ALLNIGHTER

“Trad Dads, Dirty Boppers & Free Fusioneers” nomenava el seu llibre l’historiador musical Duncan Heinen on reflectia algunes de les tensions viscudes als anys seixanta i setanta entre els diferents seguidors del Jazz, conflictes marcats no només pels estils competitius dins del jazz, sino també per diferències de classe entre altres aspectes, d’aquestes històries en destaquem una, la coneguda com “The Battle of Beaulieu” ocorreguda el 30 de Juliol de l’any 1960 al festival de jazz de la ciutat situada al sud d'Anglaterra. Organitzat per Lord Montagu i celebrat a la gespa de la casa del palau de New Forest, el Festival de Jazz de Beaulieu va aconseguir notorietat en la seva cinquena edició a causa del comportament dels fanàtics dels dos extrems de l'espectre del jazz: els tradicionalistes arrelats en els sons de Dixieland de 1920 i els modernistes afiliats als artistes de bebop. Aquell día "les coses estaven fora de control” recorda el periodista musical I...

26 -28 gener 2018

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? Tot i que el temps passa ràpid, miro enrere i tampoc fa tant que vaig començar a col·leccionar música i a compartir-la. Tot es remunta 3 anys enrere al barri de Gràcia, al Bella Bèstia, un bar on des de l'inici, el Xavi, bàrman i propietari, ens ha fet sentir com a casa. A partir d'aleshores, he tingut el plaer de punxar a diverses sales, i quasi sempre al costat de la meva parella, qui m'acompanya i recolza a tota batalla, i fins fa ja gairebé un any que juntament amb dos amics més hem creat el Foot Stompin', un club al barri de les Corts, al newunderground, amb festes mensuals a les que convidem a diferents 'punxaires'. - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? El vinil sense dubte, per la seva màgia, història i per tot el que l'envolta. Tant amb LP's com en singles.  - Quin es l'estil principal a les teves punxad...

Als mods, al llarg dels temps, se’ls ha pogut titllar de moltíssimes coses. Ja sabeu: fatxendes, fatxes, vanitosos, homosexuals, extravagants, violents, covards, ridículs, imbècils... Normalment és per part de gent que opina sense estar informada o que els és del tot impossible entendre de què va, i sol ser resultat de l'aversió i desconfiança que crea tot aquell que defuig formar part del ramat i aspirar a ser diferent. De totes aquestes acusacions potser sigui la que fa referència a l’homosexualitat dels mods la més fàcil de rebatre, però cal dir en defensa dels ignorants i/o malintencionats acusadors que de motius al llarg de la història n’han donat per a donar i per a vendre’n. El primer motiu ja el trobaríem en expressions modernistes antecedents directes dels mods, com seria el cas dels modernistes del Jazz o dels estilistes jueus, pel fet de donar forma a un moviment eminentment masculí. Naturalment, això va ser així perquè els nois de les dècades dels 50s i 60s ten...

18 - 21 gener 2018

- Conteu-nos breument la història de la banda, que intuisc és prou recent, qui forma i d'on venen els membres de La Infrarrojas?  Las Infrarrojas sorgeixen de Las Sultana i de Los bastardos. Al principi, ens vam ajuntar les xicones aquest any passat amb la idea de muntar una banda, així que ens vam posar a assajar, composar i vore que podia eixir d'ací. No va ser gens meditat, sinó que a poc a poc anaven eixint temes, i alhora ens anàvem definint. Als mesos es va unir Lucas, el bateria, a la banda, i en aquest moment va ser quan vam decidir que volíem gravar alguna cosa i eixir a tocar. Al final la banda és una mena de salvavides per a nosaltres, ens rescata quan la feina ens ofega o quan estem fotudes i  per qualsevol moguda. - A què es deu aquest nom, el qual intuisc no és fruit de la casualitat.  Efectivament! Ens va costar molt trobar un nom que ens agradés a totes, fins que a Julia, cantant i guitarra, se li va acorre la moguda de Las Infrarrojas, mentre ...

Dissabte que ve tindrà lloc la dotzena edició del Sant Antoni Pop Festival a la localitat castellonenca de Betxí, com sempre un cartell del més alt nivell amb un bon grapat de bandes de rnr i garatge més primitiu, enguany destaca la presència de Graham Day i els seus Fourfathers l'últim projecte del que fora cantant de The Prisoners entre altres. Parlar de Graham Day, és parlar d’un dels noms propis dins el revival que va patir el garatge i rock psicodèlic als anys 80. Nascuts a Medway (Anglaterra) la banda va estar formada primerament per Graham Day (veu i guitarra), Allan Crockford (baix) i Johnny Symons (bateria) tots tres estudiants a l'escola de Rochester on barrejaven punk i influències del 60. L’any 81 la cosa començava a rodar  de forma més seriosa i la banda s’ho va prendre més en serio, amb l’incorporació de Bruce Brand procedent dels Milkshakes com a segón guitarra la banda va guanyar un so més proper al R&B, aquesta formació no va durar molt i el mé...

11 -14 gener 2018 14 gener