JAMES HUNTER SIX crònica d'una nit màgica. 15 novembre, Sala El Loco, València

Amb un discret retard que només se'ls permet a les estrel.les obria la Sala El Loco la gélida nit del 15 de novembre, sobre l'escenari la primera banda de la nit, els encarregats de fer escalfar al personal i deixar el terreny preparat perque entrés els senyor Hunter entrés a matar.

Eixien a escena Los Fabulosos Blueshakers, veterana banda valenciana de blues clàssic amb influències de diferents estils, formats per Peter Gun guitarra i veu, a l'harmonica George Harps, Paco Rubiales amb el contra baix i Oscar Alcaraz amb la bateria. Els valencians poc a poc anaven desgranant el seu repertori de blues al estil Chicago, amb temes del seu disc "You're Gonna Miss Me When I'm Gone" (Black Sound Records) i alguna que altra versió clàssica.

Sobre les 24:00hrs feia aparició el britànic James Hunter a partir d'ací entrem en una altra dimensió...

Sabeu d'aquells dies que et fa mandra eixir de casa i només t'abelleix estar calentet envoltat dels teus, en eixe moment es el que més t'estimes, però penses que hi han poques oprtunitats de vore a un artista com es el senyor Hunter i penses en el treball que costa organitzar un concert així, valores el treball que de gent com els d'Alta Tensión (promotors del concert) i l'oportunitat de vore un  dels artistes que més t'estimes de vore en directe, a hores d'ara, en definitiva un directe de qualitat.

Comença el concert, Hunter es presenta, no em demaneu les paraules exactes, servisca això com a presentaciò, "Hola soc en James Hunter aquesta es la meva veu i aquesta la meva guitarra, i faig amb elles el que em dona la gana, oblideu-vos del que haveu vist fins ara, entreu en una nova dimensió, ah! vinc amb cinc colegues de tota la vida espere que no us importe, a partir d'ara aneu a fer el que nosaltres diguem, entesos?", so impecable com ve siguent costum a la Sala El Loco, el local al 90% del seu aforament, el que podriem dir ple sense aclaparaments, amb l'espai suficient per ballar amb elegància com reclama un concert així, sense pogos, sense espentes, ballar durant hores i eixir amb les Brogues netes, sense trepitjades.

Sona Soul, sona RnB i per moments "els Six" s'introdueixen de forma puntual en ritmes com el Blue Beat o l'Early Reggae per despistar, per a que sapigues que la cosa no te limits, Hunter somriu al públic amb intenció, d'allò que dius "ja sou meus, el vostre cos es mou al ritme que nosaltres marquem, com? que no tens prou? ara veureu" et penses que podries estar al segle XX, potser a Detroit, Tennesse, tal vegada Nova Orleans... no tio això es València, la Sala El Loco... demanat un altre Jack Daniels encara hi ha temps per més. Es una nit d'eixes que no pots marxar abans, no pots anar  ni tan sols a pisar, perque potser quan tornes el senyor Hunter i el seus Six s'estiguen acomiadant i no t'ho perdonaries mai. 

Pasen al voltant de dues hores i el senyor Hunter i Cia. han decidit que ja hi ha prou, que vol ser benèvol amb el teu cos i ha decidit deixar-te marxar, la teva cara reflexa impressió pel que has vist, el teu cos, el teu cor i el teu cervell s'han dut una sessió terapeutica del millor soul, RnB i RnR com feia temps que no presenciaves.

De camí a casa estupefacte i encara en shock per l'espectacle viscut, et trobes un control de la policia del règimen Marianista, "¿Buena noshe, de donde viene usté? - del paradís agent. ¿Ha tomao alcohol o a consumido drogá? -Si senyor he begut dels manatials del Soul i el RnB més pervers i m'he injectat aquell coctail infernal al que cantaven els Brighton 64 per allà pels anys vuitanta, una sessió de Otis, Jackie Wilson i Sam Coocke tot comprimit en format James Hunter Six.

Aquesta es la meva crònica d'una nit màgica, com? que no he nomenat les cançons, els bissos etc. t'esperaves potser una crònica qualsevol? be et dire que sonaren tot els seus temacles del seu darrer treball "Minut by minut" com "Chicken switch", "Goldmine", "Gipsy"...  que la gent els coretjava com si estigués en un estadi i com no alguns dels seus millors temes dels seus anterios treballs. Bona nit i fins una altra, el gust es meu.