"Qualsevol lloc on deixava el seu barret, eixa era la seva llar", biografia de MARVIN GAYE

Ens endinsem en la vida d’un del més dotats, visionari, i perdurable talents de les estrel.les posades en òrbita pel segell Motown, Marvin Gaye va obrir el camí per a la contínua evolució de la música popular negra. La carrera músical de Marvin Gaye es podria descriure de la següent manera, el començament de gran abast del R&B, seguit d’un soul sofisticat per finalment arribar a una forma intensament política i personal de l'expressió artística, la seva obra no només va redefinir la música soul com una força creativa, però, també va ampliar el seu impacte com un agent de canvi social.

Marvin Pentz Gay, Jr. (a l'estil del seu heroi Sam Cooke, va afegir la "i" al seu cognom com els adults) va néixer el 2 d'abril de 1939, a Washington DC. El segon dels tres fills del Reverend Marvin Gai, Sr., un ministre ordenat a la Casa de Déu, una secta cristiana conservadora que fusionava elements del judaisme ortodox i el pentecostalisme, qui va imposar estrictes codis de conducta als seus fills, Gaye va començar a cantar a l'església als tres anys, convertint-se ràpidament en solista, més tard va aprendre a tocar el piano i la bateria, i la música es va convertir en la seva fugida del malson que regnava la seva llar al llarg de la seva infància, el seu pare el colpejava quasi a diari.

Després de graduar-se a l'escola secundària, Gaye es va allistar en les Força Aeries dels Estats Units; en quant va ser "posat en llibertat", va tornar a Washington per començar a cantar en diversos bandes de doo wop, unint-se finalment a The Rainbows. Amb l'ajuda del mentor de Bo Diddley, The Rainbows graven "Wyatt Earp", un single per al segell Okeh que va cridar l'atenció de la cantant Harvey Fuqua, qui en 1958 va reclutar al grup per convertir-se en el que es coneix com a “backing band”, The Moonglows. Després de mudar-se a Chicago, els Moonglows van registrar una sèrie de singles amb Chess, incloent "Mama Loocie" el 1959. Mentre recorria el Mig Oest dels EEUU, el grup aterrà a Detroit on es va guanyar l'interès de l'empresari Berry Gordy Jr, qui el va fer signar amb el segell Motown en 1961, primer treballant com baterista de sessió forman part dels primers èxits de Smokey Robinson and the Miracles, va conèixer Anna, la germana de Gordy, amb qui es va casar a finals de 1961. Una vegada va començar la seva carrera en solitari, Gaye va lluitar de valent per trobar la seva veu tot i fallant en els primers senzills. Finalment, el seu quart treball “ Sttuborn kind a fellow” va ser un exit menor, tanmateix que els dos següents que el precederien “ "Hitch Hike" i "Can I Get a Witness" que en el millor dels casos va aconseguir entrar al Top 30. L’any 1963 amb "Pride and Joy," Gaye aconseguia marcar-se el seu primer Top Ten, el seu desig de convertir-se en un cantant de balades romàntiques es va trobar de front amb els interessos de Motown, que tenia altres pretensions més comercials, així doncs hi havia una guerra declarada d’interessos, per la seva banda les seves ambicions artístiques i per l’altra les exigències del segell de mantindre’l com a producte comercial, guerra que va continuar durant el temps que es va mantindre  Gaye en l'empresa.

L’any 1964 enregistrava el disc “Together”, una col·lecció de duets amb Mary Wells, el duet també va editar una sèrie de singles junts a banda de l’elapé, temes com "Once Upon a Time" i "What's the Matter With You, Baby?” entre altres. Com a solista, Gaye va continuar gaudint d'un gran èxit, anotant-se tres magnífics èxits dins el Top Ten, "Ain't That Peculiar," "I'll Be Doggone,” i "How Sweet It Is (To Be Loved by You)” l’any 1965. En total es va anotar uns 39 Top 40 per Motown, molts dels quals també va escriure i va arreglar ell mateixa. Amb Kim Weston, la segona de les seves associacions vocals crucials en la seva carrera, el duet es va establir com un dels principals duos dominants de l'època editant temes tan fantàstics com "It Takes Two".

No obstant, el duet més significatiu de Gaye va estar amb Tammi Terrell, amb qui va enregistrar un seguit d'èxits massius escrits per l'equip de Nickolas Ashford i Valerie Simpson, incloent entre ells l’arxiconegut "Is not No Mountain High Enough" i "Your Precious Love", seguit en 1968 de "Ain't Nothing Like the Real Thing" i "You're All I Need to Get By.” L'èxit de la societat amb Terrell va ser tràgicament interromput l’any 1967 quan, durant un concert a Virgínia, Terrell es va ensorrar en els braços de Gaye a l'escenari, la primera evidència d'un tumor cerebral que va acabar abruptament la seva carrera artística i que finalment s’emportà la cantant 16 març 1970. La seva malaltia i la pèrdua eventual de popularitat van deixar Gaye profundament sacsejat, encara que semblava que el cantant encara tenia molt que donar al seu públic i l’any 68 destrossava les llistes d'èxits amb el tema "I Heard It Through the Grapevine", el seu major èxit i podria dir-se que el pinacle del so Motown.

Amb el disc “What’s Going on” Gaye s’apuntava un altre èxit a la seva més que notable carrera, maluradament al mateix temps es veia obligat a fer front a una sèrie de problemes personals, com ara l’ensorrament del seu matrimoni. Al mateix temps veia com el seu material editat per Motown era cada vegada més irrellevant de cara als enormes canvis socials que escombraven la nació i després d’anotar-se un parell Top Tens amb "Too Busy Thinking About My Baby" i "That's the Way Love Is,", va passar la major part de 1970 recluit. Amb “What’s Going on”, s’anunciava un canvi radical tant en contingut, com ara d’estil que va alterar per sempre la música negra. Un àlbum molt percussiu que va incorporar el jazz i elements clàssics per forjar un so notablement sofisticat, “What’s Going on” esdevenia una obra mestra conceptual que va aportar a Gaye creences espirituals profundes per explorar temes que van des de la pobresa i la discriminació, el compromís amb el medi ambient, les l'abús de les drogues o la corrupció política; la principal de les preocupacions del disc va ser el conflicte a Vietnam, així doncs Gaye va estructurar les cançons al voltant del punt de vista del seu germà Frankie, soldat que recentment havia retornat de combat en aquells moments.

Les ambicions i complexitat van encendre a un desconcertat Berry Gordy, qui inicialment es va negar a lliurar l’elapé; finalment va cedir, encara que sempre va mantenir que no havia entés l'abast complet de la gravació. Gaye només va ser reivindicat quan el tema que dóna títol al disc aconseguia el segon lloc de les llistes d’èxits l’any 1971, i els dos següents temes "Mercy Mercy Me (The Ecology)" i "Inner City Blues (Make Em Wanna Holler)", també aconseguien entrar al Top Ten. L'èxit de l'àlbum va garantir Gaye continuar amb el control quasi total sobre el seu treball, fet que va ajudar a altres artistes de Motown a seguir la mateixa senda, sobretot Stevie Wonder, que també prengué el comandament del seu propi destí. En conseqüència, l’any 1972, Gaye va canviar de direcció de nou, amb "Trouble Home" que serviria de banda sonora al thriller del mateix nom dins la serie de pelicules sota l’etiqueta de Blaxplotaition, la banda sonora resultant va ser un esforç principalment instrumental mostrant el seu creixent interès pel jazz.

L’erotisme implícit en gran part de l'obra de Gaye va aconseguir el seu punt d'ebullició l’any 1973 amb “Let’s Get It On”, un dels àlbums amb més carrega sexual mai enregistrats; una obra d'intensa luxúria i desig, l’àlbum amb més èxit comercial de la seva carrera, i el tall del títol es va convertir en el seu segon número u. “Let’s Get It On” també va marcar un altre canvi significatiu en el panorama líric de Gaye, movent-se de la política a una postura profundament personal que va continuar per definir la seva obra posterior. Després de formar equip amb Diana Ross per a l’album duet Diana & Marvin l’any 1973, va tornar a treballar en el seu pròxim àlbum en solitari, “I Want You”; No obstant això, la finalització del disc es va retardar pel seu divorci l’any 75 d’Anna Gordy. La dissolució del seu matrimoni va fer caure l’artista en picat, i va passar gran part de mitjans dels 70 a la cort de divorci. Per combatre l'absència de Gaye dins l'estudi, Motown va llançar el 1977 “Live at the Palladium” doble directe enregistrat a Londres, que va donar lloc el single "Got to Give It Up, Pt. 1”.el seu darrer numero u.

Precedint el disc “Here, My Dear” que vindria a continuació Gaye va ser condemnat als pagaments de la pensió alimentària, així doncs tots els drets guanyats en aquest treball arrel de les seves vendes s'adjudicarien a la seva exdona. El registre de 1978 d’aquest àlbum, amb un titol sarcàstic explorava l’amarga relació amb la seva exparella i les seves intimitats de forma bastant detallada, fet que no va agradar a Anna Gordy , i aquesta va demandar Gaye per considerar que invadia la seva privacitat. Mentrestant, ell anava per feina i enregistrava un altre àlbum sota el nom de “Lover Man”, projecte rebutjat en lliurar el tema "Ego Tripping Out" primer senzill. Gaye es trobava posiblement en el pitjor moment de la seva carrera, poc èxit comercial, constants canvis d’humor que afectaven al seu treball i greus problemes amb les drogues que a mesura que avançaven anaven mermant la seva relació de parella i frustraven el seu segón matrimoni amb Janis Horton, Marvin es va traslladar a Hawaii en un intent de resoldre els seus assumptes personals, sobretot els que tenia amb el fisco, havent sigut condemnat a 2 milions de dolars per evasió d’impostos.

“In Our Lifetime” veia la llum en 1981, les dificultats fiscals i les pressions de l'IRS obligava Gaye a fugir a Europa, on va començar a treballar en el disc més ambiciós de la seva carrera, un disc profundament filosòfic que finalment va tallar la seva llarga relació amb Motown després que ell va demandar al segell considerant que el disc havia estat remesclat i editat sense el seu consentiment. A més, Gaye va indicar que l'obra era una parodia de la seva intenció original, i que fins i tot el títol havia estat canviat llevant un importantíssim signe d’interrogació. El cantant signava amb Columbia l’any 1982, tot i trobar-ser inmers en una forta adicció a la cocaïna l’artista donava vida un del seus majors èxits “Midnight Love” treballa que va fer remuntar l’artista amb temes com “Midnight lady” o "Sexual Healing". El disc va fer Gaye sentir-se estrel.la una vegada més, i el 1983 va signar la pau amb Berry Gordy en aparèixer en un especial de televisió que celebrava les noces de plata del segell Motown. Aquest mateix any, també va cantar una interpretació commovedora de "The Star-Spangled Banner" al NBA All-Star Game; instantaneament es va convertir en una de les interpretacions més controvertides i llegendaries de l'himne mai realitzades. Aquesta anava a ser la seva última aparició pública de l'artista.

Per aquelles dates i malgrat el seu resurgir com artista Gaye accentuava la seva dependència a la cocaïna; finalment, els seus dimonis personals el van obligar de nou a tornar als EUA, on es va mudar amb els seus pares en un intent de recuperar el control de la seva vida.  La tornada a casa només va exacerbar la seva espiral en la depressió; ell i el seu pare es van barallar amargament, i Gaye va amenaçar amb suïcidar-se en diverses ocasions. Finalment, a la tarda del 01 d'abril 1984, un dia abans del seu 45 aniversari, Gaye va ser assassinat a trets per Marvin Sr. després d'una acalorada discussió. Arran de la seva mort, Motown i Columbia es van unir per emetre dos col·leccions l'any 85, “Dream of a Lifetime”, un recull de temes on l’erotismes s’associava amb balades espirituals. Amb la mort de Gaye també va venir una reavaluació crítica de la seva obra, i el 1987 Marvin Gaye entrava justament al Saló de la Fama del Rock & Roll que li consagrava definitivament en el panteó dels grans de la música.