ARTHUR CONLEY, la veu més dolça del Soul.

Arthur Conley sense dubte va ser una de les estreles més tendres del Soul. L'estrella d'Arthur va brillar poc de temps però amb intensitat, immortalitzant-se amb el gran èxit Sweet Soul Music. Himne del gènere i definició del el camí que anava a prendre la seva carrera. 

Amb la carrera lligada a la d’Otis Reeding alguns no dubten en afirmar que Conley va ser clarament millor cantant, degut a que la seva veu era clara i tenia un millor rang. Arthur era capaç d'infondre una fragilitat i honestedat en el seu dolor, cosa bastant extranya al masclista món del Soul per aquella època. Arthur es va guanyar el respecte en poc de temps. Això es va veure reflectit en la seva inclusió al Soul Clan, la gran súper banda de Soul dels anys seixanta. El Soul Clan estava format per Solomon Burke, Wilson Picket, Ben E. King i Joe Tex, en vendes Conley era un pes lleuger en comparació amb els que l’acompanyaven, però en talent els igualava. 

Arthur Conley va créixer a Atlanta. Als 12 anys cantava Gospel a la radio local WAOK amb un grup anomenat The Eveneing Smiles. Als 16 anys havia format la seva pròpia banda, Arthur and the Corvets, i va començar a gravar alguns singles per segells locals com Moon i el NRC. 

Quan va complir 18 anys, any 1964, es va unir al seu pare a Baltimore, on va contactar amb el promotor local i Pd Rufus Mitchell. Rufus va quedar impressionat amb el talent de Conley, i va llançar una cançó que Arthur havia escrit, I’m a Lonely Stranger al local del segell RU-JAC, prompte voria lligada la seva carrera a Otis reeding

Otis havia creat el seu propi segell discogràfic en Macon amb el road manager d’Atlantic Records Joe Galkin (d'aquí el nom, JOTIS). Qui arribats arribar a un acord amb Rufus, es disposaren a gravar de nou la cançó d'Arthur en l'estudi STAX a Memphis, amb l'ajuda de producció de Jim Stewart i Booker T. L'inoblidable balada de soul  es va convertir en el segon llançament de Jotis , al setembre de de 1965. Una altra composició de Conley, Who's Fooling Who, també va ser gravada a Stax i va vore la llum amb Jotis a principis de 1966. 

Per raons que no estan del tot clares, Redding dissolgué Jotis en aquest punt, i va enviar Conley a gravar amb Rick Hall, a Muscle Shoals per al seu segell FAME. Una sessió de juliol va donar lloc a l'ardent I Can’t Stop (No, No, No) . 

Tant Otis com Arthur eren grans fans de Sam Cooke, i junts van re-escriure el tema Yeah Man de Cooke, gravat per Conley davant l’insistència de Reeding als estudis Muscle Shoals de Memphis, el tema va vendre més d’un milió de copies 

A la cúspide de l'èxit del disc, Jerry Wexler i Phil Walden, manager d’Otis, convidaren a Arthur a unir-se a Stax-Volt Revue fent un recorregut històric per Europa el qual va proporcionar Arthur la seva primera visió de la vida fora dels Estats Units. Va tornar a casa seva el temps suficient per gravar Shake Rattle & Roll, abans que Atlàntic el va enviar de tornada a Europa amb Sam & Dave i Percy Sledge en la "Soul Explosion" tour. 

Quan l'avió  d'Otis Redding  es va estrellar aquella fatídica nit al desembre de 1967, Arthur no podia creure-ho . La seva vida i tot el que ell havia treballat semblava trencat i buit. Hi va haver qui va dir que Arthur era "l'invent d'Otis Redding", i que ell era massa "confús" i "ingenu" per fer-ho pel seu compte. En qualsevol cas, la seva carrera ja estava sent manejada per personajes com Walden i Wexler. 

Arthur es va recompondre i va entrar en l'estudi americà de Chips Moman al febrer de 1968 per enregistrar una mica de material nou que havia escrit, temes  com Funky Street, una cançó sobre la seva ciutat natal d'Atlanta, llançat al març de 1968 que va anar directe al 5é lloc les llistes. 

Conley es va negar a renovar el seu contracte amb l'Atlàntic i va començar a gravar per al segell Capricorn de Phil Walden en 1971. Aquest acord va produir quatre singles, cap dels quatre amb gran exit. No es sap si per falta de promoció, els canvis als nous temps, o les prioritats d'una companyia discogràfica, (la estrella més gran va ser The Allman Brothers Band), lo cert es que li va donar l'esquena a tota la indústria i es va mudar molt lluny. 

Va canviar el seu nom per el de Lee Roberts, fent diverses actuacions com Lee Roberts & the Sweeters, va viure a Anglaterra durant un temps, després es va traslladar a Bèlgica, finalment va trobar l'amor de la seva vida a Amsterdam el 1981, un holandès teixidora de catifes, que no tenia ni idea de qui era Arthur Conley, i miraculosament no havia sentit Sweet Soul Music. 

La darrera actuació de Lee va ser als Països Baixos al juny de 2002. Conley moria de càncer intestinal als 57 anys d’edat al novembre de 2003.