Entrevista a... BILBOMATIKS

"Desde Santurce a Bilbao vengo por toda la orilla..." i a l'alçada de Deusto em vaig trobar a Ando, baixista del grup Bilbomatiks, com que soc un tipet molt curiós li vaig fer unes preguntes i això es el que em va contestar.


- Expliqueu-nos breument la història de la banda, on neix, on resideix, encara que pel nom podem deduir que no sou de Gasteiz i una mica sobre els membres que la componen, de quina bandes procedeixen si es dóna el cas etc.?
Buff ... tot va començar quan em van detectar celiaquia a l'hospital de Basurto i vaig dir; cony, vaig a muntar una banda de ska! I llavors em vaig ajuntar fa 8 anys amb altres xics amb problemes similars: tots manteníem la mateixa línia de la malaltia, la de la Skacitopenia. Unes cèl·lules rítmicament monòtones que ens colpejaven el pit a força de bass fort i contundent. Per al tractament ens reuníem al gaztetxe de Deusto on li vam començar a agafar el gust a aquesta medicina dels anys 60 de Jamaica, l'ska.
El millor és que per a gairebé totes era la primera banda que muntàvem. La cantant va estar en un grup heavy, i el trompeta i el trombó van estar intentant muntar una mica de ska anomenat Chess, però res. Després el bateria i jo ens vam muntar paral·lelament un grup de malalts mentals anomenat Càncer de Mama amb baix i bateria únicament, una cosa horrible.

- Formen els membres de Bilbomatiks part en altres projectes musicals, ja siguen bandes, promotores de concerts, cors d'església ...?
 Amen germà. Borja el guitarrista està amb Akatz fent l'actual gira i toca en Fabe de Fuka (Txaranga Karate-punk). Erika la saxofonista toca a Busker Juice, un grup rock dels setanta i jo toque en els 28 Eskupitajos (punk sense gluten). També participo en el col·lectiu The Ugly Ones que som tres alicates que punxem música jamaicana, soul i boogaloo. A més, organitzem un altre tipus de punxades sobre música negra en un local nou de Bilbo anomenat Moonstomp Soul Cafè. També hem organitzat concerts per estar participant en l'única ràdio lliure de Bilbo "Irola Irratia". Ara el trompeta ha deixat la banda i ha muntat Takelberrys, un grup de folk irlandès amb temàtica raka-raka al costat del bateria de Bilbomatiks i alguna ment boja més del barri.

- Si un fa un repàs al vostre treball, és evident que begueu dels sons jamaicans, però expliqueu una mica, en quina època o so en concret us centreu, o quin és el so que la banda busca o intenta reflectir? Llavors quins serien els referents?
Nosaltres vam començar donant-li dur i sense vergonya al two tone i poc a poc hem tirat cap a l'ska o so més clàssic de l'illa. Ara ens surt coses Rocksteady però és veritat que mirem a l'ska dels 60, gros i pesat que tant ens excita i ens fixem en Justin Hind and the Dominoes, Skatalites, Owen Gray o Jackie Opel entre d'altres. Però un altre sector no tan purista tira més per sons clàssics però més actuals com Adjusters, Giuliano Palma and the Blue Beaters, Laurel Aitken ... intentem arribar a un consens i això ens costa. Hi sol haver hòsties i algun que altre carxot.

- Tirant de tòpics, es tendeix a dir que Euskal Herria és heavy metall i la veritat és que després del punk de bandes com Cicatriz, Rip etc. no és difícil relacionar grups com Su Ta Gar, EH Sukarra amb el vostre territori, encara que actualment pot ser que la cosa vagi més pel pop de Ken Zazpi, etc. quin espai ocupen els sons jamaicans dins de la joventut d'EH, us resulta difícil trobar un circuit de clubs, sales on programen el vostre estil, es compta amb bandes com la vostra per conformar cartells de per exemple alguna Gazte Eguna etc?
Això és, collons, d'on ets tu? Doncs sí, et diré que els nostres referents han estat els grups punks dels anys 80 d'EH que ens han marcat a cadascuna de nosaltres en la nostra adolescència. Això i tota la música folklore que hem menjat amb embut per haver estudiat en ikastolas i haver-nos mogut per ambients euskaldunes. Però EH és molt reggae, sempre hi ha hagut cultura del roots i no tant del rocksteady o l'ska. de fet, en la setmana gran de festes de Bilbao des que som petites sempre hi ha hagut un dia de concerts de reggae a nivell internacional. Però tot i això ens costa molt, i els grups segueixen sense omplir les sales i va haver-hi una aturada de bolos. Ara sembla que desperta i en aquests dos mesos tenim a la Western Standard Time, Aggrolites (que toquem de teloneres), Black Uhuru, The Wailing Souls ... i punxades. Però sí, sembla que a vegades ets un farciment al cartell per tocar les últimes i animar una mica perquè com toqueu trompetes i això ... així que hem compartits amb grups de rock i punk a dojo i sobretot amb grups de ska punk patateros que tant està pegant en aquesta nostra terra.

