GUILLEM D'EFAK, la veu de Ses Illes

Avuí 15 de febrer es compleixen vint anys de la mort del cantant i poeta balear d'origen guineà Guillem d'Efak, encara que d'Efak va desenvolupar diversos estils al llarg la seva carrera, en oacsions  bastant allunyades de la linea habitual d'aquest espai, he volgut d'estacar la seva figura com a cantant i interpret d'estils com el Blues o el Jazz. Així doncs recuperem un article de La Fonoteca que fa un repàs força interesant i complet sobre la vida i obra del "negre mallorquí".

Guillem Fullana i Fada d'Efak neix l'any 1929 a la ciutat d’Assobla a la regió equatoguineana de Rio Muni de mare guineana i pare manacorí. El seu pare treballa al país africà, en aquells dies encara colònia hispana, de guàrdia colonial que era un cos creat a principis del segle XX que assumiria les competències duaneres, militars i policials fins a la independència de Guinea Equatorial. Poc després de néixer Guillem seu pare es jubila i decideixen traslladar-se a Manacor. Per això el seu pare ha de falsificar els papers de Guillem ja que la legislació guineana no permetia treure nens menors de tres anys. 

Quan cursa el batxillerat es dedica a l'educació de joves sense estudis, els ensenya a sumar i restar més de ajudar-los a escriure cartes que havien de sortir fora de l'arxipèlag balear. Al vespre, un cop acabades les classes, sempre algú porta una guitarra i es dediquen a ballar i glossar. Aquests joves tot i ser analfabets tenen molta cultura, i d'ells Guillem aprèn el que és el treball, l'amor pels animals, la terra i molts temes tradicionals de les illes. Sobretot li va impactar un romanç que narrava els fets esdevinguts a Manacor un 4 maig 1851 en què ajusticiaven Jordi Roca mitjançant el garrot vil en ser acusat de robar en una posada. Més tard es va saber que no havia estat ell, sinó un militar de permís que sabent que Jordi era amant de l'esposa del hostaler va aprofitar una trobada d'aquests per robar a l'hostal. D'aquesta manera el seu únic delicte va ser estimar a qui no devia. D'aquesta romanç Guillem escriu el tema "Balada d'en Jordi Roca" que veurà la llum en la seva primera referència discogràfica. Una altra cosa que aprèn d'aquests nois és a glossar, ja que a ulls d'aquests si no eres glosador no vàlues res. El glossador, a les Balears, és un poeta, sense instrucció literària, que fa versos per instint en llenguatge vulgar, i generalment improvisándolos. Una vegada que va aprendre que el truc era pensar els dos últims versos i no en els primers es va convertir en glossador de primera... 

El 1954, amb motiu d'uns Jocs Florals a Manacor, aconsegueix el seu primer guardó literari. Serà el primer de molts que Guillem aconseguiria en la seva vida. Un parell d'anys després veu editada la seva primera obra titulada "El Poeta i la Mar" (1956) dins la col·lecció La Font de les Tortugues que estava dirigida pel poeta i assagista Josep Maria Llompart. Títol que recorda a Ernest Hemingway i el tema principal és la mort. Està enormement influenciat per la Generació del 97 i el mateix Guillem, anys més tard, el catalogaria com el seu adéu a Mallorca. El mateix Llompart, a inicis dels 60, va ser el que l'anima a cantar en català a més de apropar a la música de Raimon i posar-lo en contacte amb Josep Maria Espinàs. 

La seva arribada a la música va ser casualitat. Un dia en un bar entren dos nois negres i li pregunten si té uns pantalons negres i si sap anglès. En contestar afirmativament li diuen que es passe pel bar La Cubana perquè va a formar part de l'orquestra. Un dels seus components s'havia fugat amb una sueca i estaven desesperats per trobar un altre negre per substituir-lo. Davant la reticència de Guillem, aquests li van dir: "Tu tranquil, tots els negres saben cantar o almenys això pensen els blancs". Com pagaven bé s'apunta, i així amb unes maraques i unes congues comença Guillem la seva aventura musical. Amb aquesta orquestra actua per Catalunya. 

No menys rocambolesca és la seva arribada a Concèntric. Concèntric era una escissió del segell Edigsa ja que, part del consell d'administració, considerava que Edigsa s'havia desviat dels propòsits inicials per al que havia estat fundada. Sobretot pel que fa a la quantitat d'edicions, estils i la poca qualitat d'alguns artistes als quals se'ls donava oportunitats. El naixement d'Concèntric va suposar un augment significatiu dels costos ja que ambdues empreses entrarien en una guerra de fitxatges començant precisament pel balear. Guillem arriba a Barcelona a finals de 1964 per fitxar per Edigsa però s'equivoca de despatx i acaba signant per Concèntric. Un tracte profitós ja que tot i els grans noms i de la nombrosa quantitat de llançaments -sobre un centenar- que va llançar aquest segell els majors èxits de la companyia van ser alguns EP de Lluís Llach, Els Dracs, una sèrie dedicada als nens anomenada "Cançons Per a Encarrilar Criatures", "les Cançons de les Joguines", "Cançons amb Endevinalla" i "Les Cançons de les Bèsties", i alguns del propi Guillem les vendes finals seran al voltant de cinc mil còpies cada disc. 

Al març de 1965 surt a la llum el debut de Guillem, "Veu de Mallorca" (Concèntric, 1965), amb portada de Francesc Guitart que al seu torn és la primera referència que edita el segell Concèntric. Quatre composicions pròpies bastant heterogènies quant a so i temàtica. Guillem barreja temes lírics i sobris amb influències de la chanson francesa, amb altres més alegres que tenen una base jazzística on destaca sobretot "La balada d'en Jordi Roca". 

No triga molt a sortir la seva segona referència "Blues" (Concèntric, 1965). En ella Guillem es decanta per aquest so deixant de banda la influència francesa el que és tot un encert. La seva gran interpretació, de vegades massa afectada, i uns magnífics arranjaments a càrrec de Francesc Burrull fan que el balear grave el millor EP de la seva carrera. A destacar el tema "Blues en sol" que coneixerà múltiples versions posteriors de la mà de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Joan Bibiloni. 

El 31 de maig d'aquest mateix any té lloc al teatre Romea el seu debut en directe en un homenatje a Els Setze Jutges, un acte que va tenir fins a onze jutges tocant en directe, tots els membres del col·lectiu en aquesta època llevat Pi de la Serra i Joan Ramon Bonet absents en estar fora de Barcelona. També van actuar Lita Torelló, Francesc Heredero, Jorge Teijón i Els Dracs. Una actuació que epató a la concurrència com Alberto Mallofre deixar reflectit a la revista Destino amb aquestes paraules: "De Guillem d'Efak com a autor i cantant es tenien referències a través dels dos discos editats recentment (...). No es tractava, doncs , d'un desconegut integral, encara que ja se sap que la presència física en aquest gènere és el factor més important perquè esclati de veritat un èxit multitudinari i això va ser el que va passar. Guillem d'Efak va crear, i va mantenir durant tota la seva actuació, un clima de càlida intercomunicació humana que es va traduir en la seva adopció definitiva pel públic com una nova icona vulnerable. Guillem d'Efak té atractiu. el seu pur llenguatge mallorquí sona de manera agradablement xocant als sofisticats oïdes del públic del Principat. el seu exòtic aspecte extern, en evident contrast amb la seva forma de parlar, és un altre element positiu i contribueix a més al èxit unes excel·lents dots histriòniques i dramàtiques, que l'home utilitza amb gran eficàcia. Guillem d'Efak és un poeta sensible i actual, un músic instruït i un cantant capacitat, amb una bonica veu, variats recursos i tècnica ben treballada. "Al juliol participarà en la commemoració del centenari del naixement del mestre Morera al costat de Núria Feliu, Salvador Escamilla, Raimon i Maria Cinta. 

