Graham Day al Sant Antoni Pop Festival, Betxí (La Plana) Dissabte 20/01/2018

Dissabte que ve tindrà lloc la dotzena edició del Sant Antoni Pop Festival a la localitat castellonenca de Betxí, com sempre un cartell del més alt nivell amb un bon grapat de bandes de rnr i garatge més primitiu, enguany destaca la presència de Graham Day i els seus Fourfathers l'últim projecte del que fora cantant de The Prisoners entre altres.


Parlar de Graham Day, és parlar d’un dels noms propis dins el revival que va patir el garatge i rock psicodèlic als anys 80. Nascuts a Medway (Anglaterra) la banda va estar formada primerament per Graham Day (veu i guitarra), Allan Crockford (baix) i Johnny Symons (bateria) tots tres estudiants a l'escola de Rochester on barrejaven punk i influències del 60. L’any 81 la cosa començava a rodar  de forma més seriosa i la banda s’ho va prendre més en serio, amb l’incorporació de Bruce Brand procedent dels Milkshakes com a segón guitarra la banda va guanyar un so més proper al R&B, aquesta formació no va durar molt i el més destacat d’aquell moment va estar el descobriment de les qualitats de Graham Day com a compositor. A finals d’aquell mateix any influenciats fortament per bandes com The Pretty Things la banda enregistrava una demo amb tres temes, dues d’aquestes cançons (”Do not Call My Name i Say Your Prayers), serien gravades més tard novament per “A Taste Of Pink” (Own up Records) el seu album debut.

The Prisoners es van convertir en quartet de nou a principis de 1982 amb l’incorporació de Jamie Taylor a l’òrgan. L'orgue i les cançons de Graham van donar als “presoners" un so característic que els permetia tenir un nínxol propi dins de l'escena local. Amb “Taste of Pink” la banda es presentava fora del seu ambit local. Al l'any següent un contracte amb la filial d'Ace Records Big Beat va donar la benvinguda a un nou treball “The Wisermiserdemelza” en 1983, un treball molt més relaxat, considerat que va des del poderós rock de 60's (el single 'Hurricane') fins a balades tranquil·les. El van seguir un parell d’EPs amb temes com “Melanie” o el fantàstic "Reaching My Head". La banda estava descontenta amb el so en el seu segon àlbum i va tornar a Own Up per a lliurar “The Last Fourfathers" en 1985. Va ser suficient per assegurar un contracte de gravació amb Stiff Records / Countdown, però des de l'inici les relacions entre banda i segell no van ser especialment bones. Tot i que "In From The Cold” era un àlbum impressionant, era més pop i més net del que els components de The Prisoners desitjaven. Precedit per "Every time I'm Gone" (un re-enregistrament de The Last Fourfathers), l'àlbum va ser mal promocionat i la banda, desil·lusionada amb els procediments, es va dividir poc després.

Pel que fa als Prisoners, Taylor va fer cami per la seva banda amb la James Taylor Quartet. Crockford es va unir a ell durant un temps abans de reunir-se amb Graham Day en The Prime Movers. La influència duradera dels Prisoners es pot evidenciar en moltes de les bandes posteriors de Manchester de principis dels anys 90, especialment els Charlatans i Inspirals Carpets, que també van utilitzar l'òrgan Hammond per propulsar les seves cançons quasi-psicodèliques. Els Prisoners es van reunir breument el 1997 per gravar un nou senzill.
Trenta anys tocant en en diverses bandes de garatge psicodèlic com The Prime Movers, The Solar Flares i, més recentment, Graham Day & the Gaolers, convertit en heroi insòlit del rock subterrani de les illes britàniques. La seva última banda és un homenatge a ell mateix, 'Graham Day & The Forefathers’ que recopilen al seu set en directe el recorregut per les quatre bandes de Graham Day, destil·lant 30 anys d'escriptura de cançons d'alta qualitat, producció i alt rendiment energètic amb l’essència del garatge-rock.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... BERNAT FA (Castelló)

A la cabina de l'Allnighter... HELENA HOLIDAY (Barcelona)