ALLNIGHTER

Als mods, al llarg dels temps, se’ls ha pogut titllar de moltíssimes coses. Ja sabeu: fatxendes, fatxes, vanitosos, homosexuals, extravagants, violents, covards, ridículs, imbècils... Normalment és per part de gent que opina sense estar informada o que els és del tot impossible entendre de què va, i sol ser resultat de l'aversió i desconfiança que crea tot aquell que defuig formar part del ramat i aspirar a ser diferent. De totes aquestes acusacions potser sigui la que fa referència a l’homosexualitat dels mods la més fàcil de rebatre, però cal dir en defensa dels ignorants i/o malintencionats acusadors que de motius al llarg de la història n’han donat per a donar i per a vendre’n. El primer motiu ja el trobaríem en expressions modernistes antecedents directes dels mods, com seria el cas dels modernistes del Jazz o dels estilistes jueus, pel fet de donar forma a un moviment eminentment masculí. Naturalment, això va ser així perquè els nois de les dècades dels 50s i 60s ten...

Senyores i senyors després de cinc anys fins ací arriba l'Allnighter, es moment d'alçar l'agulla i traure el disc, han sigut cinc anys fantàstics on he tingut la possibilitat i el plaer de descobrir bandes, coneixer als seus membres, descobrir autentiques joies de la música negra, difondre esdeveniments, participar en alguns d'ells i el millor de tot coneixer gent meravellosa amb la que he viatjat, he begut, he rigut, he ballat i he tingut converses d'allò més enriquidores, moment que quedaran per sempre en la memòria. Amb el sentiment de que tot és millorable, espere haver complit l'objectiu que em vaig marcar quan vaig començar aquest projecte, que no era un altre que difondre les bandes, els seus treballs, els scooter clubs, les botigues, les festes... aquesta cultura, aquest xicotet món nostre que ens plena i dona sentit a la nostres vides. Vull demanar disculpes si en algún moment durant aquests cinc anys he comés algún error, que de ben segur e...

Per segón any consecutiu el modernisme aborigen es donarà cita a localitat tarragonina de Constantí. Des de fa uns anys les comarques del Rosselló, Camp de Morvedre, Vallès, Barcelonès, Sénia, Mallorca, Osona, Segrià, o l’Horta han esdevingut punts de trobada de seguidors de l'escena seixantera i modernista, així com col.leccionistes o seguidors dels sons seixanters facturats als anys seixanta en segells com Cocèntric i Edigsa principalment, gent que d'una forma o altra manté viu un llegat musical que ha quedat soterrat durant anys, els repertoris dels grups de pop en català dels anys 60, com ara Nuria Feliu, Lita Torelló, Guillem d'Efak o bandes com Els Bonds, Els Stop, 4Z o els Dracs entre altres, formacions que van llançar temes propis en clau pop, funk, jazz o soul i que van gravar un bon grapat d'èxits internacionals de l'època en català per acostar-los al públic del moment dins el nostre territori. L'Aplec des Aplecs" serveix de cimera del m...

Tema de rabiosíssima actualitat! Aquests darrers dies he sentit queixar-se a amics meus mods dient que no pensen tornar-se a posar la parka molestos perquè avui en dia tothom en du. Vaig a empatollar-me de valent buscant els motius per què avui en dia moltíssima gent, independentment del seu estatus econòmic, de la seva edat o sexe, vesteix parkes innegablement inspirades en les parkes mods. Els orígens els trobaríem a finals dels anys 50s. Richard Barnes ho explica així al seu fonamental llibre “Mods!”: “Ja al 1959 hi havia nois amb motocicletes escúter, i cap al 1960 petites colles conegudes com Scooter Boys. També eren força primmirats amb la roba, un antecedent clar del posterior Mod escuterista. Cobrien els seus vestits amb parkes, sobretot per motius pràctics més que estètics, encara que més tard es van posar de moda”. Després afegia: “Per als Mods originals, aquests nois coneguts com Scooter Boys, amb les seves parkes verdes, van provocar la mutació cap a un Mod intoxic...

En un moment en que  la Guerra Freda  amenaçava que el dia que un dels dos bàndols premés el botó que activés els seus caps nuclears la destrucció total del planeta seria un fet, els modernistes van identificar-se per igual amb la filosofia existencialista com amb els aires de rebel·lia i alliberament que portaven implícits cada nota interpretada pels impulsors del Bebop, com amb els marines negres de les bases nord-americanes a Anglaterra que, conscients que al dia següent podien ser destinats a Corea on, per la seva raça, serien situats a primera línea de foc, s’agafaven cada permís de dos dies com si fossin els darrers dies de la seva vida. Modernistes, Bebop i marines negres van collar pels clubs del Soho més exclusivistes on l’Existencialisme hi aportava un sentit d’intel·lectualitat que impedia a tots plegats caure en la desesperança i els animava a viure aquella situació de la millor manera que es podien permetre. De quina manera podia l’Existencialisme canviar...

A la valuosíssima entrevista que Steve Turner li va fer al 1978 per al NME, Pete Meaden responia així a la pregunta de què llegien els mods: “Llegien coses d’interès per a erudits, com William Burrough, Crec que si ho feien era per esbrinar de què anava tota la moguda de les noves drogues, informació sobre drogues... Coses pràctiques”. La importància d’aquella entrevista rau en el fet que Meaden va morir poc després per una sobredosi de barbitúrics i perquè ell havia estat l’indiscutible Ace Face de l’escena Mod en el moment de la seva popularització, perquè era el líder dels mods de Shepherd’s Bush. El periodista Nik Cohn va explicar així el procés d’expansió del moviment Mod i del paper del “Mod de Shepherd’s Bush” en aquest procés:  “Des dels suburbis es va estendre per tot Londres i va establir una nova meca a Shepherd’s Bush, després va escombrar la costa sud i va pujar fins Nottingham, encara que no va anar gaire més enllà del Trent. (…) Fou l’era Shepherd’s ...

La firma catalana STJOR ha arribat a un acord de col.laboració amb l' Home Llop i els Astramats per vestir als músics en cadascuna de les seves actuacions, així doncs aquest acord es materialitzarà per primera vegada en el concert que la banda oferirà el pròxim dia 10 de maig amb motiu de la Festa Major de Maig DE Lleida (El Segrià), on els Astramats compartiràn escenari amb bandes com The Toasters o Banda Bassotti entre altres. STJOR es la nova firma  de la cooperativa tèxtil John Fil situada a l'Espluga Calba (Les Garrigues) aquesta va començar la seva activitat l'any 1969, com hem comentat abans en forma de cooperativa confeccionant roba de punt d'alta qualitat per a conegudes firmes les quals a hores d'ara han traslladat la seva fabricació a països asiàtics, STJOR es un exemple de cooperatiu i diversificació productiva, amb compromís social, educatiu, cultural i territorial i als valors democràtics i de solidaritat propis d'una cooperati...

El seu nom és Iván, va néixer a Almansa (Albacete), actualment treballa i viu a Elx (Alacant). Fa un temps ens va visitar a la nostra cabina sota el seudonim de Doc Watson , llavors ens va deixar una xicoteta mostra d'una de les seves passions, els sons de caire modernista en tots els seus aspectes . Avuí us acostem a una altra de les seves inquietuds, el disseny de calçat, que junt al disseny gràfic, el modelisme i l'il.lustració (Freevan Design) fan que la vida de l'Ivan siga d'allò més entretinguda. El Doc Watson fa 18 anys que va començar el seu camí en el disseny de calçat de cavaller inspirat en les pel·lícules d'espies i agents secrets, barrejant les línies clàssiques de les sabates convencionals amb soles modernes i formes més atrevides, llavors va treballar amb firmes de moda que seguien aquest estil. Un calçat modern i elegant que es venien per Europa i Estats Units. El pop art, la nouvelle vague, els diferents gèneres musicals sorgits de...

Moltes vegades he remarcat el plaer de presentar i donar a coneixes bandes emergents dins aquest espai, aquesta vegada no es grup músical si no una firma de roba relativament jove, tant se val! Parlem amb María Isaac, dissenyadora de moda i una de les responsables junt amb Pablo Fontecha de Modet, una marca de roba per a dones, amb una clara orientació cap a l'escena sixtie i mod. - Conteu al nostres lectors, en quin moment naix Modet? Modet com ara es coneix va naixer al setembre de 2014, just quan tots dos acabavem d'arribar de viure de Londres, després d'haver treballat a la capital anglesa, en el meu cas, María, realitzant unes practiques per a Emilio De la Morena. Al comprovar que el ritme de vida industral no era lo nostre, les preses i  el només viure per a treballar, vam decidir crear Modet. Tot hi ha que dir, ara ateixa no parem ni mig hora. - Qui el forma i on resideix la marca? Modet ho formem María i Pablo. Cadascú te unes tasques concrete...