A la cabina de l'Allnighter... RUDE MIQUEL

Un dia tan assenyalat no podiem deixar la nostra cabina buida, com que no som molt de fred, neu i pares noels hem preferit buscar el calor de l'illa de jamaicana mitjanaçant un seguidor habitual del blog. Des de terres alacantines el Rude Miquel en presenta una sessió carregada de ska, early reggae i rocksteady, en definitiva Boss Sounds per aquesta nit de nadal des de l'Alacantí i ja es sabut, Alacant es important!



- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Lo diferènciaria en dues parts. Realment la primera vegada, calcule que fou l'any 98/99 al pub “Popandroll” d'Elda (El Vinalopó), ciutat on he viscut fins fa 5 anys. Vaig estar allí durant un temps i des d'aleshores amb major o menor frecuència he intentat mantindre'm. Llavors això era una cosa més aviat pop, algo de rock… així fou la primera vegada, els inicis. 
La segona part, que es la que porte en marxa des de fa uns quatre anys, son les punxades de la música amb la que més m'identifique, la jamaiquina. Aquest es el projecte que cada vegada intente focalitzar més, en recerca constant dels llocs on puc portar aquesta música, encara que soc una persona bastant local. Actualment estic traballnat un poc en aquesta aspecte, quelcom que considere important, el nom d'aquest projecto es “Daddy Rude Sounds”. 

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Per comoditat preferisc 7”. Vas directe al tema, no hi ha que anar donant voltes. Però realment empre també LP´s a les meves sessions. No tinc cap problema si es premsat original o no. El que si que intente es que no siga en cd´s. Encara que  hi ha vegades que per questions del local no hi ha una altra opció. Malgart això, moltes voltes preferisc portar el meu equip per poder punxar en vinil.  

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? Com et deia al principi, “Daddy Rude Sounds” es un projecte basat en música jamaiquina, sobre tot, early reggae, ska o rocksteady, aquestes son las sessions que intente posar en marxa continuament. Encara així i tot m'agrada trastejar un poc en altres estils com el sixties, soul (encara que no el controle molt) i altres estils.

- Quina ha estat l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
No sabria dir-te, el fet de tindre l'oportunitat de possar música en algún loc, ja es quelcom per recordar. Però por citar algún event en concret, em remitisc a l'estiu passat, dins del cicle  “Setmana de la Música Negra” d'Alicant. Em van donar  l'oportunitat, aprofite per agraïr a l'orgaització, el fet de poder anar i compartir cabina amb algú tan important per a mi (tant en lo musical com en lo personal) como el Dr. Jau de Golden Singles Records, això a nivell personal va ser una experència fantastica i ha quedat gravat. També em quede amb un altre event cíclic en el que vaig participar, son unas exposicions de pintura en un restaurant local, en las qual, l'inaguració anava acompanyada d'una punxada, quelcom diferent, bonic i divertit.

- Quines han estat les teves darrreres adquisicions i que estàs desitjant mostrar al món? 
Doncs mira, en 7” els darrers llançament  de Liquidator, el “Skaville Olé” de King Hammond with The Sound Syndicate i “Sing, Flip and Twist!” de Smooth Beans. En LP, la reedició del “Double Barrel” de Dave and Ansel Collins i els dos volums del recopilatori “Latinameriska”. El de Smooth Beans ja ho he lluït públicament aquest cap de setmana, molt content amb aquestes noves adquisicions.  

Top five, 5 temes per a cada moment de la nit 
Bo, em fixe molt en la gent en cada sessió, i em serveix de referència, per enfocar capa a un lloc o cap a un altre, encara així i tot, temes que acostumen a estar presents i en aquest ordre podria ser així :

-Per començar: Walk On By – The Zodiacs
-Per escalfar la fiesta: Out (I´ll Be there) – Derrick Harriot
-Per mantindre la flama viva: I love Jamaica – Jackie Opel 
-El colofó: Batman – Lyn Taitt & The Jets 
-I per tancar: Young, Gifted and Black – Bob & Marcia

Agraïr públicament el haver-me donat l'oportunitat de pujar a la cabina de l'Allnighter i felicitar-te per aquest gran blog. Felices Festes!
ALNTHR. Es de ben parit el ser agraït, un plaer tindre't al nostre modest espai, molts anys de punxades tingues i bones festes.



Comentaris

  1. Daddy Rude es un ejemplo a seguir. Siempre preocupado por descubrir nuevos sonidos y compartirlos con el mundo. Me alegra mucho saber que poco a poco se le va reconociendo el trabajo en blogs de tanta calidad como este. Gracias por darle un espacio en vuestra cabina a una persona tan especial.
    Un saludo!!!

    ResponElimina
  2. Es un plaer tindre'l en aquest espai des de'l que com hauràs pogut comprovar, no només hi ha espai per a les bandes de renom o els personatge més populars de les escena que envolta el blog, sino que intentem donar cabuda a bandes emergents i persones que s'ho treballen igual o més que els noms ja consagrats, la suma de tot es el resultat que busque i que dona sentit aquest blog, moltes gràcies per seguir el blog i pel teu comentari, bones festes!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew