LOU DONALDSON Crida'l ben fort...

Lou Donaldson, saxofonista i cantant,  va néixer a Badin, Carolina del Nord l'1 de novembre de 1926, als 15 any comença la seva formació com a músic, rebent classes de clarinet, pocs anys després es va allistar a l'execit on no deixà de banda la seva formació com a músic, allí va formar una banda, ja tocant el saxofó alt,  junt a Willie Smith, Clark Terry i Ernie Mitchell. 

Les seves primeres gravacions daten de l'any 1952 junt a Milt Jackson i el gran Thelonious Monk, seguidament va enregistrar junt a Blue Mitchell, Horace Silver, Percy Heath i Art Blakey, el que es coneix com una de les primerenques sessions de Hard Bop per al segell Blue Note, al que va estar lligat  gran part de la seva carrera. Set mesos més tard, va gravar una sessiió amb el tormpetista Clofford Brown, ja al 1954 ell i Brown es varen unir als Jazz messengers d'Art Blakey.

Al 1957, Donaldson va començar a gravar una sèrie d'àlbums amb l'organista Jimmy Smith que van popularitzar el so del saxo i Hammond. Al llarg de la dècada de 1960, Lou va fusionar el  hard bop i el R&B donant lloc a una llarga sèrie d'exitosos àlbums per a Blue Note, contruits a base d'adictius sons de saxo i riffs d'organ Hammond. Aquesta formula va fer re-viure el Jazz com a música ppular dins els  circuits de club i pubs als EUA i creant un pont entre el Jazz i el Soul.


Als seus primers treballs per Blue Note (1952-1962) va mostrar la seva impressionant domini de l'estil bop. El 1963 va començar a 
gravar per Argo Records (més tard rebatejada com Cadet Records), que es va especialitzar en el funk, la seva espurna creativa va ser sacrificada  per la necessitat de l'exit comercial.



En tornar a Blue Note al 1967, però, va fer una sèrie d'enregistraments fins 1975 en què va aconseguir una reeixida combinació d'elements dels dos estils, en la dècada de 1980 tornà a centrar-se en l'estil Bop. 

Per últim Lou Donaldson va rebre el Doctorat Honoris Causa en Lletres i la Universitat de Carolina del Nord va crear una beca amb el seu nom, aquesta s'atorga  cada any als músics de jazz més talentosos de la universistat. També ha sigut inclòs al Saló de la Fama Internacional de Jazz i ha rebut innombrables honors i premis per les seves destacades contribucions al jazz.

Alguns discos recomanables:

Sunny side up 1960

The time is right 1960

The natural soul 1962

Alligator bogaloo 1967


























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Des de Bristol (Anglaterra) STRICTLY ROCKERS RECORDS