Des del primer empatollament que us faig avisar que d’aquests articles en podíeu esperar qualsevol cosa, que serien una sèrie de venades personals sempre entorn el Modernisme, el moviment Mod i altres moviments modernistes. En aquest –que, com veieu, us l’oferiré en diverses entregues- us invito a allò que tantíssimes vegades m’ha dut la meva imagineria: a reviure com podia ser la vida ociosa d’un mod a la tardor de 1964. Els fets els poso en boca d’un mod londinenc inventat que m’ho escriu per regar-m’ho i que jo, nascut al 1963, ho pugui llegir –i gaudir!- quan sigui gran. Ho enteneu? No? Llegiu, llegiu... Ilford, 7 d’octubre de 1964 Estimat Robert Abella: Sóc Peter Robert Bee (jo també em dic Robert!), conegut pels meus amics com Peter The Pinter (van fer una relació entre el meu cognom i la meva afecció per la cervesa, i en va sortir això... Què hi hem de fer? No he sortit tan mal parat, no?), sóc d’Ilford i vaig néixer aquí el 19 d’agost de 1947, en plena postguerra,