Generalment, s’accepta que ser mod és anar a la moda juvenil londinenca de mitjans 60s. Això és: vestit cenyit de tres botons i solapes estretes, corbata estreta, sabates o mocassins ben lluents, o també Fred Perry, Levi’s i desert boots, amb la indispensable parka militar en tots dos casos; i posseïdor d’una o vàries escúters italianes -Vespa o Lambretta- en models dels 60s. I au. Realment, sembla que no faci falta res més. Jo m’he trobat amb casos de gent que, havent assolit això, demostraven una total despreocupació cap a altres aspectes que per a altres poden ser essencials i imprescindibles. Per a mi, per exemple, trobo que aquests mínims almenys -i dic «almenys» per ja posar-me a esperar massa, com certa actitud alliberada i modernista davant la vida- haurien de complir amb el requisit musical, però m’he trobat casos que ni això complien. Normalment, la gent que es conforma amb aquesta interpretació tan bàsica sol demostrar ser un ignorant en tota la resta d’aspectes que c