Ala cabina de l'ALLNIGHTER... Dr OCTOPUS DJ's
El convidat d'avui a la cabina de l'Allnighter no es un, sino tres, llavors parlem d'una mena de col.lectiu format per l'Alex Lorenz, Jaume Bossa i Vicent Martinez tots plegats sota el nom d'Octopus Dj's qui amb més d'una decada fent sonar els seus vinils, s'han llaurat un públic fidel dins la nit valenciana més modernista. Els Octopus Dj's son ademés responsables de l'Aplec Modernista de L'Horta que es va cel.lebrar amb exit fa ja unes quantes setmanes a la ciutat de València.
Farà ja més de dotze anys, però com Dr. Octopus Dj’s portem des de l’any 2009, crec … el temps passa volant … i va ser a La Caverna, un dels locals més clàssics i estimats a la nostra ciutat. Els Octopus encetarem les nostres festorres amb quatre membres; Goku, Jaume, Alex i Vicent, quatre amics de la facultat amb moltíssimes ganes de festa, de compartir, gaudir i ballar o més bé intentar-ho, la música que ens agrada i emociona amb els amics i als locals que més estimem i transitem per València, com el Swan, Tulsa, Magazine, Kraken, Wah Wah, Loco, Excuseme, Zombie, Calypso … i també hem tingut ocasió de gaudir d’altres fora, com puguen ser el Barbara Ann a Barcelona o el Kong i el Casal Popular a Castelló.
Quin o quins formats de reproducció preferiu a les vostres sessions?
Com adictes a les ones alfa, a les nostres sessions portem soles vinils, ja siga en format lp o senzill, encara que preferiblement ho fem amb 7 polsades. Ací vos podríem pegar una xerrada molt xula ahí, parlant dels senzills i tal, però la veritat és molt més senzilleta i terrenal i és que els Octopus som molt gosarros i els lp’s pesen un ou. Ara més seriosament, si és de veres que els senzills som més còmodes per punxar però a banda també veiem en ells un valor emocional com a xicotetes capsules sonores, i que amb poquet més d’un parell de minuts o tres ens fan tremolar, ballar i embogir. Tot dit, si ens fa que sone qualsevol tema inclòs a un lp, sonarà i si el senzill és reeditat també. Cap problema, no som rics i no ens sobren els diners. No som talibans … bé un poquet si, pero bàsicament amb els gintonics.
Quin es l’estil principal a les vostres punxades? Es l’únic o també us introduïu en altres terrenys? Ostres, el tema etiquetes sempre ens ha semblat molt complicat. Pensem que les nostres sessions sempre reflecteixen aquella música que ens agrada, sense cap vergonya. Aixina que a qualsevol festa octopusica et pots ballar i gaudir estils que poden anar per exemple des de garage seixanta o revival, 77 punk, revival mod, soul, r&b, surf fins rock’n’roll … El que tenim clar com l’aigua és que mai sonarà a una sessió dels Octopus alló que no ens agrada, bàsicament perquè no ho tenim ni volem tindre-ho.
Quina ha sigut l’experiència més significativa o el millor record de tots aquests anys?
Son molts i boníssims els records i experiències viscudes tots aquests anys. Ho hem passat d’alló més bé, molta festa i diversió i molts viatges a la memòria. També es molt gratificant compartir la música que més t’agrada i que els amics, la gent es divertisca, balle, s’emocione … Però el més important sense dubte, és que gràcies a dur la maleteta d’ací cap allà hem pogut conèixer molts llocs, no soles de la nostra ciutat i entorn més pròxim, sinó també de Castelló, Barcelona, Xàtiva, Vilafranca... i per damunt de tot, ens ha permés descobrir gent meravellosa que hui en dia es poden contar entre els nostres millors amics. És ben cert que a la nit, tot no son floretes, també hi ha un costat més fosc … impresentables i mala gent hi ha per tot arreu, i sempre hi ha el típic pesaet o pasaet que et pega la murga a base de bé, demanant la cançó de tal o qual anunci televisiu i et tarareja el tema i tot o coses aixina, però tots eixos xicotets aspectes roïns es queden en no res. Ens agrada massa preparar una sessió amb molta cura i il·lusió, carregar la maleteta i anar a gaudir i ballar amb els amics. Altre aspecte que volem comentar i al que donem molta importància es el de la cartelería. També es de veres que el Jaume es un figura al respecte. Des del principi ens ho hem currat prou, i ens agrada sempre que podem patejar la ciutat, anar per les tendes de discos i els garitos a deixar cartells i raonar amb la penya, fer-se unes birretes …el que ve sent la vida del pd...
Els últims últims, a veure … dos senzills clàssics com el “Save me” de Nina Simone o el “What’d say” del Ray Charles, un altre clàssic del pub rock com els Inmates i el seu “Me and the boys”, entre algunes novetats, el “Give it up” dels britànics Derriere, “Snake eyes” l’últim single de Los Imposibles o el nou senzill dels Martian Denny orchestra i anit mateix al segón festival Wachina el nou 7 polsades dels Urges, “Fire burning”. Entre els àlbums els més recents, de fa uns dies dos regals, el “distemper” dels New Christs i el primer lp dels Eaters.
Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa
Res millor que començar la festa que amb un fabulós instro com “Blow up” dels James Taylor Quartet o una bona descarrega dels Who com pot ser el meravellós “Shout and shimmy” o el “Try to understand” dels Seeds.
Per calfar l’ambient
Per anar calfant més l’ambient últimament cauen perletes com el “Maybe tomorrow” dels Chords, una bomba de versió com “rama lama bama loo” dels Swingin Neckbreakers, qualsevol del mateix Little Richard o el “some kinda fun” de Chris Montez. Variadet.
Per mantindre el foc viu
“Nothing but a heartache” de Flirtations, Etta James i el seu “Security” mantenen el foc ben viu i ja ho crema tot el “Peanut duck” de Marsha Gee. En altra ona, el “Headin for the Texas border” o “Caralin” dels Strangelovers son altres clàssics habituals al nostre repertori.
El colofó
Un bon colofó sempre ho donen temes com el “Shout” de Lulu and the lovers, el “Carol” dels Rolling o “Viva Link Wray” dels nostres benvolguts Wau y los arrrghs.
Els nostres acomiadaments han segut molts, depenent de la nit, el lloc … des de “Qualsevol nit pot sortir el sol” del Sisa, el “Everybody needs somebody to love” de Solomon Burke al “Town called malice” dels Jam, intros garagero-surferets com “Room 409” dels Frantic V o cançons de borratxos per cantar a coro i tancar la paraeta, per exemple “sweet Caroline” del Neil Diamond.
Sense dubte la darrera qüestió ha segut la més complicada de respondre, però bé ahí queda. Salut !.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada