El saxofonista BENNY GOLSON visita València i Castelló




El dijous 16 de novembre Benny Golson visitarà la ciutat de València com a cap de cartell del 7é Festival de Jazz Contemporani, aquest te com a seu el club de jazz Jimmy Glass de València, situat al a l'emblemàtic Barrri del Carme, al dia següent el mític saxofonista és desplaçarà més cap al nord per visitar la ciutat de Castelló on de ben segur omplirà l'Auditori i palau de Congresos de la capital de La Plana.

Benny Golson és un talentós saxofonista, compositor i arranjador, amb el saxo tenor ha anat evolucionant al llarg dels anys fins convertir-se en un dels noms própis de l’instrument. Golson va naixer el 25 de gener de 1929, Va començar a estudiar piano als nou anys, i als catorze va quedar profundament impressionat a l’escoltar dins l'orquestra de Lionel Hampton, al saxofonista Arnett Cobb. Va convencer als seus pares per comprar un saxo, i tot seguit es va formar a la Howard University (1947-1950) de Philadelphia (Pennsylvania).

Va començar a treballar amb diversos grups locals, i el 1951 va acceptar el seu primer treball com a professional en la formació de Bull Moose Jackson; en aquesta orquestra va conèixer a Tadd Dameron (qui li va animar a aprofundir l'estudi dels arranjaments) i a Philly Joe Jones. En 1953 va tenir la nova ocasió de tocar amb Dameron en un grup en què militaven Clifford Brown, Gigi Gryce, Cecil Payne i el propi Philly Joe Jones. A finals d'aquest any va acceptar un contracte a l'orquestra de Lionel Hampton, i després va treballar en el grup de Johnny Hodges, que incloïa John Coltrane i Richie Powell.,

De 1954 a 1956 va tocar R&B a l'orquestra de Earl Bostic, i el juny de 1956 va ser cridat a formar part de la Dizzy Gillespie Globetrotting Big Band, amb el qual va romandre durant dos anys, composant temes com "I Remember Clifford" o “Stablemates”. Entre tant, va formar un sextet amb Kenny Dorham, J. J. Johnson, Wynton Kelly, Paul Chambers i Max Roach, i van gravar per la Jazzland el LP “Reunion”, on van aparèixer excel·lents exemples de les seves qualitats com a compositor i arreglador: “Out of the Past”, “Venetian Breeze” i “Blues on Down”.

De Febrer de 1958 a Febrer de 1959 va formar part dels Jazz Messengers d'Art Blakey, contribuint amb les seves composicions al repertori de la banda: destaquen, entre altres, Are You Real ?, Along Came Betty, The Drum Thunder Suite i Blues March, pronto convertit en un dels cavalls de batalla de Blakey.

En juliol de 1959 es va formar un quinteto propi al que a finals del mateix any es va afegir l'artista trompetista: així va néixer The Jazztet, un dels grups més emblemàtics dels anys seixanta. En 1962 va gravar per Mercury l’elapé “Tonk”, que incloïa la que seria la seva composició més emblemàtica, “Whisper Not”

Entre 1964 i 1966, Golson va viatjar sovint a Europa, treballant en espectacles televisius a Londres, tocant en festivals i escrivint la banda sonora d'una pel·lícula rodada a Munic. A partir d'aquesta època es dedicà cada vegada més a l'activitat de compositor i arreglista: en 1967 va treballar a Los Angeles per als Estudis Universals, i en 1968 va començar a escriure música per a cantants com Peggy Lee, Lou Rawls, Nancy Wilson, Sammy Davis , Diana Ross i OC Smith.

Golson ha composat també música per a la ràdio i la televisió, com la sèrie televisiva Mash o el famós programa de Bill Cosby. També ha realitzat incursions en el terreny de la música clàssica, escrivint una composició per al violinista Itzhak Perlman i una obra de piano per André Watts, a més d'alguns concerts.

La seva producció discogràfica és extraordinàriament copiosa: ha gravat, a més de com a líder dels seus propis grups, juntament amb Clifford Brown, Art Farmer, Art Blakey, Lee Morgan, Roland Kirk, Lem Winchester, Dizzy Gillespie, James Moody, Jimmy Cleveland, Sabih Shihab , Philly Joe Jones, George Russell, Frank Rosolino i Mike Wafford per a discogràfiques del prestigi de Riverside, New Jazz, Cadet, Contemporary, United Artists, Mercury, Audio Fidelity, Jazzland, Prestige o EastWind.

La importància de Golson en el jazz modern és enorme, en la seva doble faceta d'instrumentista i compositor-arreglista. Com a instrumentista es va inspirar inicialment en Coleman Hawkins, Don Byas i Lucky Thompson, però el seu estil ha anat evolucionant gradualment, incorporant influències de John Coltrane, Stan Getz i Sonny Stitt: en realitat, Benny toca d'una forma absolutament personal i inconfundible, amb un sentiment colpidor i un gust exquisit. La seva importància com a instrumentista és solament superada per la seva influència com a compositor i arreglista: des que, en data tan primerenca com 1955, Miles Davis va gravar el tema de Golson Stablemates al costat de John Coltrane, Garland Roja, Paul Chambers i Philly Joe Jones, la seva fama com compositor no ha cesat de créixer, i rar és el músic o el cantant de jazz que no inclou cap tema de Golson en el seu repertori.

Font:Sala Clamores


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter

A la cabina de l'Allnighter... BERNAT FA (Castelló)