Quins serien els vostres referents dins d'Euskal Herria? i per posar-vos-el una mica difícil, no val dir Kortatu, ni Potato.
Els nostres serien Ttak un grup dels 90 que l'hi feien en euskara i eren molt vacilones i molt del rotllo nostre. Però indubtablement serien, són i ho seran Akatz. Hem compartit escenaris, locals, enregistraments i rialles i hem après molt d'ells. A més som gent que ens agrada saber què s'està fent al nostre país i estem molt al lloro de tot. Per això escoltem Ràdio Rasta, Reggae Fever ... o llegim fanzines com Run Together (sempre a l'última).

Ací a València tenim l'Euskaltzaleok Valentzia, però el profesor es un tipet de Barakaldo que..., bueno que no anem, ens explicaries de forma ràpida, tema a tema, en una frase de que parlen les vostres cançons ?
-Sartu (Entra!); cop de peu i cap a dins, som ocupes i el normalitzem.
-Utzi Amets egiten (m'ho dius a mi somiar); No et puc saciar, deixa sobar !.
-Ostirala (Divendres); Fem una crítica a la rutina. Sembla que estem esperant el divendres perquè no ens omplen els dies laborables ... Amb la de coses que hi ha per què lluitar ... No espereu el cap de setmana per mamaros i ja està. Fotre a l'Estat everyday!
-Karola; és el nom d'una grua roja de Bilbo, símbol d'una de les majors lluites obreres de Bilbo (La batalla de Euskalduna) on familiars nostres van estar involucrats. És una història bonica ja que els obrers paraven la producció quan una dona passava exuberant tots els matins per davant d'ells i al final a la grua li van posar el seu nom. Versió de Pretenders (encara que passem amb tren d'aquest grup).
• Hi bai hi (Col·lega, ets la llet!); un homenatge a aquesta persona que tant t'ha ajudat, que sempre va estar allà, aquesta es la dediquem a la nostra gent que ens dóna suport en les bitlles. La fiquem al final del disc en Dub creada pel guitarrista Borja, i pel màster and producer Xabier Urrutikoetxea, de la Priscilla Band.
-Etxean Lez (com a casa); una versió de Fats Dominioes. Treu-te les sabates, posa't com a casa teva, tens el disc de Akatz, anem a prendre l'última al sofà i després ...
-Ska Sukarra (febre de ska); instrumental ska.
-Lokatzen Goxo (a gust entre el fang); instrumental skinhead reggae.

-Quants Concerts heu donat fins ara, algun destacar per rellevància?
Rellevància seria l'últim que hem fet que és per una presa política que està en el maco i necessitava ajuda externa, per això sempre estarem preparats. Però no, molts no donem, hi ha una mare i un pre dins del grup i entre que fem altres mil coses més fora del grup no ens dóna per als bolos.

-En què es basa el vostre set en directe, a part dels temes del disc, teniu material propi per omplir o feu ús dels grans clàssics com a ganxo perfecte?
Tenim temes que no vam ficar en el disc i ara estem preparant més però sí, fiquem versions del rotllo Justin Hinds and the Dominoes, Specials, Adjusters i alguna cursilada més. Respecte al set intentem que sigua variat dins les nostres possibilitats, ficar un parell de skinhead reggae, un rocksteady, ska clàssic, ska moñas ... el que es puga.

- Expliqueu-una mica amb qui heu compartit cartell fins a la data.
Amb New York Ska Jazz Ensemble, Yaniss Odua, Chulito Camacho, Soweto ... ara tocarem amb Aggrolites. Per aquí amb Akatz, Serotonina, Matèria Gris i en fi, una infinitat de grups punks, rockers i patxangueros.

Sé que sou molts/es i que és difícil triar un en comú, però intentant arribar a un consens, quin artista us agradaria recolzar en directe com a banda, val ressuscitar i tot.
Per dir algun que segueix viu ens encantaria Derrick Morgan, Prince Buster o Strange Cole. Però de fer de teloneres personalment crec que ens pegaria Linton Kwesi Johnson, no per l'estil, òbviament, però sí pel seu compromís polític. És un dub poet que escup a capitalismes, al racisme, al feixisme i la xenofòbia i a més conserva el seu idioma natal (el patuá jamaicà) i això sí que té molt a veure amb nosaltres. I encara que no siguem de ouijas ens decantaríem per ressuscitar al nostre déu particular anomenat Alton Ellis, la seva santedat Desmond Dekker o el rei de reis, Rico Rodríguez. Però estar amb Clancy Eccles crec que ens posaria els mugrons ben durs.

-I Per acabar, quin és el futur de la banda, podeu exagerar, no passa res.
Ficar-nos en Podem, arribar a la presidència i auto-immolar-nos. Peace and love.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew