Modernisme aborigen: Rita Pavone canta en català.

Rita Pavone va naixer a Torino (Italia) el 23 d'agost de 1945, on era coneguda com "pel di carota" ('pel de carlota/pastenaga) va començar la seva carrera l'any 62 de la ma del que seria en principi el seu representant i més tard la seva parella Tedy Reno. Aquell any 62 participava a les finals del “Primer festival dels desconeguts”, un concurs organitzat per descobrir nous talents, la Pavone amb una veu explosiva va sorprendre al jurat i es va fer amb el primer premi, aquest era  l'inici del que seria una llarga i exitosa carrera amb quinze discos editats a Italia, tres als Estats Unitss i dues dotzenes de singles entre els anys 1963 i 1997. L'any 69 participava per primera vegada el festival de Sant Remo , Studio 1, el programa de la nit dels dissabtes a la televisió italiana, el més popular del país aleshores, la va portar a la fama i la va convertir en una de las estrel.les preferides dels adolescents. Habitual d'enregistrar les seves cançons en castella, va adquirir gran popularitat a Latinoamèrica i l'estat espanyol.

Si ens centrem en la nostra llengua la cantant de Torino va gravar dos treballs, el primer un EP compartit amb altres tres artistes italians l'any 65, Jimmy Fontana, Gianni Morandi i Donatella Moratti incloent una cançó de cada un d'ells tot i editat pel segell RCA, en aquest la Pavone es marcava una fantàstica versió del seu propi tema "Loi" (Ell). L'any següent ja fos per iniciativa d'ella o be de la companyia (RCA), eixia al mercat un altre EP integrament cantat en català, aquesta vegada interpretat per ella a soles sota el titol "Rita catalana" on a la portada la cantant lluïa barretina. El treball el composaven 4 temes cantants en català com hem dit, sota els titols "Només tu (solo tu)" junt a L. Enriquez i la seva orquestra, "Plip" , "Supercalifragilistic-expialidosos" i Aquest Vespre Amb Tu (Stasera Con Te)" junt al conegut compositor Ennio Morricone i la seva orquestra. Com a curiositat conten que els tècnics en vore-la entrar a l'estudi començaven a tremolar i és que el to de veu de Rita Pavone era tan alt i agut que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les gravacions.