Banda creada per Spencer Davis a principis dels 60, Davis qui havia nascut a Swansea (País de Gal.les). formà la banda siguent profesor d'alemany a la universitat de Birmingham, a Davies l'acompanyava Peye York un jove de Middelesbrough qui tocava la batería. Poc després descobreix a un xic de 14 anys nomenat Stevie Winwood , qui tocava la guitarra, l'órgan i que canta amb una sorprendent veu de blues. Stevie s'uneix a Spencer i Pete, i porta amb ell al seu germà Muff Winwood, que era líder d'una banda de jazz de 8 membres com a baixista. Tots quatre, creen l'Spencer Davis Group i inicien en 1963 la seva carreera dins els clubs de rhythm and blues de Birmingham, debutant l'aagost d'aquell mateix any al Golden Eagle.
Nascuts originament com the Rhythm and Blues Quartett, se li va ocórrer a Muff Winwood un nou nom per al grup, el raonament era en paraules de Winwood "Spencer es l'únic que gaudeix fent entrevistes, així es que si ens diem l'Spencer Davis Group, la resta de nosaltres podrem quedar-nos al llit i deixar que ho faça tot ell."
La carrera de l'Spencer Davies Group va ser més lenta que la d'altres bandes surgides de l'èlit del R&B, encara que més tard, però, l'exit els va arribar de forma aplastant entre 1965 i 1966, amb els nº 1 a les llistes amb Keep on running, Somebody help me i especialment Gimme some lovin’ i l’m a man, aquest últim ja en 1967, any en el que Stevie Winwood deixa el grup per formar Traffic. Muff Winwood el seguiria per treballar en Island Records. Spencer Davis i Pete York continaren amb la banda, donant entrada a Eddie Hardin al teclat, Phil Sawyer a la guitarra i Charlie McCracken al baix. Serien els primers d'una llarga serie de canvis al grup, sensen que els nous treballs (Time seller fou el primer) tornaren la fama a l'Spencer Davis Group. Ray Fenwick va sustituir a Sawyer, Hardin i York formaron un duet i van ser reemplaçats a la bateria i baix per Nigel Olsson i Dee Murray i en 1969, Spencer Davis emigra cap a California, on treballa amb Alun Davies, Peter Jameson i Fred McDowell. Davis torna a Anglaterra i intenta reprendre la seva banda, fins que, superat por l'evolució, segueix els passos de Muff Winwood,
abandona la música per a treballar en Island Records, en la delegació californiana del segell britànic.
Aquests setmana a la cabina de l'Allnighter el gran MIQUEL INJECTION - Quants anys portes mostrant la teva música al món? Des de 1999 any en què vaig debutar punxant, fins avui, uns 13 anys. però ja abans al 1996, havia fet de col•laborador al programa de ràdio "El sábado skakeo" de Ràdio Klara. Podríem dir que allà vaig fer el meu debut... Després seguirien uns altres ("Live Injection", "Bredda Ràdio") . - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? Actualment sent especial predilecció pel 7 polzades, fins al punt que ha esdevingut una afició malaltissa la recerca de temes que m’agraden. De fet em sent més còmode amb aquest format, però sense destriar-ne altres com els LPs i, si escau, en CD. Però sens dubte em quede amb el 7”. - Quin es l'estil principal a les teves punxades? és l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? A les meues punxades hi havia al principi una preponderància de la
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada