Estaques, crucifixes, alls, sang... en definitiva Horror Reggae, prepareu-vos arriven els gallecs TRANSILVANIANS!

-Com arriven membres de Skacha, Os resentidos, Siniestro Total... a juntar-se i formar na banda com Transilvanians?
Doncs, pódria semblar una cosa del destí, però lo cert es que bastant senzill, malgrat que venim de bandes molt diferents pels seus estils, quasi tots els músics de Vigo o ens coneixem, o tenim alguna mena de conexió entre nosaltres.

Independentment a tots ens agrada molt la música negra amb groove (Soul, Blues, Jazz etc.) però més concretament les arrels i tradicions jamaicanes (Ska, Rocksteady, Reggae) de fets alguns per separat ja teniem algún projecte relacionat amb l’Ska, i altres era qualcom que duiem en ment feia molt de temps. El que ens va portar definitivament a entrar en contacte fou que cap al 2004 vam coincidir diversoso membres a un concert de NY Ska-Jazz Ensemble, a partir d’aquest concert començà a rodar la cosa.

Veient les bandes de les que veniu, us queda algún racó de l’univers musical per explorar?

A nivell profesional, si som una banda per la que varen pasar membres d’un ampli espectre musical, (profesors, músics amateurs etc). amb experiència en projectes que van des de bandes de música, xarangues, i orquestres fins combos de jazz, grups de R&R, música instrumental, infantil etc. però per supost sempre queda qualcom per explorar.

Per exemple, encara que l’estil de Transilvanians està molt definit (I ens sembla  molt be així), a nivell personal som tan melòmans, com eclèctics, sempre amb certs fundaments musicals definits.

No seria sorprenent que en un futur membres de la banda provaren amb el Boogaloo, altres l’Afro-beat i altres la música Retro-Lounge... afortunadament la vida sempre li depara algún repte nou al músic.

-Si no m’equivoque, un dels vóstres treballs, crec que va ser el primer, gravareu de forma anal.lògica, a que es degué, penseu repetir l’experiència?

Efectivament fou el primer, es degué a la claretat d’objectius, la nostra idea es buscar un so anyenc en general. Els enregistraments dels que som fans dels anys 60 i 70, en aquella época la tecnologia que s’utilitzava per gravar emprava bobines. A l’estudi al que anarem disposaven d’una gravadora d’aquest tipus i no pensarem una altra opció.

I tant que repetiríem, però el temps no juga a favor nostre i cada vegada en es més difícil trobar estudis amb aquestes característiques, fins i tot estiguent de moda el vintage.

-Empreu el gallec i l’anglés a les vostres lletres, haveu pensat editar quelcom integrament  en gallec, us troveu tan cómodes en una llengua com en l’altra?

No hi hagué elecció de la llengua com a tal, va surgir de forma natural. es deixà maniga ampla als que scribien les lletres, a tots els que les feren els va eixir en gallec. El tema de l’anglés el deixem per a les versions, encara que si que es cert que de vegades ens agrada jugar amb ell i no descartem composar en aquest idioma, com tampoc decartem gravar un disc integre en la nostra llengua.

-Hi han alguns temes que malgrat la base jamaicana, s’aprecien certs tocs  de jazz o esència groove, quina influència troveu que rep la banda d’aquestos estils o forma de tocar?

Això ve per dues vies, per una banda pel que et comentava abans de la melomania de cadascú de nosaltres i er una altra la formació acadèmica. La majoria de músics hem estudiat en algún moment Jazz, sobre tot la secció de vents, de fet algún ex-membre de la banda es dedica profesionalment al jazz.

El llenguatgedel Jazz es lo seu en la música d’arrels negres, tecnicament facilita molt les coses a l’hora de treballar, ens aporta una bona capacitat d’anàlisis. Es molt important distingir quan hi haswing a l’Ska, la forma de les estructures...

En quant al groove es troba en tota la música negra, només hi ha que buscar-lo!

-Com ha estat l’experiècia d’auto-editar-vos amb el vostre propi segell, amb quin avantatges i inconvenients us haveu pogut trobar?

La idea d’autoproduir-nos (des de la contractació, promoció, fins la producció, edició i distribució del nostre disc) va surgir per pendre el control del nostre treball, i intentar que les nostres cançons no es que quedaren al local d’assaig, ademés ens agrad i creguem amb el que fem, evidentment.

L’avantatge de es que tot el procés pasa per les teves mans, els inconvenients es que te disperses en altres tasques i dediques menys temps al pla musical. De totes formes tenim el recolzament de diferents persones, entre elles a Toni Face de Liquidator Music, amb qui hem editata lgunes coses, estem en contacte sovint, ens aconsella, ajuda, i això es tot un luxe.

-Transilvanians, Zombie J... Hi ha algún vampir a la banda, acostumeu a anar per ahí mossegant colls, a que es deu tanta passió per lo vampiresc?

Lo de mossegar colls ho deixem per a la privacitat, no descarte la possibilitat que algú vaja per ahí mossegant sucosos colls tornejats. 

L’assumpte vampiresc ho tenim com a marca de la casa, ve per l’afecció al cinema de terror (especialment als monstres clàssics dels estudis Universal, la Hammer...). En general seguim molt les pelis de serie B dels anys 50, 60 i 70, actors com Bela Bugosi, Vincent Price, Christopher lee, etc. en definitav estem encantats entre entre vampirs, homes llop, zombies, momies… 

Però aquesta temàtica també estigué molt lligada a la música de Jamaica: Byron Lee a Frankenstein, The Skatalites a Lon Chaney The Upsetters y King Horror tenien molts titols dedicats al mon del terror i la fantasia, Desmond Dekker a Drácula… 

Recomane com a mostra un famós recopilatori de Trojan nomenat “Loch Ness Monster” (si es que algún el desconeix).

Per això varem decidir nosaltres mateixos el terme Horror-Reggae abans que aparegués una altra

persona etiquetánt-nos a saber com.

-Com ha estat l’experiencia junt a Roy Ellis, malgrat la vostra experiència com a músics, us ha impresionat posar-vos al costat d’aquesta estrel.la de l'Early Reggae o esteu curats d’espant després de tants anys damunt dels escenaris?

Efectivament impresiona, hi ha que pensar que Roy Ellis es tots una llegenda del Reggae, amb una trajectòria artística molt significativa i que es una responsabilitat de les bones estar a la seva alçada i defensar un repertori on el 70% son clàssics.

Això amb e Roy Ellis es una mica més fàcil. des de la primera presa de contacte que vam tindre tot ha fluit de forma natural i ens sentirem molt comodes acompanyant-lo

En el pal personal es un home molt agradable, alegre i generós, amb una mes que merescuda fama de Boss. Sense dubte un gran artista.

-Per últim haveu entrat de nou a l’estudi, que ens podeu avançar d’aquest nou treball que s’esta gestant, serà LP,  single, de nou auto-editat...?

Si aquest més (Octubre) ens hem dedicat a gravar, ens va semblar una bona idea per a finalitzar la temporada de concerts d’aquest any i també com a acomiadament del nostre estimat baixista Pabolo.

Un d’aquestos temes formarà part d’un recopilatori tribut a The Clash, les altre 4 cançons, emcara no sabem com eixiran, però podem asegurar que han quedat molt be.

Varem gravar a Tz Estudios i l’esta mesclant  actualment Roberto Sanchez  a A-lone Ark Muzik Studio, la idea inicial estraure un prell de 7”

Moltes gracies per l’entrevista, estigueu atents a La Cripta!!

 ROY ELLIS meets TRANSILVANIANS