TONI FACE i LIQUIDATOR MUSIC

Toni Face amb Granadians

Han passat 15 anys ja des de que va naixer Liquidator Music, el segell més important dins l'estat espanyol dedicat a l'edició, venda i promoció de música jamaica .

Liquidator Music va naixer l'any 1997, en forma de fanzine/cataleg de la ma de Toni Face, pare del projecte, editor, manager, locutor de ràdío, Dj i no se quantes coses més. Per aquella epoca la península  vivia una mena de revival skatalitic, tenint en compte com a primera onada a grups com Guaki Taneke, Skarabajos, Numeros Rojos, primers Dr Calypso i Skatalà i demés bandes que conformaven aquell primer recopilatori de bandes peninsulars el Latin Ska Fiesta editat per Semaphore Records i Shock it. 

Així doncs, bandes com  Banana Boats, Malarians, segona epoca de Skatalà i Dr Calypso, La Gran Orquesta Republicana, els joves Mount Zion... omplien els cartelles de petits festivals i no tan petits com el Reggus (Baix Camp), U-Zona Reggae (Usona) i potser un dels més important del moment el Dr. Martens Festival a Balaguer (Ponent), després vingué el salt cap a les noves tecnologies, evolució que Liquidator Music va superar de manera satisfactoria, prova d'això es la gran quantitat de bandes de qualitat que integren les seves files, així com el fantastic cataleg del que disposa el segell a hores d'ara.

Mantindre un segell de música  durant 15 anys de ben segur no ha sigut gaire fàcil i menys si es tracta d'una sèrie d'estils poc comercials i el senyor " Face" ha sabut, no sols portar-lo endavant i saber evolucionar amb els temps, si no que ademés en pot estar ben orgullós de haver fet desfilar pel seu segell a les millor bandes de Early reggae i Ska inclús Soul de l'estat i haver tingut l'honor de que la imatge del seu segell, la foto del boxejador Muhamad Alí donant un cop de puny per damunt d'una diana, haja estat impresa a alguns discos i singles de vertaderes estreles del gènere com Derrick Morgan, Denis Alcapone i sense oblidar-nos de "El padrino del Ska" Laurel Aitken, qui va editar per al segell el seu treball en castellà, Laurel Aitken en español (1999) entre altres.

The Kinky CooCoos

Avui les bandes son altres Los Granadians, The Kinky CooCoos, Ruben Lopez & the Diatones, Red Soul Community... la gran majoria d'una qualitat indiscutible, el que ha fet més gran si cap el treball edició i management deToni Face i el seu segell Liquidator Music, des d'ací li desitjem dure molts anys i nosaltres ho pugam gaudir.

http://www.liquidatormusic.com/

LADYS & GENTELMEN Mr TONI FACE A LA CABINA DE L'ALLNIGHTER

Quants anys portes mostrant la teva colecció de discos al món? Quan i on va ser la primera vegada?La primera vegada va ser al Ska Bar de Madrid, el 1989, si no em traiciona l'alzheimer..

Quin format de reproducció utilitzes o prefieixes a les teves sessions?
Singles, per punxar en vinil es el més cómode, alló de  carregar amb una maleta de LPs que pesaba centenars de quilos es va acabar. Al final de cada LP poses un tema (d'alguns ni això) i tens que carregar com un burro. El single es lo más práctic i dona millor qualitat que un LP.

Quina ha estat la teva experiència més significativa als plats o de quina tens millor record?

les punxades bones es diferencien de la resta, en que a les bones es balla la conga. Si el públic balla la conga al final de la nit podràs marxar a casa amb la satisfacció d'haver complit amb el teu treball i dormir amb la conciència tranquila.
Hi ha punxades a les que gaudeixes com un nen, aquestes son les que molem, com fa un parell de setmanes a Almeria, o a les "Fiestas Imbéciles" que hacemos en Madrid, o quan et conviden a punxar un estil de música que no sols amb l'Ivan Thorpedo al Rototom 2011 o la del 2º Runaway Weekend de Granada.

Toni Face amb "El padrino" anys enrere

Quines han estat les darreres adquisicions que has obtingut i que estas dessitjant mostrar al món?

Les meves darreres adquisicions (malgrat que  no son precisament les que m'agradaria mostrar al món) varen ser aquest dissabte pasat a un mercadet que posen a la  plaza del 2 de Mayo (Madrid) els caps de setmana. Pase per ahí tots els dies i si no tinc molta presa m'ature a mirar els singles a 1€ que posen. Vaig comprar Os Paralamas Do Suceso 'Oculos' (ja ho tenia, però li ho vaig regalar a un colega que molt fan), Herb Alpert & The Tijuana Brass (també ho tenia però era una joieta que no podia deixar escapar, de ben segur trobaré la persona indicada per fer-li un regal),i per últim vaig comprar 'La Dolce Vita' de Ryan Paris (no em fa vergonya reconeixer que compre bizarrades de diferent pelatge).

Top 5 per a cada moment de la nit:

Per començar el cotarro...

 Rock Stready, Mod Jazz o algo amb molta qualitat per no necesariament per ballar. Es el momentde xerrar, prendre algo, les conversacions més interesants es desenvolupen en aquesta estona.

Per escalçar l'ambient...

 Algo de Judge Dread que faça pujar el mercuri de la sala.

Per mantindre la flama viva...

Depenenet del tipus de festa/garito, et diría algo dels Ramones, Wilson Pickett o Desmond Dekker.

El colofó...

Algo dels The Pioneers o Cock Sparrer, "el colofón bendito".

Per acomiadarse del respectable...

Potser el hit definitiu de la nit, tant se val repetir, o un tema molt bo però tranquil per descomprimir, o alguna "bizarrada". Normalment optaría por el hit més corejat de la nit a modus de bis.