A la cabina de l'Allnighter... MOONWOLF

Conegut com Felipón, es trasforma en Moonwolf quan deixa caure l'agulla, amb els plats encara calents del passat Rhytmh & Beach que tingué lloc a Benicàssim, el castellonenc Dj Moonwolf visita la cabina de l'Allnighter per mostrarnos la seva estima cap als sons negres de meitat dels 50 i 60, els vinils i com son les seves sessions davant els plats.



- Quants anys portes mostrant la teva música al món? Quina va ser la primera vegada i on?Des de que era un adolescent vaig estar fent  programes de ràdio, primer a l'institut i després en xicotetes emisores pirata. També ambientava algunes nits en garitos d'amics, però, fins que no vaig deixar la ràdio no no vaig sentir una vertadera necesitat de traure a passejar els discos. Les primeres sessions sèries com a selector foren al Ricoamor, el temple musical de Castelló.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
L'únic format amb el que m'entenc es amb els vinils de 7”, prensajes originals de 1951 a 1965 en laseva gran majoria. Supose que el meu dèficit d'atenció m'impideix rebuscar entre les carpetes de mp3, cançons de cds i formats amb masa informació... El format senzill em resulta molt còmode: només em tinc que preocupar de recordar la cara que vull posar.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Només punxe artistes negres executant Rhythm & Blues. El terme es lo suficientement ampli per donar cabuda a temes més lligats al Rock & Roll dels 50 i altres otros més lligats al (proto)Soul de principi dels  60.

 Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Disfruto tanto de todas las sesiones que es difícil elegir un único buen recuerdo. A veces la entrega del público, otras las condiciones de la sala... No podría elegir ni un Top 10!

-Quines han estat les teves darreres adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Les últimes esborradures de "my wants list" han sigut “Bottle it up and go” de Big John Greer en Groove, “Take the bitter with the sweet” de Little Gigi en Select i “I feel so worried” de Sammy Lewis en Sun.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa … I’m a little mixed up (Betty James, Chess)
Per calfar l’ambient … Holy Mack’rel (Prentice Moreland, Challenge)
Per mantindre el foc viu … Money (Richard Wylie, Motown)
El colofó… Hello little girl (Lloyd Price, KRC)
L’acomiadament… Twistin’ the night away (Sam Cooke, RCA Victor)


Escrit per

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Des de Bristol (Anglaterra) STRICTLY ROCKERS RECORDS

Imatge
Des de Bristol us presentem Strictly Rockers Records, segell que integra al voltant d'una dotzena de bandes i artistes amb un denominador comú, el ritmes jamaicans, així podem trobar artistes que practiquen Rocksteady, Ska i Reggae majoritariament però també Dj's, cantants de soul i músics de sessió que completen el segell. En referència a les bandes s'evidencia una forta influència per les bandes que integràven el segell de Jerry Dummers allà pels 80 a Anglaterra, es a dir que majoritariament practiquen un so lligat a les bandes de 2Tone. Fem un repàs a alguns dels artistes que composen el segell que ens han resultat més interessants. Comencem per Lancel Wood,  Lascel va néixer a la ciutat de Bath (Anglaterra) l'estil d'aquest artista es mou entre el soul del mitic segell Motown, amb algo de Ska. Com a referent principal trobem a Mr soul,  Sam Cooke. El proper any vorà la llum el seu primer album amb el Strictly Rockers Records, treball que comptarà amb l...
Més informació

LOS KIFERS, el "Soul" es una droga

Imatge
Los Kifers van ser una banda barcelonesa de soul i freakbeat formats l'any 67, la historia del grup es resumeix a un parell d'EPs editats per Vergara i alguns concerts, de fet avui en dia no es te molta informació sobre la banda. Els barcelonesos l'any 68 es feien amb el primer premi del Campionat de Conjunts Moderns de Catalunya, una mena de festival-concurs cel.lebrat a Mataró (El Maresme) organitzat per Radio Barcelona, aquest premi els va donar la possibilitat de gravar el seu primer treball, un EP format pel temes "Oye mis ansias de vivir!" i "Una aventura" (Vergara 1969) aquest últim adaptació del tema “Un’avventura” de l'italià Lucio Battisti. Llavors la banda estava formada per Miguel Ángel Gallardo a la veu, qui segons conten ells mateixos mai va ser canatant oficial de la banda, sino que el paper de cantant del grup es limitava a alguna col.laboració esporadica degut a l'amistat que mantenia amb la resta de components. Galla...
Més informació