THE ORIGINALS, el secret millor guardat de Motown.




Molt sovint anomenats com "el secret millor guardat de Motown", The Originals es van anotar uns pocs èxits tot i haver-se llaurat una extensa carrera, tot i això les seves contribucions com a compositors i el seu paper com a grup vocal de reforç els van consolidar dins el segell de Detroit. The Originals estaven encapçalats pel cantant Freddie Gorman, nascut a Detroit ciutat on va formar l’any 1957 The Fideletones amb el seu amic Brian Holland. Després d'editar "Pretty Girl" en Aladdin Records el 1959, el grup es va separar i Gorman va reprendre el seu treball habitual al servei postal de la ciutat, un dia es va posar en contacte amb l'empresari Berry Gordy i al poc de temps, Gordy el va contractar com a compositor i productor, lligant-lo estretament al seu productor Robert Bateman els quals van donar forma un single per al grup The Marvelettes. La Marvelette Georgia Dobbins va suggerir el títol "Please, Mr. Postman” per aquest treball, per materialitzar aquest treball Holland va reclamar a Gorman ajuda amb la lletra, encara que les seves contribucions a la cançó van quedar desapercebudes durant dècades. “Mr. Postman" va ser un èxit majúscul, arribant al lloc més alt de la llista de Billboard en la tardor de 1961, i Gordy va tornar el favor, lliurant el senzill en solitari de Gorman "The Day Will Come" a la filial de Motown, Miracle Records. Holland i Gorman van continuar la seva relació en quant a composicions, que es va expandir a un triumvirat amb l’aportació de Lamont Dozier. Després d'una sèrie de produccions en Motown, incloent "Old Love" de Mary Wells i Supremes "I Want a Guy", Gorman va deixar la companyia sense cap aportació contractual al seu favor, va reprendre la seva activitat laboral a l’oficina de correus i es va deslligar de la música durant diversos anys.

Gorman finalment va ressorgir l'any 1964 de la ma de Bob Hamilton amb el tema “(Just Like),
Romeo i Juliet" per a The Reflections sota l’etiqueta Golden World, rival de Motown aleshores, aquest ademés va lliurar un parell de singels en solitari, "In a Bad Way" i "Take Me Back", per a Ric-Tic, subsidiaria de Golden. Quan Gordy va adquirir Golden World, Gorman va haver de ingresar de nou a les files de Motown, i el 1966 es va afegir a la llista dels Originals, un nou grup vocal format per el tenor principal C.P. Spencer, un segon tenor Hank Dixon, el baríton Walter Gaines, ademés de Joe Stubbs, germà del famós líder de Four Tops Levi Stuubs, qui va tindre un pas fugaç pel grup, ja que va prendre la seva propia aventura en solitari després del llançament de debut dels Originals, el tema "Goodnight Irene” de Leadbelly. El quartet restant va passar els següents dos anys a la recerca d'un èxit i aportant les seves veus a les sessions d’artistes com Stevie Wonder i David Ruffin. Després d'un llarg parèntesi els Originals van lliurar el seu segon senzill, "You're the One", el 1969, seguit ràpidament per la pista que donaria títol del seu album debut “Green Grow the Lilacs”. Tampoc aquestes noves gravacions aconseguien un èxit notable, però en compensació aconseguien captar l'atenció de la superestrel.la de Motown, Marvin Gaye, qui amb la seva dona Anna Gordy (filla de Berry Gordy) van composar per al quartet la balada espiritual "Baby I'm for Real” tema que va arribar al lloc número 14 de la llista de pop. Gaye també va ser responsable de "The Bells” el següent tema dels Originals, el qual va arribar al Top Five de la llista de R&B i al Top Ten de pop en 1970. El grup va tancar l'any amb dues entrades menors al tauler d’èxits amb els temes, "We Can Make Baby“ i "God Bless Whoever Sent You". Aquell mateix any veien la llum el segón i tercer treball de llarga durada Portrait of the Originals (1970) i Naturally Together (1970) però els grans èxits continuaven sense arribar, tot i l'incessant treball del grup, els quals continuaren ditant treballs els anys següents, Def. I. Ni. Tions (1972), Game Called Love (1974), California Sunset (1975), com a curiositat cal assenyalar el tema "Suspicion", sense dubte un dels millors temes de la banda gravat l'any 1966 i que incomprenssiblement  Motown no va editar en el seu moment, cap a finals dels anys 70 va caure una cópia en mans d'un dj anglés, segurament la reedició que compta amb el mateix tema instrumental per la cara B, assumint així l'estatus de clàssic pes amants del Northern Soul.

Els temes més comercials dels Originals van vindre els anys següents amb els senzills "Keep Me" de 1971 i "I'm Someone Who Cares" de 1972. En aquest moment C.P. Spencer va deixar la formació siguent reemplaçat per Ty Hunter. El canvi no va fer res per millorar les perspectives a les llistes d'èxits tot i els esforços amb els temes "Be My Love" de 1973 i "Good Lovin' Is Just a Dime Away" de 1975 les quals no van ser molt ateses per part de les emisores de ràdio. Quan Motown va traslladar les seves instal·lacions de producció de Detroit a Los Angeles, el grup va continuar la seva feina i en 1976 era Lamont Dozier que s'associava amb el quartet per donar vida a Communique, arribant al nº 1 de la llista dèxits de música disc amb el clàssic “Down to Love Town” (el primer single en 12 anys a les files de Motown). El següent "(Call in Your) Six Million Dollar Man", va ser l`últim a les ordres de Gordy, en 1978 els Originals van acabar amb la seva llarga relació amb Motown, signant amb Fantasy amb qui van editar "Ladies (We Need You): Més tard va aterrar amb l'etiqueta independent Phase II per editar l’àlbum “Yesterday and Today” va ser quan Spencer va tornar a formar part del grup. L'àlbum va destacar per l’inclusió de la versió dels Originals de "Please Mr. Postman" però, d'altra banda, va generar un mínim interès. A part d'un remake posterior de "Baby I'm for Real", la carrera de gravació del grup es trobava essencialment interrompuda a mitjans dels anys 80, tot i que van seguir fent gires durant anys. Gorman també va publicar un àlbum en solitari, "It's All About My Love”. Spencer moria d'un atac cardíac el 20 d'octubre de 2004. Gorman va perdre la seva batalla amb càncer de pulmó el 13 de juny de 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... BERNAT FA (Castelló)

A la cabina de l'Allnighter... HELENA HOLIDAY (Barcelona)