Per pressions de la seva discogràfica la tercera i quarta referència de Guillem seran dos EP amb adaptacions de temes forans. A "Vell Riu Nostre" (Concèntric, 1965) Guillem adapta "Ol 'man river", tema pertanyent al primer gran drama de Broadway "Show Boat" (1927), i dos temes que havia popularitzat anys enrere Nat King Cole com eren "Walkin 'my baby back home" i "These foolish things (remind me of you)". Mentre que en el seu quart treball "Plorant / Setembre Temps Plujós / Febre / Com Ahir" (Concèntric, 1965) Guillem versionava dos temes desconeguts per al gran públic de l'època com "Cry", que havia estat popularitzat per Johnnie Ray & The Four lads, i "September in the rain" de James Melton; i altres dos temes llegendaris com "Fever" de Little Willie John encara és més recordada per l'adaptació que va fer al poc Peggy Lee i "As time goes by" immortalitzada per sempre en la pel·lícula "Casablanca" (1942) de Michael Curtiz amb la veu de Dooley Wilson. 

Al novembre d'aquest mateix any s'inaugura La Cova del Drac que estava situat al soterrani de la cafeteria Drug-Drac-Store al carrer Tuset prop d'on sortia la gauche divine barcelonina. Aquest emblemàtic local era una rèplica del Carnaby Street londinenc i va ser impulsat pel promotor cultural Ermengol Passola i l'escriptor i cofundador d'Els Setze Jutges Josep Maria Espinàs. Servia, principalment, per a la presentació i suport d'artistes del segell Concèntric, la primera actuació a La Cova anirà a càrrec del propi Guillem; ia més per fer les últimes proves de selecció per entrar en el col·lectiu d'Els Setze Jutges on entrarien Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. El mateix Guillem va ser el que va aconsellar a Joan Molas sobre l'elecció de Lluís malgrat la seva calamitosa prova: "Guillem d'Efak, que era un llop de mar que s'havia passejat per tot Europa tocant els bongos, ens va dir que dels tres el que més ens convenia era Lluís Llach, perquè era l'únic que feia cançons del moment ". A part de ser cantant habitual, també Guillem va fer moltes vegades de mestre de cerimònies. 

Per acabar aquest atrafegat any participa, al costat de María Amelia Pedrerol, Guillermina Motta i Lleó Segarra, en l'EP col·lectiu "Nadal" (Concèntric, 1965) en el qual canta el tema "Santa nit", que no és altra cosa que el famós nadala "Nit de pau". 

En 1966 no per a la producció discogràfica de Guillem. Llança dos EP, el primer amb composicions pròpies anomenat "Les Cançons de Guillem d'Efak" (Concèntric, 1966). Temes tendres, entranyables i emocionats en què l'orquestració guanya punts davant la interpretació vocal de Guillem. Amb la cançó "Plou i fa sol" Guillem guanya el premi Sant Jordi d'Or a la festa de la cançó catalana a Ràdio Barcelona que presentava Salvador Escamilla. L'altre llançament és "El Dimoni Cucarell" (Concèntric, 1966). En ell el balear ens demostra les seves immenses possibilitats com a narrador. Aquest treball va ser llançat dins la col·lecció Discoteca Cavall Fort del segell Concèntric. Cavall Fort era una revista en llengua catalana adreçada al públic infantil i juvenil fundada el 1961 i dirigida per Josep Tremoleda. Aquesta publicació i Concèntric van arribar a un acord per llançar una sèrie de microsolcs amb temes enfocats als més petits de la casa. 

Al febrer de 1967 el segell Concèntric mana al Marché International du Disque et de l'Edition Musicale (MIDEM) a Guillermina Motta, Guillem d'Efak i Tete Montoliu amb Elia Fleta. Un ambiciós projecte per llançar les propostes del segell al mercat internacional. Però serà un costós fracàs econòmic en què la discogràfica va a malgastar molts recursos monetaris. 

Guillem poc a poc es deixa d'interessar per la música per dedicar-se a altres arts com el teatre, la pintura o la poesia. El 1967 surt a la llum el seu setè llançament, el microsolc "Sa Cançó de Son Coletes / Inventari de Tardor / Mai de Mais" (Concèntric, 1967) en què Guillem s'obre a noves músiques sonant més beat. Entre els seus temes ens podem trobar amb la tonada popular "Mai de mais" que solien cantar les dones en les seves feines diàries, o la titular "Sa cançó de Son Coletes" en què narra la revolta social mallorquina ocorreguda al segle XV. 

A l'any següent llança "Cançó per les Dones / L'Pelegrí / Cavallet de Serp / Nit d'Insomni" (Concèntric, 1968), la seva última referència discogràfica. En ell presenta dos retrats socials de l'època que són molt de l'estil de la cançó d'aquests moments. El seu final discogràfic coincideix en el temps amb l'inici del d'Ovidi Montllor una de les persones amb les que més afinitat tenia Guillem. Es rumoreja l'enregistrament d'un LP que es cridaria "Guillem d'Efak en Blanc i Negre" però mai es realitzarà. Durant aquest any escriu un parell de llibres "Les Vacances d'en Jordi" (1968) i "Tomeu, el Pescador" (1968) i també obre el local La Cucafera costat de Carlota Soldevila, Fabià Puigserver i Núria Picas. 

El 1969 Guillem aconsegueix el premi Carles Riba de poesia pel llibre "Madona i l'Arbre" (1969) i el Ciutat de Palma en 1973 per la seva nova versió en dos actes de "JOM" (1967). Escriu obres de teatre com "Gimnèsies i Pitiüses" (1983) o "El Dimoni Cucarell" (1978) - que serà estrenada a Barcelona l'any 1974-, col·labora en espectacles de Ca Barret !, fa d'animador en els cicles d'espectacles infantils Rialles i compon tots els temes del LP "Viure a Barcelona" (Pu-put !, 1978) de Núria Feliu. 

El 1980 torna a Palma de Mallorca on treballa com a guia turístic. Fa una breu incursió de nou en la música gravant el tema "Per licitar a Lluc a peu" per al LP col·lectiu "Lluc i al Poble" (Blau, 1984) que compartirà amb altres artistes de les illes com Maria del Mar Bonet, UC , Els Valldemossa, Toni Morlà o Música Nostra. 

A principi dels 90 cau greument malalt. El 20 de juny de 1994 a l'Auditori de Palma se celebra un concert per recordar i on comparteixen escenari gent com Antoni Parera Fons, Bonet de Sant Pere, Coral UIB, Els Valldemossa, Joan Bilbiloni, Joan Company, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach , Maria del Mar Bonet, Maria Cinta, Marina Rosell, Núria Feliu, Ovidi Montllor -que actua greument malalt-, Pi de la Serra, Tony Obrador o UC. Guillem d'Efak mor víctima d'un càncer pocs mesos després, el 15 febrer 1995. 

El 1997 es publica "Discografia Completa" (Blau, 1997), un recopilatori doble on es recullen tots els temes de Guillem. A més apareix el llibre "El Mon Paisatges" (1997) amb poemes inèdits, alguns escrits en la mateixa clínica. Un d'aquests textos serà musicat per Biel Majoral en el seu LP de debut. El 1998 el grup Gom Teatre presenta l'espectacle "Poeta en Bicicleta" basat en els seus poemes i cançons, aquest mateix any apareix el treball biogràfic "La balada de Guillem d'Efak" (1998) de Bartomeu Mestre. 

El 2011 a iniciativa del mateix Bartomeu es recupera l'espectacle Siau Qui Sou! que al maig de 1980 havia presentat a Manacor Guillem d'Efak. L'àlbum es grava en els estudis Ona Digital per la Banda de Música de Manacor, sota la direcció de Pere Siquier, i compta amb les veus de Biel Majoral, la soprano Maria Rosselló i l'ideòleg del projecte Bartomeu Mestre. Aquest mateix any rep a títol pòstum la medalla d'or de les Illes Balears.