El Poder del Hammond, de l'esglèsia al club.

Va ser creat a meitat dels anys 30 per Laurens Hammond i en principi el seu us es limitava a la sustitució dels grans orgues de tubs a les esglèsies més austeres. Leslie, un treballador de la fabrica de Laurens va inventar un altaveu que donava un so modulat a l'orgue, creant així el seu so tan caracteristic. Durant els seus primers anys de vida no va tindre gran aceptació al món el blues, on simplement s'emprava de forma ambiental. A meitat dels anys 50 amb l'arribada del modern jazz i posteriorment el rhythm and blues i el soul, aconsegueix una presència notable fins al punt de convertir-se en un element imprescindible en alguns casos. Amb l'arribada de la British Invasion a Anglaterra cobra dinamisme per aquesta banda de l'oceà atlantic amb bandes influènciades pel R&B nord-americà com The Animals o Spencer Davis Group. El hammond va mantindre el seu protagonisme a moltes bandes de diversos estils fins arribar a meitat de la decada dels 70 on va perdre força. En aquest article repasem alguns del músics més representatius d'aquest instrument de so tan inconfundible i significatiu, així com alguns dels seus treballs referència.

                                                                                                                                           

Will Bill David (24 novembre 1918 – 17 d'agost 1995)

Va començar la seva carrera com a guitarrista l'any 39 amb la Milton Larkin Orchestra, prompte pasaria al piano encara que per un curt periode de temps, per acabar convertint-se en el mestre dels mestres del Hammond. Es diu que va pensar en el Hammond per reemplaçar a les Big Bands i que va traçar el pont entre el Swing i el Modern jazz. A la decada dels 50 el seu nom va unit al de gent com Duke Ellington o Countie Basie.

In The groove! (Fresh Sound, 1959), Blue rabbit amb Johnny Hodges (Verve 1964), Much in common amb Milt Jackson (Verve 1964)

                               Jimmy Smith (8 desembre 1924- 8 febrer 2005)

Sense dubte el més popular de tots, es va enamorar del Hammond després de vore un concert de Will Bill David, així va aparcar el piano amb el que havia guanyat nombrosos concursos per centrar-se en l'instument de la factoria del Sr. Laurens, va signar amb Blue Note a meitat dels 50 amb qui va gravar al voltant de 30 discos entre el 56-63, si algún nom va lligat al Hammond aquest es el de Jimmy Smith, gran entre el grans.

The Sermon (Blue Note 1958), Home Cookin' (Blue Note 1959), Plain Talk (Blue Note 1960), The Cat (Verve 1964), I got my mojo workin'(Verve 1965)

Jimmy McGriff (3 abril 1936 - 24 maig 2008)

L'altre Jimmy de l'orgue, va començar amb el piano als 5 anys, A principis dels anys 60 va començar a tocar l’organ influènciat per gent com Milt Buckner o Count Basie. Amb total llibertat per part de Sonny Lester propietari de Solid State Records, Mc Griff va tindre l'oportunitat de d'endinsar-se en un ventall d'estils en la seva carrera. Va obrir el seu propi club, The Golden Slipper, on va enregistrar junt a Junior Parker l’album en directe “Black Pearl” per aquesta epoca formava part regularment de la banda de Buddy Rich.

I've got a woman (Sue 1962), Jimmy Mc Griff at the Apollo (Sue 1963), Blues for Mr Jimmy (Sue 1965)

Jhonny "Hammond" Smith (16 desembre 1933 - 4 juny 1997)

Es diu d'ell que es un dels més subestimats del gènere, el seu estil te més a vore amb la fusió amb el soul o el funk que no pas el jazz més refinat, va debutar amb l'orgue l'any 1958 influènciat, com no, per Will Bill David, per aquells temps acompanyava la cantant Nancy Wilson, al 59 obtingué un contracte amb Prestige Records on va adquirir el protagonisme que li pertocava. Amb el pas dels anys el seu estil evolucionà cap al Jazz-Funk, arrivant a la cumbre d'aquest estil cap a l'any 1975, no sense rebre les crítiques del seguidors més puristes.

All soul (New jazz 1959), Gettin' the missage (Prestige 1960), Gettin' up (Prestige 1971)

Jackie Mitoo (3 març 1948 - 16 desembre 1990)

Llegenda dels "Boss Sounds" jamaicans , fundador dels mítics Skatalites, jazz jamaicà en estat pur. Va començar als 4 any d'edat i amb el seu company d'escola Augustus Pablo formà la Jackie Mitree, lligat al segell Studio One des dels seus inicis es va convertir en el seu director musical i per les seves mans pasaren un bon grapat de les millors gravacions del segell jamaicà. Amb la separació del Skatalites llançà la seva carrera en solitari sempre fidel a Studio One, com a músic i com a productor, pasant per les seves mans gent com Marcia Griffith o Alton Ellis seguit d'un llarg etc d'artistes de gran renom. Si Jimmy Smith es el nom en majuscules del Hammond Jazz,  Mittoo ho es a l'escena jamaicana.

Evening Time (Coxonne 1968), Keep on Dancing (Coxonne 1969), Macka Fat (Studio One 1972)

Big John Patton (12 juliol 1935 - 19 març 2002)

John va treballar amb Lloyd Price , Lou Donaldson , Eddie " Lockjaw " Davis , Calvin Keys , Arthur Prysock , Sonny Stitt , Johnny Griffin i Grant Green , entre d'altres. La seva mare el va introduir al piano i John va aprendre l'instrument per si mateix, Una nit , a Washington DC , es va trobar amb Lloyd Price al Teatre Howard i casualment estava estat buscant un nou pianista, L'audició per a John Lloyd consistia en tocar la introducció de " Lawdy , Miss Clawdy ' abans d'entra a la banda de Lloyd. El 1959 , John va decidir deixar la banda de Lloyd Price i mudar-se a Nova York per inscriure's a la "Universitat del Carrer" . Amb Blue Note va gravar algunes de les peces més importants de la seva carrera. El seu estil en el Hammond B -3 ha estat difícil de reproduir. Blue John (Blue Note 1963), Let 'em roll (Blue Note 1965), Boogalloo (Blue Note 1968).

Broker T Jones (12 novembre 1944)

Parlar de Brooket T, es parlar dels seus inseparables MG's acompanyants de les principals figures del Soul, van emprendre la seva propia carrera cap a l'any 1962, segurament estigues esperant que faça referència a Green onions el seu tema més representatiu, i que els va aportar un èxit imparable als anys seixanta als Estat units, però Broket T es molt més que això.

Lligat al segell Stax fins al 1972, va acompanyar a John Foggerty a la decada dels 80 i Neil Young als noranta  canviant així de registre, al 2011 rep el seu quart Grammy amb "The Road from Memphis" per gravar el seu darrer àlbum aquest mateix any "Sound the alarm".  Groovin (1967), Soul limbo, Hang'em high (1968), Time is tight (1969).

                                                                                   

Harry J AllStar (6 Juliol 1945 – 3 abril 2013) 

Harry Jhonson més conegut com Harry J famós productor jamaicà, autor del tema "Liquidator" himne a l'escena jamaicana. Propietari de Harry J Studios, locals on gravava entre altres un tal Bob Marley als anys 70, encara que per les seves mans pasaren molts altres grans artistes com ara Sylvan Morris, The Heptones o Melodians entre un llarg etc. Va començar la seva carrera musical tocant el baix en la banda The Virtues, apareguent com a productor per primera vegada l'any 1968 creant el seu propi segell Harry J, un acord amb Coxsone Dodd li va permetre més tard utilitzar els estudis de Studio One, un del seus exits més notables va estar el tema "Young, Gifted & Black" 

de Bob Andy & Marcia Griffiths. 

Winston Wright (1944 - 1993)

El nom de Wright potser et semble desconegut, però el so del seu òrgan  és familiar per a qualsevol que haja tingut més que un coneixement superficial de la música. Winston va sorgir en l'escena musical de Kingston a mitjans dels anys 60 i va començar a tocar sessions per l'era del rocksteady, inicialment per Duke Reid , però conforme el seu treball s'anava donant a coneixer, aumentava la demanda dels seus serveis per a altres productors. El seu domini del Hammond li va valer un paper integral als Supersonics de Tommy McCook, banda de la factoria Duke Reid. Va fer algunes de les seves millors gravacions  amb Clancy Eccles i els Dynamites, i seu es el caracteristic Hammond que sona a "Many river to cross" de Jimmy Clift. Al llarg dels anys 70 va treballar com a part del nucli dinàmic dels sons jamaicans amb gent com Augustus Pablo etc,  des de 1975 endavant va ser membre de la banda de gira Toots i The Maytals. moltes de les seves contribucions a molts enregistraments clàssics dels 70 van estarsense acreditar i anònim. Més recentment, va tornar a Dynamic Sounds on es va exercir com a arranjador , mesclador i teclista. Podriem estar parlant de l'estrel.la anonima del Reggae. Who done it (1996)

Shirley Scott (14 març 1934 - 10 març 2002)

Es va iniciar al piano i tocava la trompeta a l'escola secundària abans d'assumir per complet el paper als comandaments d'un Hammond B -3 i gaudir de reconeixement nacional a finals dels anys 50 amb les fantàstiques referècies de Prestige, junt al saxo tenor del gran Eddie "Lockjaw"Davis. Especialment popular va ser el seu hit 1958 "In the kitchen" La seva reputació es va consolidar durant els anys 60 en diverses peces d'òrgan de soul-jazz on va demostrar molta rítmica i barreja d'harmonies amb melodies de blues i influència del gospel. 

Es va casar amb el tenor de soul jazz Stanley Turrentine, amb qui va gravar sovint en els anys 60, unió que va durar fins a principis dels anys 70, Scott no va estar tan present la dècada següent, quan la popularitat dels combos d'òrgans va disminuir i les etiquetes estaven més interessats en la fusió i pop - jazz (encara que ella va gravar alguns àlbums per a Chess, Cadet i Strata Est).

Va recuperar la seva popularitat a finals dels 80, amb un enregistrament per a Muse. Encara que coneguda principalment per la seva interpretació de l'òrgan, en la dècada de 1990 es dedicava a tocar el piano, es va consolidar amb l'instrument als locals de jazz de Filadèlfia a la primera part de la dècada.

Great Scott! (Prestige 1958), Scottie Plays the Duke (Prestige 1958), Stompin' (Prestige1960-61) amb Eddie "Lockjaw" Davis,The Soul Is Willing (Prestige 1963) amb Stanley Turrentine, Shirley Scott & the Soul Saxes (Atlantic 1969).