A la cabina de l'Allnighter i les barrejes del Beat... Joan Reig (Els Pets, Mesclat, Refugi...)


Avuí tenim un convidat molt especial amb motiu dels Vermuts Aborigens que els companys i companyes de Natros Sols reprendran dissabte vinent al Beat de Lleida dissabte, el Joan Reig, és bateria d'una de les bandes de pop amb més trajectoria disn el panorama musical català, Els Pets, col.leccionista de joies musicals, selector ocasional i peça clau a l'organització de l'Aplec d'Aplecs Modernistes dels PPCC que te lloc cada any al Casino de la seva localitat Constantí. Aprofite per donar-li les gràcies per l'esforç majuscul que ha fet perque tingués lloc aquesta entrevista, tanmateix he volgut trancriure les seves respostes tal qual les ha respost per telefon, amb la intenció de conservar la seva naturalitat, per tot això li entreguem al Joan les claus de la cabina i el nomenem modernista aborigen d'honor.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Jo de petit a la colla d'amics ja era una mica"Alcapone, alcapone los discos i no es menja un rosco", després el meu pare era el cafeter d'aquí del Casino, aquest que ja has estat, on es fan el Aplecs d'Aplecs modernistes, i a dalt a la sala precisaament on ballem als aplecs era una discoteca als diumenges a la tarda, una discoteca juvenil, abans havia hagut gent més gran que jo punxant , jo que encara era adolescent, encara no tenia la majoria d'edat ni molt menys, vaig començar a punxar en aquesta discoteca tal com feien els altres. Be recordo que era l'època de Tequila i que es començava a normalitzar el rock en llengua castellana,  que es posava la disco music de l'època i de tant en tant fotia alguna cosa de r'n'r. Recordo amb molt de carinyo aquella època perquè encara es posaven "lentos", encara posaven música lenta 20 ó 25 minuts de música lenta de balades, que et permetia posar doncs grans clàssics de la història de la música, per exemple a mi m'agradava molt posar "Angie" dels Rolling Stones com a lent m'agradava molt,  fins i tot recordo que per canviar de lent a ràpid posava una cançó de Supertramp que estaven molt de moda aleshores, que es deia "Babaji" que començava lent amb el piano, anava accelerant el tempo i llavors servia per fer aquesta transició natural del lent a la música ràpida, per tant resumint vaig començar a Constantí al Casino de molt jove, després ho vaig deixar i més endavant ja he punxat de forma puntual quan m'ho han demanat.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Evidentment prefereixo vinil, quan vaig començar al Casino només existia res més que el vinil, be hi havia les cintes però no es podia punxar, no hi havia pletina. Després amb el CD doncs clar alguna vegada ho havia provar, com que van començar tots a editar més en aquest format doncs tenies més material i punxava en CD i ara he tornat una altra vegada al vinil, be no n'hi he deixat mai de comprar, però ara darrerament es fan unes edicions molt xules en vinil i sona molt be i he tornat a comprar principalment en vinil i ho prefeixo, ara de fet només punxo en vinil.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
L'estil que acostumo a punxar sempre va una mica amb la gent, depén del tipus de festa o el lloc on he de punxar, si és un lloc on hi han melomans doncs tires més de música pop d'origen català o pop ibèric, rareses, garatge o soul, prò soul una mica amagat que no sigui tan evident, si és una festa on hi ha gent que no és necessariament meloman, que ve simplement a passar-s'ho be, com una punxada que vaig fer a Prades un poble del Baix Camp allà a la muntanya on acostumo a estiuejar, doncs allà vaig posar de tot des de la Karina, als Formula V, fins al Michael Jackson, tinc una devoció especial també per la musica disco dels anys setanta, m'agrada molt i funciona molt be per fer ballar a la gent, depén aquí a a la festa major voliem fer un remember de la discoteca dels anys setanta del principi de quan es va obrir i vaig posar molt de Glam també de l'epoca de Sweet, Slade, T-Rex, Suzy Quatro... bandes que feien grans singles per fer ballar a les discoteques, una mica de tot vaja, depén de la gent.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
La millro experència potser hauria de dir fa deu o dotze anys al CAT, el Centre Artesà Tradicionarius de Barcelona, quan a dins es podia fumar i beure, vam fer un parell de festes de cap d'any i tocava amb els Mesclat i després jo punxava fins les sis del mati, era molt divertit perquè el CAT que és una mica com la catedral de la música del folk i de la música nostrada, doncs em permetia el luxe de punxar doncs coses com "Melancolia" de Camilo Sesto i la gent es tornava boja, i fins i tot algú em mirava com diguent "tu puto traïdor que fas" (riures) a mi em donava molt de morbo doncs posar segons quins discos en aquella casa, m'ho pasava molt be i la gent s'ho pasava molt be, ho vam fer dos anys i encara hi ha gent que se'n recorda, ho recordo amb molt de carinyo.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?Em sap greu de vegades quan et venen a fer una petició, clar perquè quan vas a punxar no pots prendre tota la discogràfia que tens a casa, perquè particularment jo necessitaria una DKV, però sempre prenc molt més del que puc posar i per si ve algú poder satisfer-lo. Aquest estiu a Prades al pub tot i que vaig fer una punxada molt amplia, quan fotia rock dels seixanta i dels setanta ballable, em va venir una noia demanant Janis Joplin i em va saber greu perquè no ho portava i em va saber greu perquè facilment l'haguera pogut portar, però vaja no és el cas però estiguent a una baina de dj et demanen coses que de vegades no tiene res a veure amb el que esta sonant i penses que no veus que això aquí no quadraria gaire.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Hi ha un disc que em fa molta gràcia perquè l'he descobert, tot i que soc un fan de Llach de tota la vida i diria que tinc tota la discogràfia, doncs no ho tenia tot i hi ha un disc, un EP on hi han quatre cançons "Cels trencats", "Somni", "Aquell vaixell", "El bandoler", la primera cançò "cels trencats" és un super single que pertany a principis dels setanta, quan al Lluis Llach li feia els arranjaments el gran Francesc Burrull i diries que és volia acostar cap al soul i m'encanta, fins i tot escoltar al Llach ballable, vaja m'agrada molt. Una altra de les darreres adquisicions és un EP de Los Gatos Negros, on hi ha "El Cadillac" que feien els Sirex, alguna versió dels Kinks de l'any 66, també un de la Sandie Shaw cantant en castellà, em fa molta gràcia perquè m'agrada molt la Sandie Shaw, de fet la vaig re-descobrir quan va cantar amb els Smiths, per últim un LP de The Ventures, el grup instrumental de surf que fan una versió molt curiosa del "Perfidia" molt ballable

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa... Sempre m'agrada començar amb un fragment de Capri que es diu "El desorientat" és molt divertit, hi ha una frase que diu "està vist que si no gens el cabeell llarg no pots tocar la guitarra" i això ho empalmo amb un disc de l'any 72 de La Trinca que hi ha una cançò que és diu "Esvolotat" i és com un hit ie-ie molt graciós amb una sonoritat molt sixties que despista una mica a la gent, però a mi em fa molta gràcia per començar.
Per calfar l’ambient... Doncs una mica de pop, ie-ie, rock m'agrada començar pels origens i fer sonar algo dels 50 Elvis Presley, Gene Vincent, Eddy Cochran... be doncs aquí podriem triar una versio que van fer els Lone Star del "Not fade away" del Buddy Holly, "Nunca te olvidaré" dels Lone Star.
Per mantindre el foc viu... per aquí podriem continuar més cap al soul i la música disco, un disc que aniria be és la cara B de Los Albas, "Bugulú" que es un omple pistes molt interessant i que em permet anar cap a ritmes més calents.
El colofó... podrià ser després d'haver pasar pel soul de Stax, el soul de Detroit, de Motown, podium anar smb una cançó de northern soul, tinc debilitat per una cançò "The night" de Frankie Valli & the Four Season, que jo quan la semto no pic parer de ballar ia ixò podia ser un moment àlgid de qualsevol punxada.
L’acomiadament... Una anècdota, aquí a Constantí quan punxava, quan era petit acabavem amb un tema instrumental d'una banda de Barcelona que es deia Iceberg que van començar cantant i van evolucionar cap al Jazz Rock i Rock Progressiu, una cançò que es deia "Magic" del disc "Sentiments"  un funky que es podia ballar una mica, començava amb uns gossos bordant i després començava la música, llavors quan la posava tothom ja sabia que s'encenien els llums de la discoteca i la gent havia de marxar. Be, anecdotes a part, per acabar ho faria amb alguna de les cares B de principis dels 70 en Tom Jones que era un cantant bastant melòdic li feien unes produccions que era pur soul i fins i tot northern soul de vegades, acollonants, era molt curiós perquè la balada de la cara A venia produit per una persona i les cares B per una altra, Johnny Harris era el productor que li feia unes cançons imprssionants. Tinc debilitat per una cançó que Els Pets utilitzaven de sintonia per acabar els concerts "She's a lady" una cançó que després he descobert que te una lletra una mica misògena, fins i tot masclista, però vaja musicalment és molt ballable, també he acabat alguna vegada amb "Suspicius minds" de Elvis Presley de la seva època més soul, que tot i no ser una de la seva època més coneguda m'encanta, finals dels seixanta, principis dels setanta va fer uns discos a Memphis que son impressionants.

Comentaris

  1. modernista aborigen d'honor? Ens hem begut l'enteniment?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se amb qui parle, però be et respon com he fet amb diverses persones per les xarxes socials. Entenc que alguna vegada has seguit el blog, be hauràs vist com a minim que de vegades s'anuncien els Aplecs modernistes, dins d'aquesra activitat hi ha qui ho agafa com una festas mod i hi ha qui li dona un valor més musical o cultural, des de fa dos anys a Constantí es cel.lebra l'Aplec d'aplecs i aquest senyor es responsable de que es puga cel.lebrar al Casino d'aquesta localitat, quan l'he nomenat "modernista aborigen d'honor" ho he volgut fer com una mostra d'afecte i agraiment, dins de l'evidència que aquest senyor no és mod, salutacions i gràcies per seguir aquest espai.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew