domingo, 24 de marzo de 2013

Un munt de Reggae, un munt d'Ska... SKATALÀ la banda de tots.

Skatalà va ser la banda de tots, van ser nexe d'unió de diferents subcultures dins un mateix món, podies ser seguidor de l'Oi! o el Punk, però Skatalà era el teu grup, podies ser seguidor de l'Ska més tradicional, però Skatalà era la teva banda... eren sinónim de festa asegurada a cada concert, junt a bandes com Dr Calypso, l'altra de les grans bandes a casa nostra per aquelles dates, van ser protagonistes i encarregats de si més no reviure, si donar una revisió a l'Ska a la decada dels 90. Sense dubte una de les bandes més estimades a tot arreu. "...Aixeca el vidre cap al murrant, només ha fet més que començar"


Per als que ens vam introduir al món de la música jamaicana a principis dels 90 i coneguerem la banda per aquella epoca va ser un temps de decepció en referència a la banda catalana, amb només un disc d'estudi el ja mític Fent d'Aqui (1991), edició vinil d'una maqueta gravada entre els anys 85 i 87, editat per Shock It Records (va ser tal l'exit  que 15 anys després encara es podia adquirir la cinta pirata). Deia que va ser un temps de decepció degut a que la banda feia comptades actuacions en directe o havia aturat practicament les seves actuacions  i molts dels seus membres s'havien integrat o creat altres bandes com Dr. Calypso,   Frontpilsen, Tension Friends etc. així doncs era molt dificil gaudir de la seva música més enllà dels seu vinil.


El Fent d'Aquí era un disc fresc i directe malgrat el so de l'epoca, hi ha que tindre en compte que era una maqueta de l'any  87, aquest obria amb un tema instrumental a modus d'introducció, on s'augurava festa des del primer moment, a continuació el seguien nou temes on es feia referència a l'embolingament, la violencia exercida per part de l'estat i algún tema el qual es va convertir en banda sonora de qualsevol seguidor Culé de be, degut a les referencies que es feien del club barcelonista i menyspreu a l'afició madridista.

Amb l'edició en vinil de Fent d'Aqui, disc on es barretjava l'Ska i l'Oi! a parts iguals i l'aparició del disc Planet Ska, editat per Unicorn Records,  primera recopilació mundial de grups d'ska, juntament a bandes dels USA, Europa i Australia, la banda es va consolidant  i els dona motius suficients per engegar una serie de concerts arreu de tot Catalunya i Euskal Herria.
Per aquells anys veu la llum un altre àlbum recopilatori clau el Latin Ska Fiesta, editat per Shock It Records de nou i l'FBI (Fuentes Bien Informadas) un dels millors fanzines referent a música jamaicana i del que podriem responsabilitzar en gran part a Carles Closa aka Txarly Brown, dissenyador gràfic, ilustrador i músic, responsable de portades de bandes com Dr. Calypso o els mateixos Skatalà, ademés de treballar per a un munt de firmes, artistes en altres camps i del que necessitariem un article a banda per parlar d'ell.

Així doncs, tornant a la banda, entre el 1991 i el 1993 la banda s'afiança i els fruïts no podien ser millor, naix Borinot, Borinot (1993) després d'arrivar a un acord amb el segell Al.leluia Records i Capita Swing, distribuidora  de música i roba de marcada tendència Independentista i materal relacionat amb el món Skinhead, la qual era la principal font de distribució de música jamaicana a l'estat espanyol, junt a Liquidator a Madrid i Bronco Bullfrog mail Order a Eivissa, aquest ultim més centrat en sons com el punk i l'Oi!.
Amb Borinot, Borinot la banda fa una revisió del seu estil, centrant-se ja practicamnet per complet en l'Ska i el Reggae, exceptuant algún tema puntual més oister, com la revisió del Redemption song de Marley, batejada com Vell Barrabàs pels catalans. El seu so millora notablement i com a resultat deixa un disc de  gran qualitat i molt ballable, les actuacions als millors fetivals del gènere no tarden en arrivar, Reggus, U-zona Reggae, Esparrago Rock, Dr Martens Festival etc. era el moment més algit de la banda des del seu començament i això només es podia arrodonir amb nou treball.

Un de Nou (1994)  seguint la tendència de l'anterior disc i amb un so molt semblant veu la llum el que seria el tercer i últim disc d'estudi de la banda, la crítica a la classe política, les fusions entre blancs i negres, punk i ska, tribut a Capità Swing el seu distribuidor i que tant va fer pels grups catalans  en aquells temps de la ma d'Alfred més la revisió d'alguns temes classics de la banda, centren la lletra i música d'aquest darrer treball. Es temps de deixar-se vore per Europa, així la banda viatja a França i Italia on quedarà enregistrat el concert de Padova sota un dos pistes, al Centre Social Obrer Pedro de Pàdua i que veurà la llum com a "Bootleg Oficial" l'any 1998, quedant com la darrera referencia de la banda.

Aquell mateix any, s'aturen les maquines, alguns dels seus membres deixen la banda, destacable l'exida del grup de Quique un dels seus vocalistes i el qual duia involucrat al món skinhead i skatalitic des de principi dels anys 80, a continuació el segueixen altres membres, s'aturen assatjos i es cancelen una serie de concerts, era la fi de la banda més representativa de l'escena jamaicana als Països Catalans.

La banda es retrobaria l'any 2005 per realitzar una gira de 10 dates, on no quedà enregistrat cap concert, ni hi hauria cap disc de nou, aprofitant aquesta gira es varen re-editar en CD el Borinot, Borinot i Un de nou,  junts sota el  nom de LLunàtics.











No hay comentarios:

Publicar un comentario