lunes, 12 de diciembre de 2016

Ningú es movia com el "Temps" (The Temptations)


Gràcies a les seves coreografies i fines harmonies vocals The Temptations es van convertir en el grup vocal masculí definitiu de la dècada de 1960; la formula una barreja de pop, soul, funk i un estil impecable, una banda que va resistir un flux constant de canvis  en la seva formació i canvis de gustos dels amants del soul del moment. Formats inicialment per cinc homes els Temptations va naixer a Detroit l'any 1961 com una fusió de dos grups vocals de la ciutat del motor, The Primes per una banda i The Distants per l'altra, aquest últims conformats per el bariton Otis Williams, Elbridge (també conegut com El, o Al) Bryant, i el cantant de greus Melvin Franklin, ja veterans dins l'escena musical de Detroit quan es van unir, l'any 1959 van gravar el single "Come On" per al segell local Northern Label. Gairebé al mateix temps, The Primes, un trio format pel tenor Eddie Kendricks, Paul Williams i Kell Osborne, es van traslladar a Detroit des de la seva Alabama natal, on ràpidament van trobar l'èxit a nivell local, i el seu manager fins i tot va crear un grup de dones anomenat The Primettes aprofitant el filí dels primers. (Més tard, tres de les Primettes - Diana Ross, Mary Wilson i Florence Ballard - van formar les Supremes).

En 1961, The Primes es van dissoldre, però abans d'aquesta dissolució Otis Williams va tindre ocasió de vore un show en directe on va quedar impressionat tant per la destresa vocal, com per les habilitats coreografiques de Paul Williams Kendricks. Així es que aviat, Otis Williams, Paul Williams, Bryant, Franklin i Kendricks es van unir per crear The Elgins; pasant a ser poc després The Temptations, ia així es com van signar amb la filial de Motown, Miracle, on es van donar a conèixer amb un grapat de senzills en els mesos següents. Ho van intentar l'any 1962 amb "Dream Come True," sense aconseguir cap èxit comercial, a l'any següent, Bryant va ser acomiadat després d'atacar físicament a Paul Williams. La sort dels "Temps" va canviar l'any 1964, quan van reclutar al tenor David Ruffin per reemplaçar Bryant; quasi al mateix temps entraven a l'estudi per posar-se a les mans del compositor/productor Smokey Robinson, d'on van eixir amb l'èxit "The Way You Do the Things You Do" sota el braç, el primer d'una sèrie de 37 Top Ten Hits. Amb Robinson de nou al capdavant, van tornar el 1965 amb la seva cançó més emblematica, "My Girl", un número u a la la llista de pop i R & B, aquell mateix any aconseguien entrar de nou al Top 20 de les llistes amb els temes "It's Growing", "Since I Lost My Baby", "Don't Look Back" i "My Baby."

El 1966, els "Temps" van registrar un altre èxit amb Robinson als comandaments, "Get Ready", Després de posar en relleu la capacitat crativa de Kendricks amb l'èxit "Ain't Too Proud to Beg,", el grup va permetre Ruffin prendre el control per conrear uuna sèrie d'èxits amb "Beauty's Only Skin Deep" i "(I Know) I'm Losing You.". Començant l'any 1967, Whitfield va assumir el control de la producció per complet, i els seus registres es van fer cada vegada més aspres, com ho exemplifica l'èxit de 1968 "I Wish It Would Rain". Després de Ruffin no es va presentar a una actuació en viu 1968, els altres quatre membres es van encendre i el van reemplaçar per per l'ex-Contour Dennis Edwards, adaptant-se perfectament al període de soul-psicodèlic en el que el grup va entrar després de l'èxit del single "Cloud Nine". Amb els canvis dels temps, el grup també anava evolucionant, amb la fi de la decada dels seixanta, la música les Temptacions enregistraren temes amb un marcat contingut social i politic; així doncs van arribar treballs com "Run Away Nen, Running Wild", "Psychedelic Shack" i "Ball of Confusion (That's What the World Is Today)".

Després de l'èxit amb "Just My Imagination (Running Away With Me)" el ​​1971, Kendricks va deixar
la banda per emprendre la seva carrera en solitari. Aviat, Paul Williams també va deixar el grup, després d'un periode amb l'ombra de l'alcoholisme i altres problemes personals al damunt, finalment va ser trobat mort amb una ferida de bala el 17 d'agost de 1973, quan comptava 34 primaveres. En el seu lloc, el trio restant va reclutar els tenors Damon Harris i Richard Calle; després de l'èxit de 1971 "Superstar (Remember How You Got Where You Are)," van tornar a brillar l'any 1972 amb el número u "Papa Was a Rolling Stone". Així els "Temps" anaven endinsant-se en la decada dels 70 amb un seguit d'èxits i clavant-se en diverses ocasions en els Tops de les llistes d'èxits, com va ser l'any 1973 amb "Masterpiece," "Let Your Hair Down," i "The Plastic Man,", 'Harris va eixir del grup en 1975 (substituït pel tenor Glenn Leonard), l'any 79 els "Temps" llancen el seu darrer àlbum per a Motown, "Do the Temptations" i comencent una nova aventura amb Atlanitc Records amb qui editaren els LPs "Bare back" i "Hear to Temp you".

Després de la fugaç aventura en Atlantic la banda va tornar a signar amb Motown una bona acceptació del treball "Energy". En 1982, Ruffin i Kendricks tornaven a les files del "Temps" i llançaven el disc "Reunion", on també s'incloïen la resta de membres originals, el anys vinents van estar marcats pels problemes amb Motown, així com les diferències personals, el grup va continuar de gira i gravant, durant els anys 90 essencialment oldies, només Otis Williams, que va publicar la seva autobiografia el 1988, es va mantenir des de la formació original. Els anys següents van estar marcats per la tragèdia, Ruffin moria l'1 de juny de 1991, amb 50 anys, després d'una sobredosi de cocaïna;  El 5 d'octubre de 1992, Kendricks se'n anava als 52 anys de càncer de pulmó i el 23 de febrer de 1995, era Franklin qui patia un atac cerebral. El 1998, La història de The Temptations va ser objecte d'una mini-sèrie de televisióa la NBC I el treball "Ear-Resistable" va vore la llum la primavera de 2000 guanyant un premi Grammy, l'any 2004, "Legacy" es va convertir en el seu últim àlbum de Motown encara que el segell anys més tard lliuraria algún treball més amb temes indedits dels principis de la banda.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada