A la cabina de l'Allnighter... Alberto Valle (Le Clean Cut, Take Ivy)

En actiu en àmbits Mod, 60s i Soul des de 1992, va començar a coorganitzar events a partir dels 16 anys: al principi es tractava de festetes segons conta ell mateixa poc recomanables (Barbarella i similars), poc després va passar a les Untamed Sessions (basat en sons “blancs” com ara Garatge i 60s Pop, entre 1996 i el 2001, es va fer carrec del Pandora's Boxx R&B Lounge al Barbara Ann Bar. 

A l'estiu de 2003 i amb un panorama nocturn ciutadà orfe de R&B i 60s Soul a la seva ciutat, engega junt a un bona amic seu The Boiler, un club de Rhythm and Soul pioner per aquelles latituds l'organització del qual va abandonar al 2011. 

Durant els 3 anys que va viure a Italia va tindre temps d'organitzar altres festes com ara Apéritif à la Mod junt a Mike Painter i Screamin’ Lord Gazza. 

En l'actualitat compagina l'escriptura de narrativa pulp (sèrie Palop) i periodisme musical (Enlace Funk, Ruta66, etc.) amb el programa setmanal El Aperitivo del Ritual (Ràdio Ciutat Vella), a més d'encarregar-se de l'esdeveniment modernista Le Clean Cut, des de 2009 i, des de 2016, coorganitza el Take Ivy Club. 

Com puntxa discos he prestat els seus serveis per tot l’Estat (Donostia, València, Saragossa, Madrid, Gijón, A Coruña...), Itàlia (Milano, Genova, Rimini, Ravenna...) amb puntuals visites a Londres, Lisboa i Brussel·les. Per últim cal dir que l'Alberto també es responsable del blog valleustedasaber on acostuma a informar de totes les activitats que es porta entre mans.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

La meva primera puntxada va ser a una festa coorganitzada a la sala Monumental, de Gran de Gràcia, amb el Francesc Gosalves i el Jordi Ramon. Va coincidir amb el meu setzè aniversari fa ara 23 anys.

Collons, ho penso i em venen ganes de plorar i tot!

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

Vinil original en 33 i/o 45 rpm. Soc un gran amic del format LP i no renuncio a puntxar-lo sempre que siguin discos originals. La majoria, però, son 45s.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

Normalment la cosa es centra en Soul i R&B dels 60, tot i que el discurs pot ampliar-se cap als 70 o anar-se’n a les arrels cap als 50 i sempre pot haver-hi pinzellades que van des del Ska o Reggae cap al Beat i Blue Eyed Soul, depenent del context. A les mogudes que coorganitzo, sempre intento puntxar a primera hora, per donar cabuda a sons més jazzístics, perfectes per anar creant un ambient elegant.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?

Ostres, en tinc un bon grapat, tant com a puntxa discos com, sobretot, en qualitat de paio que va a festes, weekends i allnighters a passar-ho bé i a ballar.

Potser, per inoblidable i perquè estava d’un nerviós que hauria pogut cascar nous amb les natges, destacaria el primer cop que vaig estar darrera d’una cabina a Londres, al Boogaloo Soul del insigne Warren Boogaloo, i amb el Mace puntxant... ABANS QUE JO (tecagas), perquè havia de fotre el camp d’hora.

Ni t’imagines el putu tembleque. Ni t’ho imagines.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?

Des de “posa música per ballar”, sonant James Brown, fins a “oyesss, ponte algo de Rage Against the Machine, ¿no?” a una festa on puntxava rare grooves i soul 70s; passant per “¿Tienes algo de Oasis?”, puntxant 50s i 60s R&B o “quita esta horterada norder de los 70”, puntxant el “Crazy Things” de Joe Douglas (= mid 60s Soul). 

Anècdotes en tinc unes quantes, clar, però mira, prefereixo explicar-les a una barra de bar. Només et diré una cosa: els últims anys que vaig estar a l’organització del Boiler, i amb l’allau de “normalos” que hi venien amb peticions imbècils, jo ja em situava davant de la cabina dels convidats per evitar que els molestessin mentre puntxaven.

Rotllo portero de discoteca i tal. Em faig creus dels centenars de sets que vaig deixar de gaudir i ballar per protegir als ‘puntxes’ de peticions idiotes.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

Jo sempre m’he considerat més un promotor/ organitzador que no pas un puntxa discos. En aquest sentit he passat llargues temporades sense puntxar més enllà de la ràdio, que és el que, hores d’ara i des de fa ja uns anyets, em motiva més. 

Això ho dic per aclarir que compro poqueta cosa ja per puntxar respecte a les tones de discs que compro per escoltar a casa i que son, bàsicament, Jazz dels 50 i 60, i Blues i R&B dels mateixos anys i cosetes de Soul més clàssic.

Estic esperant que m’arribi un disc dels Monzas que feia temps que volia i el carter ja triga massa. L’altra nit al Soul Pub terrassenc vaig estrenar públicament el “Hullabaloo” de Joey Heatherton i dels que vull fer sonar al món, ara mateix penso en el “Deep down love” del Jackie Wilson o el “What does it take to win your love” del Jr. Walker sota la batuta del Johnny Bristol. Aquests son compres recents que encara no he estrenat a cap cabina. 

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:

Avui son aquests, demà seran uns altres, però vinga, som-hi.

-Per començar la festa...

Una mica de Jazz. Diguem un clàssic personal com és el “Soul perception” de Harold Johnson (Revue, 45), amb el seu aroma llatí.

-Per calfar l’ambient...

Un bombasso d’R&B irresistible, va: “What’s that pt.1” del immens Jimmy McCracklin (Mercury, AC).

-Per mantindre el foc viu...

Tirem amb una mica de Latin, potser? Podria ser el “Spanish grease” de Willie Bobo (Verve, LP) que també fa poc que és a casa.

-El colofó...

La penya porta temps ballant i potser tocar ara relaxar el tempo una miqueta, així que tirem ara de crema soulful amb els Supurbs i el seu “Only for lovers” (Alteen, 45).

-L’acomiadament...

Ah si! Un ender per posar el punt final a l'allnighter. Bé, podria ser un clàssic de temps lent i enorme dosi de dramatisme, però jo per aquesta sessió prefereixo a la Lorraine Rudolph i el seu poderós “Keep coming back for more” (Jet Stream, 45).