Abans de començar a empatollar-nos de valent, cal que no oblidem en cap moment dos conceptes sobre els mods i la música: 1) Si alguna cosa defineix el moviment Mod és el seu elitisme i exclusivisme tant quant a roba com quant a música. 2) Suposo que, recordant que el moviment Mod va emergir de la cultura de club, entendrem que les cançons sempre van ser més importants per als mods que no pas els intèrprets. Steve Austin, un mod original, ens ho deixa ben clar a “Sawdust Caesars. Original Mod Voices” de Tony Beesley quan diu: “L'única música que realment interessava a un autèntic modernista era la música negra nord-americana. Si, com era comú en aquella època, una banda britànica gravava una cançó americana, nosaltres miràvem d’aconseguir sempre la versió original i, si no la trobàvem enlloc, la importàvem d’Amèrica. La còpia britànica sempre era inferior perquè mai aconseguia fer-te sentir el mateix i, a més, havies d’aguantar aquell postís accent americà del cantant. No...