Sister Rosetta Tharpe, l'Original Soul Sister

Sister Rosetta Tharpe es una de les artistes més reconegudes entre les cantants de gospel, artista extravagant sovint va introduir-se al blues i al swing, siguent una de les més talentoses de la seva època. Tharpe va néixer un 20 març 1915 a Cotton Plant, Arkansas, filla de Katie Campana Nubin, una missionera que viatja predicant la tradició evangèlica coneguda a tot arreu com "Mother Bell," Rosetta, xica prodigi, ja dominava la guitarra als sis anys, per aquells temps era popularment coneuda com 'La petita Rosetta Nubin, el miracle de la guitarra i el cant'. Així doncs, assistia a les convencions evangèliques amb la seva mare, realitzant interpretacions de cançons com "The day is past and gone". 

Traslladada a Chicago amb la seva familia, va començar a perfeccionar el seu estil, beneït amb un vibrato de gran ressonància, i un estil de guitarra inspirat en el blues, el qual va fer s‘introduira al món laic tenint un sentit de l'espectacle i glamour únic entre els intèrprets de de la seva època. Així la xicoteta “Nubin” tocava blues i jazz en privat, i deixava el gospel per als events públics. Va signar per Decca el 1938, amb un estil únic, Tharpe es va convertir en la sensació als clubs, tocava les notes com els músics de jazz alhora que pinzava la guitarra com Memphis Minnie, la més popular artista de blues d’aquell moment. L’edició de "This Train" en 1939, van ser un èxit, donava vida al que es va coneixer com pop-gospel, lletres espirituals i amb acompanyament dels primers ritmes rock. Una amenaça per als religiosos més conservadors. No ens quedem curts si diguem que “Original Soul Sister ” com era coneguda Rosetta en aquells moment, va influir sustancialment en figures tan importants com Little Richard, Johnny Cash, Elvis Presley o Jerry Lee Lewis. 

Va portar una existència gairebé esquizofrènica, a mesura que anava acumulant material com "Precious Lord", "Beams of Heaven," i "End of My Journey" anava creixent la seva audiència. Durant la Segona Guerra Mundial, va creixer la seva popularitat així es va convertir junt a l’anglesa Vera Lynn en les artistes més valorades pels soldats nord-americans a l'estranger, especialment per als afro-americans, per aquells temps ademés va recórrer el país en companyia de diversos aritistes com els Dixie Hummingbirds, entre d'altres. El 1944, va començar a gravar amb el pianista de boogie-woogie Sammy Price; la seva primera gravació conjunta fou , "Strange Things Happening Every Day," entrant com un tsunami al Top Ten de les llistes de vendes, una gesta poc comú per a una artista que predicava l’evangeli, quelcom que es va repetir diverses vegades durant el curs de la seva carrera. El 1946, es s’associa en duet amb Madame Marie Knight, editant "Up Above My Head," com a primer senzill d’aquesta co.laboració, el tema va ser un gran èxit, i en els propers anys que va actuar en multitud de locals del circuit de eclesiàstic

A principis dels anys 50 'Tharpe i Knight editen un bon grapat de temes de blues; indignant als fans més creients, mentres Knight feia un salt a la música secular, amb no molt d’èxit, Tharpe continuava amb la seva linea de promoure l'evangeli, encara que la seva credibilitat i popularitat havien estat danyades seriosament. No només caien les vendes de discos, també els seus compromisos per actuar en directe van anar decreixent, però, molts puristes s’havien pres l’incursió de Tharpe en el “meinstream” com una ofensa personal, la situació no va millorar, i va passar més d'un any de gira en clubs d'Europa, a l'espera de que s’esvaeix la controvèrsia. El retorn de Tharpe va ser lent però constant, i per 1960 va tornat a reapareixert al Teatre Apolo acompanyant a The Caravans i James Cleveland. A meitat dels anys seixanta va participar junt a altres artistes en en la gira “Blues and gospel caravan” fent lluir la seva guitarra Gibson SG. 

El resurgimient de l’interés por Rosetta Tharpe va donar peu a una biografía, així com articles académics i honors, tanmateix el servei postal dels Estats Units va emetre un segell conmemoratiu de 32 centims en honor aTharpe el 15 de juliol de 1998. 

El 1970 “La Germana” es trovava en plena gira junt a Muddy Waters, quan l’artista va haver de tornar als Estats Units on després de patir una greu diabetes li fou amputada una cama, malgrat això va continuar actuant fins a 1973, any en que va morir d’un vessament cerebral quan comptava amb 58 anys d’edat. 

Des de 2007 es membre del Blues Hall of Fame i Cada 11 de gener es recordada a l’estat de Pennsylvania con el “Sister Rosetta Tharpe Day”.