QUÈ T’EMPATOLLES ARA? - 1 MODS I MASACLISME. Per Robert Abella
Obrim una nova secció dins del bloc, aquesta es "Que t'empatolles ara?" un seguit d'escrits del senyor Robert Abella, dels quals no sabem quants hi hauràn, ni de quins temes tractaràn, ni la seva periodicitat, com be reflexa el nom de la secció son empatollaments de l'autor. En Robert pense no necessitarà presentació si ets seguidor habitual del bloc, però per si t'acabes d'incorporar, a continuació et deixe uns quants enllaços relacionats amb aquest senienc enamorat de l'escena mod i el seu país. En Robert es un seguidor fidel d'aquest espai i amic personal, per tant considere un privilegi gaudir dels seus escrits, els quals el lector podrà estar d'acord o no, però aquests si més no suscitaràn debat cosa que els fa més interessants si cap. Siga benvingut a casa seva mestre.
QUE T'EMPATOLLES ARA?
Una sèrie de venades modernistes que em surten del temps que em queda de la meva atrafegada vida laboral, familiar, social i sexual, i del gust de cagar-me en déu, el Papa de Roma i tot el clergat en peça, la monarquia i tota l’aristocràcia en peça, els polítics corruptes, els militars i demés imbècils que imposen els seus privilegis per aprofitar-se de la gent treballadora.
Suposo que la majoria d’empatollaments que penso oferir-vos es deuen a que fa més de 30 anys em vaig enamorar del moviment Mod pel seu rupturisme modernista i em contraria veure que hi ha qui s’identifica més que res en la seva estètica i elitisme per donar sentit a la seva incapacitat per adaptar-se als nous temps agafant-se a un tradicionalisme i a una nostàlgia per uns temps pretèrits no viscuts que precisament van tenir en els modernistes els primers interessats en què no haguessin hagut de ser com van ser.
MODS I MASCLISME

Per molt que alguns vulguem idealitzar-los i altres criminalitzar-los encara que, per sort, la immensa majoria de gent ni saben, ni els importa, qui són, ni què fan els mods, els mods no eren extraterrestres, els mods eren persones d’allò més comuns i ordinàries producte del seu temps. Els mods originals eren tan masclistes com tothom ho era a Londres i a Gran Bretanya a principis i mitjans dels 60s. Només cal que vegeu la pel·lícula “Alfie”! Tanmateix el moviment Mod es va desenvolupar enmig d’una època de canvis profunds, uns canvis que a ells no només els van afectar especialment per la seva joventut, pel seu esperit modernista, per la seva condició social i pel lloc geogràfic on eren sinó que van ser un dels col·lectius que més engrescadament van demostrar abraçar-los.
Als mods hi ha qui els considera conservadors (cosa molt discutible i que segurament m’hi hauré d’empatollar un dia o altre), però ningú no els pot titllar mai de tradicionalistes, almenys als originals. Els mods de principis dels 60s eren joves que cercaven fugir com fos del món dels adults al qual només hi recorrien per treure’n els diners que els permetessin assolir els seus anhels. Generalment, eren fills de la classe obrera, molts d’ells fills d’immigrants, culturalment desarrelats i totalment enfrontats amb el tradicionalisme típic de les classes acomodades britàniques. En la recerca d’un món totalment juvenil on sentir-se importants que compensés la frustrant condició servil que patien en el món dels adults hi van coincidir tant nois com noies.

A mesura que les noies van començar a assolir cert poder adquisitiu i independència econòmica, en els ambients freqüentats per mods van anar fent-se un lloc les noies mods, unes noies que no tenien perquè ser la noia de cap mod. Unes noies amb un tarannà propi, similar a la dels nois mods, i amb unes regles clares que els nois calia que acceptessin tant com elles acceptaven les d’ells. A la pel·lícula “Quadrophenia” una parella mod són insultats per uns rockers etzibant-los un “qui és el noi i qui és la noia?” Això està basat en fets reals. En la recerca d’un estil de vida i estètic exclusiu i totalment diferent al dels adults, els nois mods van trobar en l’afeminament de la seva imatge –també us prometo un empatollament sobre la relació entre els mods i l’homosexualitat- una sofisticació única i original, difícilment acceptable i assolible per tothom. Les noies van aconseguir el mateix masculinitzant la seva imatge; el més fàcil: tallar-se els cabells a l’estil garçon i vestir pantalons. Indubtablement, la Jean Seberg d’“About de souffle” les va acabar de decidir a prendre el camí. Com també és indubtable que el seu estil va inspirar aquells que es van enriquir convertint el mercat teen de l’Era Pop britànica en el referent a nivell mundial gràcies a haver-se apropiat i explotat les necessitats dels mods, com també que ells i només ells van impulsar la moderníssima i revolucionària roba unisex.

Tampoc cal oblidar que un altre important factor que va afavorir que el moviment Mod fou el primer on nois i noies van assolir un estatus tan igualitari fou l’efecte del seu motor: les amfetes. Les pastilles apaivagaven l’apetit sexual i dificultava el ball en parella. A patir del twist, als clubs mods els nois solien ballar agrupats en rogles de nois i les noies en rogles de noies. Prou revelador és que, a partir del ’66, quan l’speed va ser substituït per l’LSD i el haixix en els ambients del Swinging London, les noies van recuperar la seva feminitat amb la minifalda i van començar a ser denominades “dolly birds”, cosa que no em sona gaire respectable, la veritat.
Naturalment, ara mateix no hi ha cap raó per retornar al masclisme dels 60s, ni per nostàlgia ni per romanticisme, i menys encara si hom assumeix cert tarannà modernista, per ínfim que sigui.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada