ALLNIGHTER

Dissabte 3 d’octubre de 1964. Divendres i dissabtes hi ha un gran ambient pels pubs de l’East End, hi ve gent de tot Londres i hi pots veure les millors paies de la ciutat, són dos nits ideals per a lligar. Però això no tocava dissabte. Només girar la cantonada per entrar al Two Puddings, el pub d’Stratford on treballa l’Ed, ja me’l vaig trobar fortuïtament fent guàrdia perquè no arribés a entrar-hi i demanar-me una pinta que mai se sap quant es pot allargar. Em va aturar en sec posant-me la mà oberta sobre el meu pit i em va demanar sisplau que fotéssim el camp. Li vaig demanar de fer una birra ràpida, però em va demanar que millor que no. Malgrat el deler, el vaig entendre totalment. L’Ed no sol tenir gaires dissabtes lliures al pub, i no seria la primera vegada que, havent-s’ho promès, l’amo se’n desdigués en el darrer moment al·legant qualsevol malencert laboral o personal, per escaquejar-se ell... l’amo! Un cabronàs com tots els amos, per molt enrotllats que siguin, la simple i...

Luigi De Gaspari més conegut pel pseudònim de Mr. T-bone o Mr. Trombó  és un cantant, trombonista, compositor i arranjador italià, fundador de la Jamaican Liberation Orchestra, primera banda en practicar ska - jazz a Italia, ademé de ser membre de la banda de reggae Africa Unite i Giuliano Palma & The Bluebeaters. Durant els darrers anys  ha publicat diversos àlbums en solitari i ha voltat pel món amb nombroses gires per països com ara els EUA, Canadà, Europa, Amèrica Llatina i Japó. Paral·lelament a la seva activitat com a solista Mr.T-Bone també ha col·laborat amb artistes com Derrick Morgan, Willie Williams, Mikey Dread, Nova York Ska Jazz Ensemble, David Hillyard i el Rocksteady 7, Victor Rice, The Slackers, Tòquio Ska Paradise Orchestra , Caroloregians, Dr.Ring Ding, Casino Royale, Mau  Junt a The Young Lions  projecte iniciat l'any 2006, ha editat diversos treballs com ara "Heroes", publicat l'any 2008 o  "Nothing To Lose" editat l...

24 - 27 desembre 2015

- Quants anys porteu mostrant la seva música al món? Quina va ser la primera vegada i on?  Dj Deixalles i 3penics punxen per primera vegada una nit llunyana al Bugulú de Palma, reducte underground de vinilisme i tequila. Els dos elements constaten que tenen uns gustos musicals concordants i varis singles coincidents en els respectius maletins.  Dj Deixalles i 3penics són 2. Quan són 4 (amb dj. Kapy i Dyk Bonkers) són SOM Col·lectiu. - Quin o quins formats de reproducció prefereriu a les vostres sessions?  Reproducció sexual per crear família, entre els 2 tenim 5 fills; i format vinil, bàsicament negre i de 2 solcs, un per cara, per les sessions sonores.  - Quin és l'estil principal a les vostres punxades? És l'únic o també s'introduïu en altres terrenys?  Del Lounge al garatge passant per tots els racons de la casa. Un variat seixanter que oscil·la entre el jazz i el beat, el twist i el soul, el r&b i la bossa nova, el ié-ié i la psicodè...

- Pregunta obligada, qui es l’Home Llop i qui son Els Astramats, la colla que portes al darrere? L’Home Llop és l’ater ego d’en Pau Llop. De dia dissenyador gràfic, de nit, crooner licantrop. The Astramats és la tropa que l’acompanya en les seves maleses. Encapçalada per en Marc Serrats “Xerramequ”, aglutina músics km.0 que han encaixat a la perfecció en el projecte: Jordi Rexach, Eric Herrera, Hugo Alarcón, Joana Cebolla, Heura Gaya i Manu Sabaté. Juntament amb en Víctor Ayuso, en Lluís Vidal i en David Esterri “Pardal Roquer”, han estat la banda que ha gravat el primer disc “Volum1”. - Estem parlant d’una banda amb continuitat o d’un projecte que s’autodestruirà quan l’Home Llop prenga el botó roig?  Hem estat un parell d’anys gravant el disc: primer buscant el so, després gravant i finalment editant-lo. Crec que el projecte anirà avançant tal i com ha anat fins ara, decidint amb tranquilitat el què volem fer. Com els bons plats i els de tota la vida, deixant-los fer ...

17 - 19 desembre 2015

- Conteu-nos breument la història de la banda, que si no m'equivoque es prou recent, qui forma i d'on venen els membres de la banda?   La idea de formar la banda tal i com la coneixem ara surt com a conseqüència d’una sèrie d’ actuacions per part d’alguns dels membres del grup i la disposició comú per a donar cabuda al que més desperta el nostre interés dins del món del jazz, el gènere soul jazz, en gran part molt lligat al so característic de l’orgue i que anteriorment ha arribat a ser una part molt significativa del material editat en segells com ara Blue Note. Els primers membres de la banda en trobar-se foren Marcelo Jaume i Josep Lluís Genoll, saxo alt i orgue respectivament. Més tard s’ incorporarien a la formació actual Carlos Esteban a la bateria i el guitarrista Danilo Aguilar. Tots els membres tenim gran implicació amb el projecte que estem portant a terme i que actualment continua creixent, si bé participem alhora a altres projectes que ens interessen.  ...

10 - 13 desembre 2015

Encara té pendent passar per la Facultat de Belles Arts a buscar la llicenciatura del 1994. Després de varis anys com a guitarra rítmica dels Something, banda psicodèlica amb qui publica un àlbum i varis ep’s, en Bernat es dona a conèixer com a autor de la sèrie d’animació Motel Spaguetti i al mateix temps, comença a publicar dibuixos de personatges capgrossos a periòdics i revistes nacionals i internacionals. Actualment compagina la direcció creativa de la seva productora audiovisual, Sofa, amb el treball de realitzador de campanyes publicitàries en blanc i negre. Després de molts anys acumulant vinils, Bernat s’estrena com a selector a la terrassa de l’Hotel Pulitzer i passa a formar part dels 2nd Hand Deejays, col.lectiu de punxadiscs resident al Lost & Found Market. No és difícil creuar-te’l per la ciutat amb la seva Vespa del 1964 i està molt orgullós de pertànyer a la colla escuterista Bon Vent i Parca Nova, de la que els mateixos membres es pregunten si exi...

La primera curiositat pel moviment Mod se’m va despertar després de veure la pel·lícula “Quadrophenia” a principis dels 80s quan jo devia tenir setze o disset anys. De les primeres coses que em vaig adonar sobre la informació que anava rebent i trobant sobre aquest moviment era com de contradictòries podien arribar a ser. Quan donaves una cosa per segura, sempre acabaves descobrint que, si no era falsa o errònia, era molt matisable, i sobre tots els seus aspectes podies trobar opinions ben contraposades. Aquells primers mesos de la dècada dels 80s s’estava vivint un revivalisme Mod gràcies, precisament, a “Quadrophenia”, recolzant-se en una onada de nous grups que es donaven a conèixer com a “grups mods” (concepte que us vaig comentar en dos empatollaments seguits sobre MODS I GRUPS MiG , MiG II ). Aquesta manera tan polèmica de presentar-se, va retornar a l’actualitat l’oblidada controvèrsia sobre si els Who havien estat mai un “grup mod” autèntic o no. En aquells temps del Revi...