ALLNIGHTER

 31 març - 2 abril 2016

La sala 16 Toneladas compleix dos anys i temps en el s'ha convertit en una de las sales de referència imprescindible a la ciutat de València. Dos anys apostant tant por grans noms de l'escena tant nacional com internacional, així com per nous noms de l'escena local, arribant en ocasions a programar concerts per la vesprada, nit, i fins i tot ben entrada la matinada (sessió golfa). Per cel.lebrar aquest dos anys en actiu de la sala, omplirà l'escenari de la 16 Toneladas un dels millors combos de soul dins el panorama nacional, els barcelonesos The Excitements, una de las bandes que es troben al capdavant del revival de l'escena soul que es viu des de meitat de la pasada década junt a altres bandes com The Filetones, The Pepper Pots o Al Supersonic & the Teenagers. Un carregament de dinamita de ritmes afro que fan encendre la metxa a una banda curtida i afinada al mil·límetre, i que culmina en l'explosió d'aquest volcà escènic que és la seva cantan...

KALLES KAVIAR  son tota una institución a l'escena musical Suïssa, així com pioners de l'escena Ska jamaicana. Havent tocat en nombrosos concierts des de 1996, han conquerit els cors del seu públic a cops de ska tradicional, rocksteady i reggae. Amb la seva gira Voodoo Man Tour presenten l'últim disc a la vegada que cel.lebren el seu 20 aniversari. Durant els concerts practicats a Suïssa, Alemanya, França, Italia i Austria han compartit escenari amb artistes com ara The Skatalites, Derrick Morgan, Laurel Aitken, Desmond Dekker, Ken Boothe, Dr. Ring Ding, Intensified, Eastern Standard Time, New York Ska-Jazz Ensemble, Ska Trek, Top Cats i molts altres. Cal destacar la col.laboració amb Roy Ellis a.k.a Mr.Symarip siguent ells qui van redescobrier i ajudaren a reprendre l'activitat de l'artista dalt dels escenaris de tot arreu. THE GOLDEN SINGLES la tornada als escenaris del braç armat del segell Golden Singles Records, i autèntica All Stars band valenci...

Passades les tres de la matinada d’aquell diumenge 4 d’octubre de 1964 la presència a cada cantonada de coneguts camells d’amfetes, com Willy “The Pill”, Bisto o Lippy, ens anunciava que acabàvem d’arribar a Ham Yard. Bisto sol ser el nostre proveïdor de blues, però només amb un gest meu va entendre que anàvem servits. Abans d’entrar al carreró on és l’Scene Club ens vam engolir una càpsula més. L’Ed es va desmarcar de nosaltres en veure una rotllana de faces davant la porta, mentres jo convencia una perquè ens deixés entrar de bades i Jerry Duncan ens obria la porta amistosament. Calia intentar-ho apel·lant a que en sóc membre, si no ho hagués aconseguit, després de la desmarcada d’Ed, els hagués hagut de pagar l’entrada a totes tres en compensació per les dexies. Una vegada dintre vaig veure que als plats no estava Guy sinó Sandra. Realment m’era igual. Sandra és total... en tots els sentits! No hi ha mod que freqüenti l’Scene que no se l’hagi pelat pensant en ella. La tia està...

24 - 26 març 2016

Dissabte 2 d’abril del 2016 tindrà lloc al Casino de Constantí (Tarragonès) "l'Aplec des Aplecs" la cimera del modernisme aborigen,  un event obert a tothom qui es vullga acostar, organitzat per bona part d’aquells que des de fa uns quants anys organitzen aplecs modernistes per les comarques d'arreu dels territoris de parla catalana. Des de fa uns anys  les comarques del Rosselló,  Camp de Morvedre, Vallès, Barcelonès, Sénia, Mallorca, Osona, Segrià, o l’Horta han esdevingut punts de trobada de seguidors de l'escena seixantera i modernista,  així com col.leccionistes o seguidors dels sons seixanters  facturats als anys seixanta  en segells com  Cocèntric i Edigsa principalment, gent que d'una forma o altra manté viu un llegat musical que ha quedat soterrat durant anys, els repertoris dels grups de pop en català dels anys 60, com ara Nuria Feliu, Lita Torelló, Guillem d'Efak o bandes com Els Bonds, Els Stop, 4Z o els Dracs entre altres, ...

17 - 19 març 2016

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?  Molt poc, ara a Setmana Santa farà 4 anys que vaig punxar per primer cop. Per qüestions personals viatjo molt a Màlaga i tinc molts amics allà, un d’aquests amics regentava un bar musical a la zona i em va convidar a punxar amb una altre noi a la festa de clausura del seu local, simplement perquè li agradaven els vídeos del you Tube que penjava al meu Facebook i havia sentit les llistes del meu "Spoty". - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? Singles de vínil 45 rpm. - Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?  Tot el que punxo té so sixtie. No és el l’unic estil que m’agrada però si el que més em fa ballar. Darrerament trobo que tinc una atracció especial per el ie-ié nacional i francès. - Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor...

  11 -12 març 2016

Va estar una de les millor productores a Jamaica als anys 60, 70 en un ambit competitiu i dominat pels homes, tres de les seves produccions van estar incloses en una llista dels 100 millors èxits jamaicans de totos els temps elaborada per Clinton Lindsay de WNWk-FM de Nova York, aquests van ser "Every Night" de Joe White l'any 1968 ocupant el numero 40, el single de Delano Stewart, l'any 68 amb "That's Life" lloc 86, i "Dreamland" de la gran Marcia Griffith l'any 1976 acupant el lloc 98 de la llista de Lindsay. Sonia Durrant va naixer a Leith Hall, Jamaica, el 21 de juny de 193, als pocs anys d'edat es va traslladar a la capital Kingston per asisitir a l'escola de dones de St. George, més tard va cursar comptabilitat i secretariat, contraient matrimoni amb Lindon Pottinger, un funcionari comptable amb qui va muntar un negoci de bicicletes i una botiga de venda d'empanades casolanes. Lindon, la seva parella va ...

Estic llegint l’I-M-P-R-E-S-C-I-N-D-I-B-L-E “Sawdust Caesars. Original Mod Voices” de Tony Beesley (Fastprint, 2014) i surt un noi explicant com va evolucionar del Punk al Mod al llarg de la segona meitat dels 70s. Naturalment, aquest testimoni és d’un londinenc, que és allò que li interessa a tothom, però aquesta evolució no només es va donar a Londres i, havent estat jo mateix un dels que ho va experimentar en la pròpia pell i al nostre país, he pensat que potser la meva particular i propera experiència li podria interessar al lector de l’ALLNIGHTER. Al juny de 1977, quan el Punk estava en el seu moment més àlgid, amb tretze anys, vaig acabar l’escolarització. Sense saber encara si continuaria estudiant o em posaria a treballar, els meus amics i jo teníem molt clar que, lliurats del control del director de l’escola -un ex-policia manyo més franquista que Franco- ja podríem anar a la discoteca, almenys a la sessió de diumenge la tarda.  Del Punk només ens arribaven molt difus...