A la cabina de l'Allnighter...ÁLEX HERRAEZ
Des de la "Republica de Vallekas" us presentem a un dels encarregats de servir bons plats calents plens de Northern Soul al pròxim Mod Summer Party d'Alacant. El senyor Álex Herraez s'ha pasat per la nostra cabina abans de fer peu en terres alacantines i ens ha deixat bona mostra del que depararà la seva sel.lecció.
- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?
Intente fer memòria, però, em resulta imposible recordar quan fou la primera vegada que vaig seleccionar discos "de cara al públic". No se si va ser al Soul Club, al Moloko o en alguna altra sala madrileña. El que si estic ben segur es que fou a meitat dels '90 amb altres dos amics amb els que, llavors, teniem un col.lectiu "d'agitació" musical (fanzine, grup, organització de "saraos",...)
Crec que no m'hagués atrevit a posar els peus en una cabina de no ser per ells, encara que també per aquells dies estava "de cara al públic" amb un programa de ràdio a l'antiga localització de Radio Vallecas.
- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Sense dubte els 7". Es el format intrínsic als estils que punxe, el més directe, el més sorprenent. I, per supost, totes les meves sel.lecciones son amb 7" originals.
Des de fa ja uns quants anys, en part gràcias al programa del que us parlava anteriorment a Radio Vallecas i tot el que en ell em vaig poder "desfogar", punxe northern soul amb ritmes bastant uptempo.
Per altra banda, quan em conviden a punxades fora de "l'escena", soc algo més obert i deixe caure també 2Tone, ska de la tercera onada, pop 60s, etc.
Sincerament no puc, ni tampoc eixe es el meu interés, vanagloriar-me de ser excesivament obert en estils musicals a l'hora de punxar.
- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
En aquesta pregunta no hi ha dubte. Era dijous i estava punxant al Moloko. Reggae con baixos grosos i órgan atronador sonant pels altaveus; concretament un single de Nu Beat. Es va obrir la porta i va entrar un tipus negre no masa alt amb pork pie i una caçadora de cuir. Quàn es va llevar el barret em fije que era el mateix Laurel Aitken, que per aquells díes estava gravant a Madrid, de la ma de Liquidator, algún album. La cançó de Nu Beat que estava sonant era seva, així que en quant vaig pasar a l'altre plat vaig agitar els braços, es va acostar i li vaig pasar el disc per a que m'ho signés a la galeta.
Bons records també tinc de la Industrial Copera de Granada o d'un event que organitzarem amb gent de Barcelona al cor de Malasaña con grup inclós.
Ah!, clar, records dolents també hi han, però aquests millor no traure'ls a la llum!
- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
L'últim paquet que m'ha arribat a la llar es d'early reggae. Duis ja cert temps darrere del Brixton Hop de The Kuraas i ara ja està en una de les meves caixes marrons. Al món no estic desitjant mostrar-li res de nou. Lo que realment desitje es continuar mostrant Zola, de King Errison, una cançó superlativa i desenfrenada que fou adoptada per l'escena northern soul i que en les sessions en les que l'he seleccionat no ha provocat la resposta que m'esperava. Potser hauria d'asumir que no mescla be amb la pista de ball...
- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Per començar la festa: Gale Garnett - I'll Cry Alone [RCA Victor 47-8549]
Per escalfar l'ambient: Gino - It's only a paper moon [Golden Crest 581]
Mantindre la flama viva: Gems - I'll Be There [Riverside 4590]
El Colofó: Herbert Hunter - I Was Born To Love You [Spar 9009]
L'acomiadament: Ricky Gee - Lovely Girl [Sta-Set SS-401]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada