LOS GRANADIANS DEL ESPACIO EXTERIOR passejaràn el seu Reggae galàctic per Castelló

Sense dubte un dels atractius principals de la nostra agenda estarà el 3er Encontre del Castelló Scooter Crew, un cap de setmana ple d'activitats vinculades a la música negra i l'escuterisme, on cal destacar noms propis com el selector Jules Winnfield o la banda andalusa de reggae Los Granadians del Espacio Exterior, de qui fem un xicotet repàs a la seva carrera per anar entrant en matèria.

Los Granadians del Espacio Exterior vans començar a rodar l'any 2001 centrant el seu so en la música reggae jamaicana de la época 1968 a 1973, tenint com a referents a peronatges com Lee 'Scratch' Perry i Joe Meek entre altres. Com he dit abans la banda es va formar l'any 2001 sota el nom de Los Psico Rude Boys del Espacio Exterior, nom amb el que ediaren l'Ep “Número 2 en Inglaterra” composat dels temes ‘Granadian reggae’, ‘Labios de miel’, 'Shuriken boogalo’ y ‘Lady Jane Silver’. El canvi va vindre degut a que tothom els coneixia com Los Granadians tot i haver signar aquesta gravació amb el nom de los Psico Rude boys.

El seu primer treball com a Granadians va ser sota l'etiqueta "Reggae Sideral", un single amb tota una llegenda del gènere,  Derrick Morgan, el disc el composava el tema ‘What it take to love white me’ més una versió instrumental en la cara B, gravat al "Laboratorio del Reggae" lloc desconegut l'any 2003. Tot seguit van editar quatre versions de nadalencs populars sota el titol de “Feliz Navidad con...”. L'any següent veu la llum, l'álbum "El Temperamental sonido de..." amb once cançons, deu d'ellas no havien estat gravades abans, "Reggae Clam Clam","Yo No Miento","Todo Lo Que Quiero Eres Tu","Teddy Dos Dedos García", entre altres. Aquest disc els va dotar de certa popularitat a Méxic des d'on es va extendre el seu éxit a la resta de països d'América Central i del Sur. aquell mateix any graven un altre single un singl, aquesta vegada amb el mite, Dave Barker, conegut com el “James Brown de Jamaica", els temes en questió ‘Peach Green Reggae’ més un altre instrumental a la cara B nomenat ‘Monster’.

L'any 2008 llancen un 10” amb el nom “Space is Different” on destaca el tema ‘Una chica me dijo una vez’ entre altres com ‘Hanna’ i ‘Te puedes marchar’. Aquell mateix any, editen el seu primer disc per al mercat japonés publicat per Ska In The World Records, amb el titol de "Los Granadians. Del Espacio Exterior". Una antología de 15 temas en format Cd.

"Donde Ningún Hombre Ha Llegado Jamás", es el tercer disc de llarga durada que publiquen sota el segell Liquidator Music l'any 2009. Gravat a l'estudi "Circo Perrotti" de Xixón, amb Jorge Explosion i Mike Mariconda, productor i guitarrista dels Raunch Hands, el disc contenia 11 noves cançons com “El Humanoide’, ‘La chica más dulce’ o ‘Sonda Phoneix’.

El següent treball va ser un Ep en 2010, una mena de complement al seu anterior álbum i preludi del próxim, amb quatre temes, revisions d'alguns dels seus própis temes com ‘New York City’, ‘Mercurio On The Rocks’, (inédita) ‘Dimensión-G’ i el gran èxit ‘Sonda Phoenix’. El seu single de 2011: "Por Mucho Que Pasen Los Años / A 6.000.000 de Años Luz" es va esgotar als pocs dies de vore la llum. L'any 2012 editen el que ha sigut el seu últim treball de llarga durada fins avuí "Reggaláctico", que no el seu darrer treball, ja que en desembre de 2014 editaren amb el segell Liquidator un single amb els temes "Idolos de la juventud audaz" i "Reggae a go-go" siguent aquest si el darrer treball fins avuí.

"Els Granadians" practiquen un reggae del més alt nivell, han sabut plasmar en la seva música l'esència de les bandes jamaicanes de finals desl seixanta i principis dels setanta, tot això, sumat a una posada en escena d'allò més especial, fa que el directe de la banda andalusa siga una cosa fora de lo normal, com ells mateixos defineixen al seu disc "Reggaláctico" -música d'altres mons per a joves de la terra, sense cap mena de dubte una banda, amb un directe altament recomanable.

Font: http://magicpop.cat