A la cabina de l'Allnighter... DYK BONKERS

Toni Riera àlies Dyk Bonkers viu a Artà (Mallorca) membre dels Col·lectius SOM Vinils, i de MallorcaBlack Djs. Ja fa com a vint anys que es dedica a col·leccionar música negra i aproximadament uns onze que es dedica a punxar seriosament. Darrerament ha tingut la sort de poder participar en moltes sessions i fruit d'aquesta activitat va tenir la sort de participar al Concurs de Djs del Festival Imagina Funk on el nivell dels finalistes era molt elevat.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? 

Hauríem d'anar a mitjans dels anys 90 quan feia un programa a una ràdio local, es deia Rude Boy. Era una hora cada dissabte dedicada al reggae i l'ska, però amb el temps hi anaren entrants altres estils com el soul, el r'n'b clàssic i també el funk. En el 2005 residint a Eivissa, me vaig animar a punxar al mític DMiedo, on vaig aprendre els rudiments com a posadiscos.

 - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

Puc punxar amb tots els formats de vinil, en 12", 10" i 7". Encara què el meu preferit és el format single, òbviament.

 - Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 

Bàsicament soul/funk de totes les èpoques sovint acompanyat d'estils jamaicans clàssics. Encara que darreament estic incorporant molt de modern jazz, latin grooves i afrobeat. Al mateix temps m'encanta poder participar en punxades on me deixin posar garatge, power pop, new wave o beat.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 

Records en tinc uns quants de tots aquests anys, però ara mateix em satisfà especialment el fet d'haver guanyat l'edició d'enguany del concurs de djs del Festival Imagina Funk. Ha estat una experiència emocionant perquè mai m'esperava quedar finalista i molt menys acabar sent el guanyador. Anar allà veure el nivell dels participants i el bon gust dels organitzadors ja va valer la pena. El paratge és únic, les bandes increïbles i el públic entregat, va ser una gran satisfacció obrir amb una selecció de jazzfunk el show a l'escenari principal.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...? 

Anècdotes n'hi ha un munt, desde veure vertaders del·liris entre alguns assistents quan he punxat el seu tema preferit de manera inesperada o intents de sabotatge per no haver satisfet una petició. Però la que més gràcia me fa recordar és una de fa cinc anys en una festa de cap d'any. Era en un restaurant, l'ambient era excel·lent i es va mantenir fins prop de les 3:30 en què la gent va començar a partir. Possiblement a la festa que es feia a la plaça, no molt lluny d'allà. A les 4, ja no quedaven massa parroquians i el propietari me va dir que millor aturar. Vaig desmuntar el set, vaig carregar l'equip i els discos i quan vaig anar a la barra a cobrar de cop entraren una dotzena de persones que tornaven de la carpa "mainstream". Me va fer cosa agafar la pasta i marxar i en una atac de deejayisme agut vaig decidir continuar la sessió. Era impossible muntar de bell nou per tant entre els cds que duia al cotxe, la blackberry d'una amiga i l'ordinador del local vaig improvisar una sessió absolutament caòtica però sempre dins els límits de la decència. El resultat va ser que va entrar més gent i la festa va durar quasi tres hores més.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 

Fa poc que he tornat d'Hamburg, ciutat de gran tradició en música negra i allà he pogut trobar coses magnífiques, me fa ganes especialement estrenar el "Funkier than a mosquito's tweeter" de Nina Simone i "Blow your Mind" de Sound Experience.

- Top five, 5 temes per a cada moment de la sessió:

Per començar la festa...  "Saturday Night after the Movies" de Ramsey Lewis

Per calfar l’ambient... ¨Let my people go" de Brother Jack McDuff

Per mantindre el foc viu... "Soul Shake" de Delaney & Bonnie

El colofó... "I'm gonna never stop loving you" de The Exotics

L’acomiadament... "My soul is a witness" de Billy Preston