Sugar Pie Desanto ha estat un noms pròpis del R&B, el petit cos de Sugar Pie Desanto s’obria pas entre els gegants del Blues, siguent l'única intèrpret femenina el cartell del Folk Blues Festival nord-americà que va recórrer Europa en 1964. Altres noms própis que completaven el cartell eren Willie Dixon, John Henry Barbee, Sleepy John Estes, Clifton James, Sunnyland Slim, Hubert Sumlin, Lightnin Hopkins i el llegendari Sonny boy Williamson. Les audiències de televisió britànics també van tindre el plaer de degustar el seu acompliment al Ready Steady Go! al mateix programa que els Kinks.
Nascuda a Umpeylia Marsema Balinton (Brooklyn, NY) el 1935, de pare filipí i mare nord-americana es van traslladar a San Francisco quan tenia tres anys. Va desenvolupar el seu talent acompanyant a la seva mare, pianista de concert, a la seva adolescència va ser noticia en guanyar un festival de joves talents organitzat per Jhonny Otis qui la batejà amb el nom de Little Miss Sugar Pie i la va dur de gira, pasant a engrosar les files al seu segell, Federal Records l’any 1955. El nom DeSanto el va rebre de l’estrel.la de basket de la NBA Don Barksdale qui va llançar algunes de les seves grabacions al seu segell Rhythm Records, després de casar-se amb Pee Wee Kingsley va passar a gravar amb ell signant amb diverses companyies. Sugar obtenia el seu primer èxit l’any 1959 amb "I Want To Know“, sota l’etiqueta Veltone d’en Bob Geddins, aquest tema que va atraure l'atenció del mateix James Brown en vore-la aparèixer a l'Apollo Theater de Nova York. Desanto es va passar els següents dos anys cantant amb la seva “Revue”, fets que van desenvolupar en un contracte amb Chess Records, segell on militaven en eixe moment artistes de l’alçada de Etta James, Chuck Berry, Muddy Waters, Buddy Guy, i Bo Diddley.
Els anys següents va llançar un seguit de singles que van causar un gran enrenou en els cercles del R&B, encara que Chess es contenia en alliberar moltes de les seves gravacions perquè no incidiren en l`èxit de la seva màxima estrel.la femenina, Etta James. DeSanto llançava el seu primer single amb Chess Records a principis de 1961. "It Will not Be Long" va ser seguit per diversos treballs editats amb altres segells, tot just abans de tornar a l'any següent amb la balada "Ask Em", desencadenant en un bon grapat de 45” que continuarien fins a 1966. A continuació la companyia de Tommy Tucker, un del grans del moment, colpetjava amb el tema “High Heel Sneakers” l’any 1964, tanmateix la resposta de Sugar Pie Desanto era “Slip-in mules” arribant a les llistes d'èxits per primera vegada. Un dels temes més coneguts de l’artista, “Soulful Dress” rebia similar acceptació, trepitjant fort i obtenint bons resultats. Per altra banda, “Use What You Got", es presentava al món com un sexy blues groove de combustió lenta, mentre que "I Do not Wanna fuss” esdevenia més funky, amb uns ritmes de baix més marcats, així doncs '‘Mama Didn’t Raise No Fools” mostrava un costat més suau i d’ànima melòdica. El productor Billy Davis va suggerir llavors enregistrar un tema amb Sugar Pie Desanto i Etta James aprofitant que ambdues veus poseien el mateix estil, els titols enregistrats eren “Do I Make Myself Clear’ i la contagiosa “In The Basement”, aquesta col.laboració es va introduir amb força a les llistes de vendes.
A principis dels anys 70 DeSanto es va traslladar a Califòrnia, on es va establir i continuà entregistrant treballs, molts han sigut els artistes que durant la seva carrera han fet alguna versió de l’artista evidenciant així l’empremta i la rellevància de Sugar Pie Desanto al mon del R&B i de la música en general.
Aquests setmana a la cabina de l'Allnighter el gran MIQUEL INJECTION - Quants anys portes mostrant la teva música al món? Des de 1999 any en què vaig debutar punxant, fins avui, uns 13 anys. però ja abans al 1996, havia fet de col•laborador al programa de ràdio "El sábado skakeo" de Ràdio Klara. Podríem dir que allà vaig fer el meu debut... Després seguirien uns altres ("Live Injection", "Bredda Ràdio") . - Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? Actualment sent especial predilecció pel 7 polzades, fins al punt que ha esdevingut una afició malaltissa la recerca de temes que m’agraden. De fet em sent més còmode amb aquest format, però sense destriar-ne altres com els LPs i, si escau, en CD. Però sens dubte em quede amb el 7”. - Quin es l'estil principal a les teves punxades? és l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? A les meues punxades hi havia al principi una preponderància de la
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada