QUÈ T’EMPATOLLES ARA? - 23 EL CAMUFLATGE MODERNISTA (ANNEX) per Robert Abella.



1956. A un partit de futbol entre el West Ham Utd i el Tottenham Hospurs un jutge de línia rep l’impacte d’un encenedor. Els encarregats de la seguretat a l’estadi corren cap al lloc dels fets i, quan miren al públic més pròxim per intentar deduir qui ha estat el culpable, es troben que a primera fila, just darrera d’on estava el linier quan havia estat agredit, veuen un noi amb un tupè engominat, un cridaner vestit eduardià de jaqueta blau cel i coll de camussa negra, un llaç vaquer al coll de la camisa, pantalons negres i unes sabates de camussa blava; i just al seu costat un altre amb un pentinat curt i sec d’estil militar o de campus universitari, un vestit de tall Ivy League, una camisa Brookes Brothers, corbata i sabates lluentes de punta.

1964. A un altre partit entre dos equips londinencs passa exactament el mateix però aquesta vegada els encarregats de seguretat es troben un noi amb un tupè espectacularment engominat, amb caçadora de cuir negre ple de reblons i cadenes, i pantalons i botes vaqueres desgastades; i just al seu costat un altre noi amb un pentinat d’aires afrancesats, vestit cenyit de tres botons, camisa amb botons al coll, corbata estreta i safaris.

1969. Acaba de passar igual però ara a qui es troben els agents de seguretat és un noi amb una melena que li tapa els muscles, camisa florida desbotonada, pantalons vaquers molt desgastats i sandàlies, al costat d’un altre amb el cabell força curt, camisa Ben Sherman, caçadora Harrington, pantalons Sta-prest i mocassins.

1985. Exactament el mateix cas però aquesta vegada els segurates es troben amb un noi amb una cresta de mohicà de colors ben vius, caçadora farcida de reblons i brodats, camiseta d’Exploited, vaquers esgarrats i destenyits amb lleixiu i botes Dr Martens; i al seu costat un altre noi amb una gorra Burberry, una gavardina Stone Island, un polo Lacoste, uns pantalons Farah i unes sabatilles Adidas.

En tots quatre casos hi ha les mateixes possibilitats que l’encenedor l’hagi llençat algun dels dos nois com que no l’hagi llençat cap dels dos. Però de qui sospitaran primer els encarregats de seguretat convindreu amb mi que en tots els casos el sospitós número u serà el primer que us he descrit en cada situació. 

Aquesta mena de joc us l’he plantejat perquè us adoneu de com n’és de fàcil esbrinar quina subcultura juvenil és de caire modernista i quina no ho és. Algunes vegades n’hi ha que no compleixen algun dels requisits –els Rockers no solien ser adolescents, els moviments Hippy i Punk no van sorgir de la classe obrera sinó dels ambients universitaris…- però la discreció és sempre un factor vital per al Modernisme.


(per entendre-ho millor és imprescindible haver-vos llegit abans el QUÈ T’EMPATOLLES ARA? – 3: EL CAMUFLATGE MODERNISTA publicat el 17 de febrer del 2015)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew