NY SKA JAZZ ENSEMBLE, Sala El loco 18/12/2013 València. La Crònica.

A les 22:00 aproximadament de la nit i amb una discreta entrada, suposem que influït pel fet de ser un dimecres o tindre als Toasters dos dies després a la mateixa sala eixien a escena els de Nova-York. La banda de Freddie "Rocksteady" Reiter deixava correr els primers compasos de "Buttah" a modus d'introducciò, per a continuació deixar caure el clàssic "Jive samba", el públic receptiu des de primer moment es va entregar des del minut un sense deixar de ballar ni un segón. A continuació el primer tema vocal de la nit "Love and affection", tema ska 100% on es deixa de costat la part jazzística i que fa participar al públic, tot seguit la banda desenvolupava la seva part més frenètica amb "Arachnid", continuant amb un altre dels clàssics "Harlem nocturne" tema de transició que la banda va aprofitar per agafar aire, continuant "Harlem nocturn" donava pas quasi de forma natural a "Nelson Mandela" tema que la banda va aprofitar per retre tribut a, l'ex-mandatari sud-africà, a "Mandela" la guitarra d'Alberto Tarín cobrava protagonisme, un Alberto Tarín extramotivat al tocar davant de la seva gent, fet que va fer que el valencià duguera l'estendard de la banda en detriment d'un Freddie "Rocksteady" Reiter, que malgrat les seves intencions i profesionalitat començava a acusar els dies de gira previs.

L'espectacle dels nord-americans seguia amb un parells de clàssics "Frenesi" i "Don tojo" on la banda desenvolupant la seva part més jazzística amb solos de saxo, trompeta i guitarra, vessant del Ska Jazz Ensemble que personalment trobe més encertada ja que deixen de banda el frenesí i velocitat que envolta alguns dels seus temes més skatalítics.

Amb "Love for me" la banda mostrava la seva vessant reggae interpretada per Rick Becker trompetista de la banda, amb "Montalvo" reprenien la senda del Ska amb grans dosis de jazz, caracteristica principal de la banda, era moment de deixar caure el primer "cover" de la nit "A missage to you, Rudie" clàssic del senyor Dandy Livingston revisat anys després de forma encertada pels Specials.

Amb un Freddie "Rocksteady" exhauste i amb veu cascada, pero amb la sensació d'entrega màxima, sonava "Mr Pitiful" i "City runnings" combinant tradició i relativa novetat ja que es tracta d'un tema del 2011. Temps per deixar caure la segóna de les versions que la banda havia preparat per a la nit "Shanty town" del gran Desmond Dekker, l'espectacle del de Freddie "Rocksteady" tocava final i ho feien amb "Filty Mc Nasty" del disc "Get this" un fantàstic disc de l'any 98, seguit del ja mencionat "Buttah" tema amb el que s'havien introduït i que feien servir també per dir adeu.

En resum baixa fluència de públic que la banda no va acusar en cap moment i que no va motivar que hi haguera un ambient fred a la sala, més aviat al contrari, gran selecció dels temes escollits al set-list de la banda, potser les versions un poc massa sonades per al públic més purista del gènere, el qual no va ser un problema, ja que regnava ambient de públic jove i festivaler amb comptades excepcions. Un Freddie "Rocksteady" entregat però amb grans simptomes de cansament, compensat per un Alberto Tarín extramotivat i encertat posant veu en un parell de temes. Sense dubte una bona banda, amb músics de gran qualitat que corre el perill de fer-se massa repetitiva, una vegada a l'any o més potser massa per una ciutat com València i ja es sap que "lo poc agrada i lo molt cansa".