dilluns, 31 de desembre de 2012

Adeu 2012, benvingut 2013 BON ANY NOU!



Adeu 2012, malgrat no complir-se un any natural per a l'Allnighter, enrere queden 8 mesos de pasar hores cara l'ordinador, enviar i rebre entrevistes a bandes i selecters, correus que arriven i altres que mai obtindràn resposta, recerca i intercanvi d'informació, col.laboracions, concerts, hores d'aprendrenentatge... en definitiva de promocionar i difondre allò que sense ser lo més important en la meva/nostra vida, si ocupa gran part d'ella, allò q ens acompanya cada moment i ens fa sentir d'una forma diferent depenent de la situació, perque com es sol dir hi ha una música per a cada estat d'ànim o sempre hi ha una cançò per a cada moment. 
Des de aquest modest espai espere anar complint el proposit que em vaig marcar en un principi, objectiu que no va ser un altre que difondre i entretindre, així doncs vull donar les gràcies a totes les persones, bandes, segells, botigues, Djs... que han col.laborat o participat durant aquest 2012, per supost a totes les persones que en algún moment de l'any han visitat el blog i especialment a la gent que tinc al voltant, la familia per la seva comprensió i col.laboració, a tots/es us desitje un bon any nou.

Benvingut 2013, que ens espera aquest nou any a l'Allnighter, doncs més entrevistes, més articles dedicats a coneixer la història de les nostres preferides, més espai per donar veu a les bandes emergents, més comentaris d'aquells discos que ens fan sentir quelcom especial, més novetats, més soul, ska, rocksteady, reggae, modern jazz... i si es posible cel.lebrar una festa d'aniversari com cal cap al més d'abril, estareu informats/des.


Estàs preparat/da? doncs, deixa caure l'agulla,  no descuides la teva imatge i no deixes de ballar, l'ALLNIGHTER no ha fet més que començar.

Bon Any 2013!!


dissabte, 29 de desembre de 2012

Acomiadat del 2012 i comença el nou l'any amb força. Els millors events per començar el 2013

Los Amantes + Arte Pop
Four Seasons Sixties Club
29 de Desembre, 19:00Hrs
Castelló ( La plana)



New Years Eve
31 de Desembre
Sala Underground
 Barcelona (Barcelonés)



Dave Hillyard & Rocksteady 7 + The Old Fashioned
Dijous 3 de Gener
Sala Wah Wah
 València (L'Horta)



HIP SHAKE
Divendre 4 de gener
Black Note
València (L'Horta)





King of Coal Festival
Divendres 4 - Dissabte 5 de Gener
Sala El Loco
Velència (L'Horta)




Eastern Standar Time
Dijous 10 de Gener
Sala Dub Club
València ( L'Horta)




I Aplec Modernista de L'Horta
12de Gener
Bar Tulsa-Swan Club
Benimaclet-València (L'Horta)





dimecres, 26 de desembre de 2012

HORACE SILVER - Song for my father

HORACE SILVER - Song for my father
Blue Note, 1965

En 1954, Alfred Lion, propietari del segell Blue Note, encomanà al pianista Horace Silver la grabació d'un disc. Contra tot pronóstic (Silver només  comptava amb 26 anys) el va deixar escollir als músics. Sense pensar-ho dues vegades va contactar amb aquells que més li agradaven: Hank Mobley al saxo tenor, Doug Watkins al contrabaix, Kenny Dorham a la trompeta i Art Blakey a la bateria; s'acabaven de formar els Jazz Messengers. El resultat fou l'edició, un any després, dels “Horace Silver and The Jazz Messengers” pasant a la història del Jazz com la pedra angular del Hard Bop (estil musical que recollia elements del Rhythm & Blues i del Gospel). El nom i el grup l'heretaria Art Blakey qui va saber  mantindre en actiu durant méss de tres décades. Silver deixà els Messengers en 1956 i començà una fructífera relacin com líder amb  Blue Note durant 28 anys.
“Song for my father” representa el cinqué disc d'Horace Silver amb aquest segell i el que més fama li va donar. Inspirat en un viaje a Brasil, el pianista composa sis temes (en la edició original, en la edició CD s'afegirièn 4 més) amb clara inspiració Bossa Nova.




A la cabina de l'Allnighter, des de Castelló (La Plana) JAVI ALLNIGHTER

Si hi ha quelcom que crida l'atenció en comparació a ciutats que inclús doblen en habitants a la capital de La Plana, es la quantitat de joves seguidors dels sons seixenters i jamaicans que ocupen les primeres files als concerts i punxades, sense dubte una bona pedrera amb un gran gust estètic i musical, mostra d'alló es la següent entrevista, us presente a JAVI ALLNIGHTER, qui junt amb Marc Faith encapçalen aquesta nova genereció de joves Pd i selecters, malgrat la seva juventut no estan exents de cultura músical i bon gust a l'hora de punxar, com es pot comprovar en les seves darreres adquisicions o el top 5 escollit. 


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Realment la meua trajectòria com a DJ es curta ja que la primera vegada que vaig punxar va ser per mitjans d’octubre de l’any passat. Va ser en Castelló al pub D’ Leyend durant el 4º BOOM SHACKA LACKA que organitzava el meu gran amic Marc Faith.
A banda d’aço ja portave un parell d’anys col•leccionant vinils. 

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Exclusivament en vinils, ja siguen singles o LPs, encara que m’agrada més punxar en singles.


- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Encara que per el meu “pseudònim” es podria pensar que solament punxe soul, sixties, northern soul i ye-ye... he de confesar que la meua debilitat es la música jamaicana, dels anys 60 i 70, com el rocksteady (un estil del que estic enamorat), el reggae i l’ska.A banda dels estils que ja he mencionat també m’agrada prou el mod i el rock angles.Generalment a les punxades (sempre que no siguen d’un estil concret) m’agrada punxar tots aquests estils.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
En totes les punxades he gaudit molt, pero recorde especialment el 4º BOOM SHACKA LACKA de Castellò perque va ser la primera i amb la teua gent. També vaig gaudir molt en el Sound System que vam fer a l’Aplec dels Ports 2012 a Forcall, on vam estar punxant durant tot el dia alguns DJs de Castelló i la gent crec pensar que s’ho va passar prou bé. Les punxades que per exemple han sigut prou significatives han sigut les que tingut de fer a Valencia ja que coneixes a mes gent que li agrada la mateixa música que a tu.



-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Sammy Dead - Eric “Monty” Morris - Bryon Lee and the Dragonaires (Kentone) 
You Can’t be Happy –The Claredonians (Coxon).
Little Brown Girl –Derrick Morgan & Patsy (Blue Beat).

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa.
-Tonight (John Holt with Tommy McCook & the Supersonics)-Baby Why (The Cables).
Per calfar l’ambient... -Never Let Go (Slim Smith)-When I Fall in Love (Ken Boothe)
Per mantindre el foc viu...-Oil in my Lamp (Eric “Monty” Morris)-Reach Out I’ll be There (Four Tops)
El colofó... -Tainted Love (Gloria Jones)-Baby, now that I’ve found you (The foundations)
L’acomiadament...-My generation (The Who)-Freak off (Orchesta Harlow)






dilluns, 24 de desembre de 2012

DAVID HILLYARD & THE ROCKSTEADY 7 actuaràn a València el proxím 3 de Gener



David Hillyard, saxofonista tenor i soprà es un dels grans innovadors de l’escena ska estadounidense. Junt a  The Rocksteady 7, fan una barretja de ritmes, on sons com el roots es fusionen amb improvisacions de jazz .

David Hillyard porta 20 anys rodant pels escenaris de tot el món. Amb 17 anys ja tocava amb The Donkey Show, una de ls bandes pioneres del ska a California. Més tard formà part del grup Hepcat una de les bandes més notables i amb més qualitat de la decada dels 90. També ha actuat amb altres bandes d’Ska com Stubborn All-Stars i Skinner Box; ademés d’artistes de reggae com Cornell Campbell, Congo ‘Ashanti’ Roy i Johnny Osbourne; músics de jazz com Roy Campbell; músicos de blues como Simon Chardiet; cantants de soul como Archie Bell (“Do the Tighten Up"); punkrockers como Rancid ; i inclús amb el basc Fermín Muguruza a la banda Balazalak.

Però si David Hillyard es conegut, es sobretot pel seu pas per les files de The Slackers amb els que porta 10 gravacions i han efectuat més de 1000 concerts. arreu del món.

A través d’aquestes experiències David ha desenvolupat un estil únic, fent una barretja de cálides tonalitats entre Roland Alphonso i Tommy McCook, y los estridents udols de John Coltrane, el honking blues de King Curtis y el swing de Ben Webster, Lester Young i Coleman Hawkins. “Hillyard sap tocar” així el describien a la ravista Jazziz

La
seva banda, The Rocksteady 7, es un canviant col.lectiu de músics entre els que figuren alguns dels milllors instrumentistes de Nova York, com el veterà i percusionista Larry McDonald, qui començà la seva carrera amb Carlos Malcolm & His Afro Jamaicans Rhythm als mateixos inicis de l’Ska participant en temes classics del gènere com Cherry Oh Baby, Funky Kingston i Rivers of Babylon. 

El pròxim 3 de gener David Hillyard & The rocksteady 7visitaràn la ciutat de València acompanyats dels valencians The Old Fashioned, sense dubte un gran concert per començar l'any amb energies renovades.





dissabte, 22 de desembre de 2012

2002-2012, 10 anys sense Joe Strummer, vocalista de The Clash


Avuí es compleixen 10 anys de la mort del cantant i compositor Joe Strummer, conegut per ser la cara i veu de bandes com The Clash, The 101'ers, The Latino rockabilly War o The Mescaleros, ademés de diverses col.labracions amb bandes de tot pelatge i composicions per a pelicules, com els temes Love Kills i Dum Dum Club en la pelicula Sid & Nancy.
El 22 de desembre de 2002 Joe Strummer se'n anava als 50 anys d'edat victima d'una aturada cardiaca, deixant enrere una extensa carrera musical de lo més diversa.
Servisca aquest xicotet article com a homentatge:

A l'hora en fem resó del documental I Need a Dodge! Joe Strummer on the run el qual es troba en aquest moment en fase de postproducción i necessita cobrir les despeses de les licencies de música i arxiu que son necessaris per acabar el documental. Si vols contribuir mab una xicoteta aportació al projecte, s'ha llançat una campaña de Crowdfunding en www.indiegogo.com/ineedadodge. A canvi de la teva contribució, ofereixen incloure el teu nom als credits finals i en la web, una samarreta oficial, un tour per Barcelona en un Dodge clássic del mismo model que el de Joe, una participació com productor associat o una participació com a patricinador oficial. Tens tota la info en el següent video:








Els grans de Jazz en imatges per ROBERTO POLILLO



Porta des de 1962 (quan tenia 16) fins a 1974 fotografiant als músics de jazz més importants de l'època, ha documentat més de 100 concerts de jazz, per a la revista italiana "Jazz Música", dirigida pel seu pare Arrigo, qui era un crític de jazz molt conegut, organitzador de concerts i historiciador de jazz.

Abbey Lincoln
Una exposició permanent de les seves imatges de jazz romàn a la Fortezza Medicea deSiena, al Jazz Foundation de  Siena, on hi ha un Centre d'Estudis de Jazz dedicats a la memòria del seu pare.
Les seves fotos han estat publicats principalment en revistes de jazz, incloent Jazz Música, Jazzit, Jazz Magazine i altres, també en LP i caràtules de CD, i altres llibres, incloent Jazz Stasera del seu pare, ha presentat nombroses exposicions personal a Italia.

El 2006 va publicar un llibre fotogràfic, amb una àmplia mostra de les seves fotografies de jazz: Swing, bob & free - jazz degli anni Il 60. on es poden trobar gran quantitat de les seves imatges.






Miles Davis

Thelonious Monk

John Coltrane



dimarts, 18 de desembre de 2012

Descobrim que conté la BLACK BOX cada diumenge


Des de la comarca del Camp del Turia s'emeteix en format radiofonic aquest programa musical, el qual setmana rera setmana fa les delicies de qualsevol seguidor de la música negra. A la Black Box cada diumenge Marcelo i Jaume, responsables d'aquest espai, ens deleiten amb una selecció musical d'allò més  exquisita i ens donen a coneixer les històries que envolten cada tema, sense dubte una bona forma d'acabar la setmana i carregar piles per a la que comença.




-Qui forma el Black Box, quan de temps porteu a les ones?
Black Box som Jaume i Marcelo, dos amics que desprès d'anys col·leccionant discs i punxant-los a festes de tot pelatje hem començat una nova aventura en format radiofónic, fins i tot fem-nos càrrec de les tasques de producció i gravació a l'emisora. Varem començar el programa a principis de setembre amb la idea de que donar-li continuïtat tot el temps que siga possible.

-En quin tipus de radio emitiu?
En una ràdio local, Radio Tùria (90.3 en el Camp del Túria), encara que majoritàriament la gent ens escolta a travès de la xarxa. Cal dir que ens han donat llibertat desde el principi per a fer el que volguerem així que estem molt a gust.

-Feu algun altre tipus d'activitat relacionada amb la radio?
Hem organitzat festes com The Uppercut, Lookin' good, The Black Side o Winner takes all! combinant tant els formats de soul night com els de allnighter i per supost weekender. Així, podem dir que estem contents d'haver portat a punxar a excel·lents djs, tant de l'àmbit nacional com internacional.


-Quins estils sonen a la Black Box?
Intentem abarcar la música negra vocal de totes les époques, des de jazz, blues, r&b, soul, funk i boogaloo fins als gèneres jamaicans o el rap, sempre intentant respectar una certa coherència i procurant fer atractius els continguts tant per a la gent que ens escolta per casualitat o curiositat com per a l'aficionat que coneix prou la música de la que parlem.

-Quin es el format del programa? 
L'objetiu es que a més de la selecció musical el programa oferisca prou informació al voltant dels artistes i el seu context, tot i deixant que la música també parle per si mateixa. A vegades es sorprenem quan hem parlat més que la durada del tema en sí mateixa, pero pensem que sempre es positiu anar més enllà de les cançons. En quant al format normalment presentem cançons més o menys per ordre cronològic amb dues seccions fixes, “En el ring”, a la qual enfrentem dues versions de la mateixa cançó y “Desde la butaca”, a la que parlem d'una pel·lícula i la seua banda sonora. A més, periòdicament fem monogràfics especials on repasem estils, artistes o llocs. També convidem de tant en tant a amics per a enriquir la perspectiva del programa.

-I en quin format poseu la música, aprofiteu les noves tecnologies o busqueu un so més original?
Encara que ens agradaria fer-ho a l'estil de “Mister Señor Love Daddy”, es a dir, amb vinil, al lloc on gravem l'habitual es fer-ho amb mitjans digitals i no em volgut complicar les tasques de gravació. Cal dir que de totes maneres hem hagut de passar molts temes del vinil a digital perque han sigut impossibles de trobar en un format no físic. També ens agradaria precisar que no tenim cap problema en possar més música coneguda o que pot ser considerada comercial (Motown ja ho era a la seua época) sempre que considerem que siga de qualitat, no entenem a la gent que prima l'exclusivitat o la raresa d'un disc per damunt de la música que hi-ha en ell.



-Per últim un top 5 per membre del programa dels temés que no deurien faltar en l'últim programa de radio si el 21-12-12 s'acabara el món?

Top 5 Marcelo:

Professor Longhair – Go to the Mardi Gras
Jo Ann Anderson – Baby please don't go
Marvin Gaye – Where are we going?
Baby Charles – I bet you look good at the dancefloor
De La Soul ft. Yummy – Much More

Top 5 Jaume:

Little Jimmy Ray - You need to fall in love  
Ike TurnerShe Made my blood run cold
Caper Brothers - I ain't gonna write you
Blues Busters -  Early one Morning 
The New Swing Sextet Monkey See, Monkey Do.

-On es podem escoltar o descarregar els podcasts?
A www.mixcloud.com/dialblackbox o www.radioturia.es es poden escoltar i en la nostra pàgina de facebook,www.facebook.com/dialblackbox es poden seguir les novetats y accedir a dropbox per a descarregar-los. Aprofitem per a donar-te les gràcies per aquesta entrevista i fer-te arribar la nostra enhorabona pel blog, esperem que continue per molt temps, una abraçada!"







divendres, 14 de desembre de 2012

A la cabina de l'Allnighter, des de la capital del Túria MANEL RAMODNE


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Fa uns 10 anys vaig començar a punxar musica. Va ser una extensió de la meua afició per la música pop, el col.lecccionisme discogràfic i amistats que s'hi dedicaven. Primer vaig començar punxant Powerpop en general, UK Punk 77 i punk-pop i després 60's sounds (R&B, Beat, Garage i ritmes mod britànics). He punxat acompanyat d'alguns amic, normalment un, en tandes o mà a mà (cadascú un tema) encara que aquest no el recomane si no coneixes molt el teu partener.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
En relació al format, he de dir que col.leccione només vinils, de 7" i 12" polsades, encara que també, com no, tinc alguns cd's encara que no m'agraden, elsl porte més per necessitat que altra cosa. No es pot tenir de tot, en cd hi ha molt de genere encara i jo tinc pocs diners per gastar en vínils (sóc a l'atur actualment) i part que els incunables de vinil són massa cars per a mi.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Sóc aficionat a molts tipus de música des de els anys 50 a l'actualitat i punxe segons el garito. Al magazine club faig sessions de punk-pop, garage sixtie i revival, rock and roll. Al swan i festes mods o sixties pose R&B blanc anglés, Blue eye soul i algo de soul negre ballable.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Els millors moments dels anys de punxar per ací i allà sempre són quan en acabar la gent te ve i et felicita per aquest o aquell tema o per l'estona tan divertida que han passat.
Els pitjors són quan tot ix malament, l'equip falla, el vinil està brut o picat, el cd vota, la gent va borratxa o és estúpida, et molesten moscons o pedigüenyos de cançons, no trobes el surc, no et paguen, et multen aparcant o et foten els discos i cd's o els perds. així és la nit.

-Quines han sigut les darreres adquisicions i que estas desitjant mostra ral món?
Les darreres adquisicions, a vore, Alternative TV: The image has cracked, uns singles del grup Suedehead i la reedició del recopilatori de soul 60 español Sensacional soul volum 1.

  • Top 5
  • 1) Action: Place. 
    2) Los Iberos: Corto y ancho 
    3) Clayton squares: Imagination. 
    4) Flirtations: Someone out there. 
    5) Small faces: All or nothing.

5 temes per a cada moment de la nit

Per començar la festa.. 
Animals: Gonna send you back to walker
Per calfar l’ambient... 
Larry Willians: bony marony
Per mantindre el foc viu...
Lee Dorsey: Do re mi
El colofó... 
Ronnie Jones: My love
L’acomiadament...
Georgie Fame: Something




dimecres, 12 de desembre de 2012

Art en imatges fotogràfiques de la ma d'ESTHER BELLÊPOQUE


Va estudiar a Madrid on va cursar els seus estudis superiors de fotografia, va començar treballant per Daylight Studios a Madrid assistint en produccions per a Vanity Fair, Vogue, Carolina Herrera, El País Semanal…etc  amb fotógrafos estatals e interestatals com Jordi Sierra, Manuel Outumuro, Michal Novak o Annie Leibovitz.
Ha realitzat diversos cursos i talleres entre els quals es troben: taller de fotografía analógica amb Pepe Frisuelos, Curs de retoque digital amb Jose María Mellado.
Les seves primeres exposicions col.lectives tingueren llocal Festival de Primavera de Ciudad Real, Madrid i el passat festival Euro YeYe de Xixón entre altres. Actualment viu i treballa a Londres.

Si li preguntes com defineix la seva fotografia i quin és el seu camp respón lo següent:
"No sabria definir la meva fotografía en tant sols una paraula o vincularla a un camp molt concret. He treballat i treballle per a grans fotógrafs de moda, assistisc a altres que només es dediquen a fer retrat, he cobert encarrecs per a agències d'informació com Agència Efe… imagine que tot allò ha influit a l'hora de fer les meves pròpies fotos. 
Per mi l'estètica compta un paper fundamental en una imatge. Necessite que parle del que parle, l'imatge siga bella, elegant, de ahí que els anys 60 siguen quasi sempre l'estética que agafe, no existeix millor década en térmes d'elegància, classe i minimalisme. “


 

















diumenge, 9 de desembre de 2012

AMUSIC SKAZZ BAND, Jamaican jazz amb Barretina



Fem un repàs a l'història de la banda osonenca Amusic Skazz Band en la seva retrobada amb als escenaris, xarrem amb l'Eric Herrera trombó i bateria de bandes com Mount Zion, AMusic Skazz Band, Dr. Calypso entre un llarg etc. qui ens contarà alguns detalls d'aquesta represa de l'activitat per part del grup català d'Ska-Jazz.


Cap a meitat dels anys 90 el panorama skatalitic a la Peninsula Iberica, amb excepcions puntuals, estava dominat per la velocitat i les influències de l'era 2Tone, inclús podriem parlar d'una clara vinculació amb el Punk, si parlem dels grups valencians, d'entre tota aquesta escena skatalitica tan diversa, va naixer Amusic Skazz Band, un grup de 10 músics de la comarca d'Osona, els quals influènciats pels sons més tradicionals de les bandes jamaicanes, desenvoluparen la fusió d'aquestos sons caribenys amb el Jazz, incorporant elements poc emprats fins aleshores per les bandes d'Ska, com la flauta travessera, donant així un cop d'originalitat i convertint-se en pioners, dins l'estat espanyol, junt amb els valencians Skaks (1997) en aquest subgenere conegut com Ska-Jazz o Jamaican Jazz.

L'any 1996 veu la llum Amusic Skazz Band (1996), el primer treball dels Osonencs, un Mini-Cd de 4 temes, que obria amb el tema Bridge view dels Skatalites, i on només el tema Take it Easy compatava amb lletra i que Núria Guillen pianista de la banda era l'encarregada d'interpretar, completaven aquest primer treball el tema Jimmy's Calypso i la versió On The Trail de Ferdé Grofé, revisat per Clark Terry.

Dos anys més tard veia la llum Amusic fruits (1998) on després d'una original introducció, el tema I'm Begginings to See the Light, anunciava el que estaves per sentir, un treball impecable d'Ska-Jazz on el piano cobrava gran protagonisme, sempre recolçat per una gran secció de vents. Versions com I'm The Mood for Ska de Lord Tanamo, Soon You'll be Gone dels Blues Busters o Mosaic inspirada en el tema d'Art Blakey, omplien aquest treball de 10 talls de Jamaican Jazz on hi havia espai per experimentar amb el Soul o el Calypso.

Despés d'un parentesi de 3 anys, la banda reprén l'activitat, presentant-se amb el treball Jazzing you! (2001) sota el braç, siguent aquest l'últim treball del grup fins ara, en aquest àlbum la veu cobra més protagonisme que en altres treballs arrivant a ser present en 5 dels 10 temes que conformaven el disc, encara que la linea principal de la banda es la mateixa Ska-Jazz, deixen caure altres estils com el Latin Soul, i s'aprecia potser una inclinació més clara cap a l'Ska.

-Conta'ns com ha sigut aquest retrobament amb els escenaris, sou la mateixa gent, hi han noves cares en la formació?
Va ser idea de l'Albert, el flautista, celebrar amb una tornada als escenaris el desè aniversari de l'últim concert. És una simple i amistosa tornada sense grans pretensions. Actuar en llocs agradables i passar-ho bé. No som exactement la mateixa gent, hi ha noves i joves incorporacions.

-Es una tornada limitada o no us marqueu dates i aneu fent?
Segurament que farem tot l'any 2013 i prou

-Que han estat fent els membres de Amusic SB durant aquestos anys, en quins projectes haveu participat?
Ufff... 10 anys dona per moltes coses. jo mateix he estat en mil projectes de diferents estils (Dr. Calypso, Dijous Paella, El Belda i el Conjunt Badabadoc...), i la resta alguns han continuat amb la música, com és el cas del baterista, en Marc, que s'ha introduit en la música clàssica, o en Guillem i l'Anxo amb diferents bandes de pop i rock. Altres han compaginat la seva feina amb algunes excepcions musicals.

-Com explicaries a la gent més jove que no va poder gaudir de la vostra a musica als anys 90-2000 que es Amusic Skazz Band?
Som una banda nascuda per l'amor a l'ska i el jazz, i influenciats directament per les grans bandes d'aquest estil com The Skatalites o els New York Ska-Jazz Ensemble. Els anys 90 es van posar de moda dins l'ambient skatalític i nosaltres vam agafar el guant convertint-nos en la banda degana d'aquest subestil als Països Catalans.

Formació 1996
-I en quant al repertori, hi han novetats o pel moment feu ma dels temes antics?
Fem gairebé el mateix que quan ho vam deixar; els temes de l'últim disc (Jazzing You, Tralla rec.), i versions de l'ska clàssic

-Si fem una visió al passat, Amusic Skazz Band, va naixer en una epoca on l'ska al nostre país estava dominat per bandes de tall senzill i ritmés frenetic, llavors va apareixer Amusic Skazz Band al Principat i Skaks al País València, buscant el so més tradicional. Penses que això va suposar un canvi d'orientació i va motivar altres bandes a buscar sons més classics?
N'estic completament segur, tot i que com passa en totes les arts, crec que la influència estrangera també hi té molt a veure. És a dir, quan vam sortir nosaltres i els Skaks, i no oblidem la banda de ska i soul, La Thorpe Brass, també a fora van començar a petar els nous sons clàssics del Dr. Ring-Ding, i més endavant dels grans Hepcat. Tot això va trencar definitivament l'ska-rock més fred, i conegut com a un revival de la 2 Tone, de totes aquelles bandes alemanyes com els The Busters o els No Sports que van ocupar les ansioses orelles d'una nova fornada de skinheads i amants de l'ska a casa nostra. En tot cas, un respecte per a totes aquelles bandes també...
Formació 2012
-Quin panorama músical us haveu trobat, com veieu l'escena a hores d'ara?
Ui, jo estic una mica desconectat ara, però crec que des de uns anys ençà, el que més ha sonat en aquests cercles és l'early reggae. I sobretot arrant d'un fenomen espectacular que ha trencat motllos en aquests ambients, i que a mi també em fascina. Em refereixo als americans de la costa oest, The Aggrolites.

-Amusic Skazz band (1996), A musical fruits(1998), Jazzing you(2001), haveu de buscar nom per al 2013?
No, simplement. Amusic Skazz Band.

-Que li demanes/eu al Caga Tió per a aquesta nova era dels Amusic?
Concerts i alegria, que són de fet, les dues excuses que ens hem imposat per aquest retorn. Ah! i un concert a l'antiga Saguntum, no?






GLOVERALL, fet en Anglaterra


Gloverall es una marca de jaquetes tipus Duffle o més coneguda per aquestes terres com trenca, va naixer l'any 1951 de la ma d'Harold i Freda Morrris, els quals crearen el primer disseny per a la marca.
Als seus inicis la marca cosia jaquetes per a militars, a hores d'ara combina la tradició i la modernitat en uns productes d'alta qualitat i on es reflecteix l'estil i la tradició britanica.
En diverses ocasions la marca ha treballat creant dissenys conjunts amb altres firmes com Fred perry o Dr Martens fusionant les idees i matèries emprades habitualment per ambdues firmes de roba.


Gloverall + Dr Martens


Gloverall + Fred Perry